Blog de Criança Conscient

La Rut és el primer cop que fa la maleta pel seu fill i no està contenta. És la primera vegada que li posa tot el que necessitarà i no té, al costat, la seva maleta grossa amb el que ella ha d’endur-se’n. Perquè aquesta vegada, la Rut, no ha d’anar enlloc. Escull els calçotets, les samarretes, els pantalons,… d’una manera molt més meticulosa, si es pot, que les altres vegades perquè avui sí que no es perdonaria oblidar-se d’alguna cosa. Mentrestant, una mica més enllà, el Robert juga amb el tren que li van portar els Reis. Juga, mirant de reüll com la seva mare ho va posant tot dins la maleta. La veu trista, la sent trista i ell, d’alguna manera, també n’està.

Tots tenim mals dies. Absolutament tots. Les mares, els pares, els fills, els veïns, els amics, els mestres, els avis… Tots, sense excepció, tenim un dia o un altre que sembla que haguem xafat merda tot just llevar-nos i és com si tot comencés a anar del revés. Normalment, si busquem bé, sempre hi trobarem, molt a la vora, un motiu de component emocional. Per exemple i sense anar més lluny: Jo. El pare de la Laia és fora uns dies de viatge i jo començo a tenir moltes ganes que torni. Quan ell no hi és, ho he dit més d’una vegada, em costa agafar el son amb la facilitat que l’agafo quan el tinc al costat. És així, no ho puc evitar.