Blog de Criança Conscient

Només tinc ganes de no fer res. De descansar. De parar, d’estar asseguda o estirada, res més. De llegir i de parlar poc. Tinc un cansament d’aquells profunds, dels que et deixen fer poca cosa sense esbufegar. Faig qualsevol tonteria i he de tornar a seure, reposar i agafar forces. Per això fa dies que vaig decidir que faria molt poc o res més que el que estic fent: gestar-te en els inicis.

Fa dies que sé que ets dins meu. Bé, que potser encara no ets ben bé a dins però que el que serà el teu cos físic ja s’hi està formant. Sóc molt feliç, volia que ho sabessis. Sé que ho saps ja a hores d’ara però volia dir-t’ho. T’estimo des de molt abans de tenir-te al meu ventre. Et pensava, t’imaginava,… fins el dia que amb el teu pare vam decidir que ja era hora que vinguessis. I has arribat, rapidíssim, més del que ens imaginàvem. I estem molt contents! Fa molts dies que no tinc cap dubte que ets amb nosaltres, però ahir em vaig fer el test d’embaràs, per corroborar-ho. Amb menys de 30 segons la prova ja marcava que sí que hi eres. Vaig ser feliç. De tenir una evidència que ja sabia i sentia, però de tenir alguna cosa física que digués “ei, que és veritat!”.