Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.
Fes servir el cercador per trobar el que necessites.
Quantes vegades hem escoltat: “plora com si el matessin, però al cap de res d’anar-te’n, ha deixat de plorar i s’ha posat
Era dissabte. Havia passat tot el matí amb les nenes i a l’hora de dinar es van quedar amb el seu pare i jo me’n vaig anar a la celebració dels 40 anys d’un bon amic. Vaig tornar a les 17:30h i les vaig recollir a casa dels meus pares. Havien estat pletòriques, em van dir. S’ho havien passat molt bé, havien muntat el pessebre… Vaig demanar si la Lua (20 mesos), havia preguntat per mi. “Un moment”, em va dir la Laia “ha dit mama? i el papa li ha explicat que eres a un dinar i ja no ha tornat a preguntar més per tu”.
Anar en cotxe mai havia estat un problema amb la Laia. La posaves a la cadireta i al cap de tres revolts ja dormia. Era plàcid viatjar amb ella i no tenia cap problema de fer-hi migdiades llargues, és més, li agradava, i de més gran, ho demanava. Encara ara quan hem d’agafar el cotxe i es nota cansada diu “ai, que bé, dormiré una miqueta”… No havíem dubtat mai en anar de vacances lluny i amb ella amb 2 anys anàvem a Tarifa, a la Vall d’Aran, a Burdeus i a on fes falta perquè realment era fàcil i possible.
L’Ignasi avui estava content. Feia 10 anys que havien començat a sortir amb la que ara era la seva dona i al matí, fent mandres al llit, havien dit que a la nit ho celebrarien amb un sopar “especial”. Feia molt temps que no feien un sopar “especial” perquè s’havien convertit en pares feia tot just 13 mesos i, al vespre, acostumaven a estar tan cansats que estaven per poca cosa més que per sopar quatre rampoines i anar a dormir.
A mi el color rosa no m’havia agradat mai, ni tan sols de petita. Jo no era de jugar a nines, ni de dur vestidets. Tenia la meva “particular” manera de vestir i no era mai amb el color rosa: feia servir més taronges, vermells, blaus elèctrics i verds estridents… No recordo tenir apreci per cap ninot de peluix i molt menys per alguna nina. Només recordo haver jugat (una mica) amb una Barriguitas que em van regalar, però diguem que aquí s’acaba la meva història amb aquest tipus de joguines.
10.5.2012 Era un divendres a la tarda, em sembla. M’acabava d’assabentar que s’havia mort la mare d’una amiga. “Són al
24.2.2012 Segur que teniu la imatge d’haver vist nens petits pel carrer amb alguna joguina a la mà, o un
27.1.2012 Hi ha algú amb fills que no hagi sentit “a coll!” deu milions de vegades? Aquest post va especialment
6.1.2012 El nen del segon és un nen de 16 mesos, (veí d’una meva amiga) que plora cada nit. Cada
Quan el teu fill d’un any, o d’un any i mig mossega a tort i a dret a tot aquell qui troba, passes per moltes fases diferents. He esperat molt de temps a escriure aquest post; ara, que fa molts mesos que ja no ho fa, que de fet, ja no recordo quina va ser l’última mossegada, ara puc tenir la distància emocional suficient com per escriure el que llegireu a continuació. Perquè ja no hi ha ni l’angoixa ni la preocupació.
Rebràs un ebook i una relaxació guiada
