Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

Criança conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

perdon
Criança conscient
Míriam Tirado

Perdona’m

Moltes vegades segur que haureu sentit algú dient als seus fills “demana-li perdó!”. Dit així és una ordre, una obligació i el nen només pot optar entre dir-ho i per tant fer cas als seus pares o passar de tot i endur-se una bona bronca. Però encara que ho digui, no estarem segurs de si li ha sabut greu, si lamenta el que ha passat… No sóc partidària de dir als nens que demanin perdó. Sóc partidària, en canvi, de què entenguin què significa, i perquè això passi, ens han de veure i sentir demanar perdó. El perdó ha de ser alguna cosa habitual a casa, al seu entorn. Hi ha adults que no demanen mai perdó, ni a la seva parella, ni a qui sigui que hagin pogut ofendre i molt menys als nens. Com si demanar perdó quan fem alguna cosa malament, quan ens equivoquem, o ferim encara que sigui amb la millor de les intencions sigui menystenir-nos. Com si fos una taca en l’expedient del nostre propi orgull.

Llegir més >>
La frustración
Criança conscient
Míriam Tirado

La frustració

Quan parlem de nens petits i fins i tot de bebès, tot sovint surt la paraula frustració. Hi ha qui opina que els nens s’han d’acostumar a la frustració de ben petits, perquè així l’assumiran com una cosa més natural… i per això moltes vegades no s’atenen les necessitats més primàries dels bebès, de contacte, d’escalf, de companyia, de fusió, en definitiva. Hi ha qui sí que les atén però un bon dia considera que aquell nen ja està preparat per començar a viure frustracions i aleshores és com si s’hagués d’adonar que la vida és dura i que més val que ho sàpiga des de ben d’hora. Hi ha qui no vol que un fill es frustri mai i fa l’impossible perquè el nen no plori, perquè no s’enfadi, perquè no rabiï i intenten que allò que “no podia ser”, sigui. I després hi ha els termes mitjos, i els qui naveguen intentant no equivocar-se gaire.

Llegir més >>

Mai llencem la tovallola

Hi ha moments en la criança dels fills que són difícils: alguns perquè ho són realment i d’altres que no ho són, però els adults els vivim com si fossin una autèntica tragèdia. El pitjor, sens dubte, des d’una malaltia del fill, però també etapes que poden ser complicades com ara l’inici, en l’adaptació de tots a una nova vida amb fills, o la fase en què els nadons criden, o quan s’enfaden moltíssim i ens ho mostren, o quan no poden suportar la separació dels pares, o el procés de control d’esfínters, o l’etapa de terrors nocturns, o les mal anomenades “marranades”… i podria anar continuant amb un llarg etcètera. Cadascú vivim cada etapa no com volem sinó com podem. En base a les nostres vivències anteriors, a la nostra consciència i a la informació que haguem tingut o no sobre aquella qüestió en particular… I a vegades ens preocupem molt, moltíssim.

Llegir més >>
Cambio de ritmo
Criança conscient
Míriam Tirado

Canvi de ritme

Entro de “novata” en aquest nou món de portar una filla a l’escola i la primera cosa que em xoca és el canvi de ritme. Jo, que després de parir vaig estar feliçment 2 anys sense treballar, anant al ritme que la Laia i jo necessitàvem, dormint fins les 11 del matí si calia, fent migdiades quan volíem… de sobte em trobo que els ritmes canvien. I sí, ho sabia, no em queixo. Només dic que no em pensava que em xoqués tant.

Llegir més >>

Rosa o blau?

A mi el color rosa no m’havia agradat mai, ni tan sols de petita. Jo no era de jugar a nines, ni de dur vestidets. Tenia la meva “particular” manera de vestir i no era mai amb el color rosa: feia servir més taronges, vermells, blaus elèctrics i verds estridents… No recordo tenir apreci per cap ninot de peluix i molt menys per alguna nina. Només recordo haver jugat (una mica) amb una Barriguitas que em van regalar, però diguem que aquí s’acaba la meva història amb aquest tipus de joguines.

Llegir més >>
10 consejos para la etapa de adaptación
Criança conscient
Míriam Tirado

10 consells per l'etapa d'adaptació

1. Fem fora les expectatives: allò de “el meu fill és molt sociable, segur que li agrada anar-hi” o allò altre de “espero que l’adaptació sigui fàcil perquè ell no plora mai quan el deixo amb algú altre”… El que hem viscut fins ara pot no tenir res a veure amb el que viurem a partir d’ara. És una nova etapa, i entomem-la com a tal. Siguem oberts. No esperem res i no hi haurà res del què frustrar-nos.

Llegir més >>
el mal compañero
Criança conscient
Míriam Tirado

El mal company

Quan entres al món de la maternitat i la criança de sobte t’adones que en un cantó de l’espatlla se t’hi ha instal.lat un homenet petit i geperut, emprenyador i mal company que tot sovint apareix i et diu allò de: “vols dir que això no ho estàs fent malament?”, “ui, ara l’has cagada…!”, “vols dir que és normal això que fa el teu fill?”, “uf… com et deixes prendre el pèl!”… És un homenet del sac sí, amb un sac carregat de por, de frases escoltades una vegada i una altra al llarg de la nostra vida, d’anys i panys d’inèrcia en això de criar els fills, i on també hi ha lloc per les nostres mancances, frustracions i projeccions.

Llegir més >>
Adopción
Criança conscient
Míriam Tirado

Tenir Fills: L'adopció

“Voler tenir un fill i saber que ja és viu. Que ja és viu i que és un algun racó d’aquest planeta. Que això sigui l’únic que en saps: que és viu. Estar esperant i no saber a qui: perquè no en saps la cara, ni el nom, ni l’edat, ni si està bé i sa o no, ni si té els cabells arrissats, o castanys, si ja sap dir alguna paraula, si li agrada jugar a pilota o com li agrada dormir la migdiada…”

Llegir més >>
Psicología inversa
Criança conscient
Míriam Tirado

Psicologia inversa o la dificultat de viure el present

Hi ha una etapa, a vegades desesperant, en què els nens sempre et porten la contrària. Si tu dius sí, ells diuen no, si dius no, ells diuen sí. Es reafirmen en els seus posicionaments, encara que ja hagin oblidat què defensaven. La qüestió és separar-se de tu, anar-se individualitzant, i això és bo. Un dia vaig veure un vídeo que em va fer somriure perquè és justament això que us explico.

Llegir més >>