De 2 a 3 anys
Créixer i tornar-se petit
T’estàs fent gran, Laia, molt gran. Estàs creixent tan ràpid, que a vegades tinc la sensació que el temps em dóna una bufetada i em fa adonar com n’és d’important aprofitar-lo. Tot va molt de pressa i el teu creixement, també. No dono a l’abast d’anotar les coses noves que aprens o que dius, i moltes queden sospeses en l’aire mentre jo intento recordar-les per sempre malgrat saber que moltes se m’escaparan i només algun dia, d’aquí molts anys, li diré al teu pare: “ara he recordat aquell dia que va fer allò o que va dir allò altre…”.
15 de juliol de 2012
No hi ha comentaris
