Criança conscient Archivos » Page 6 of 15 » Míriam Tirado, consultora de crianza

Dormir o no dormir, aquesta és la qüestió

A casa tenim un llit enorme. El nostre, de 1,50 més un altre enganxat de 90 a un cantó i un bressol fet per l’avi de les nenes a l’altre cantó. Total, que tenim un llit que de punta a punta fa gairebé 3 metres! La Laia, al llarg d’aquests 5 anys i mig que té, ha dormit la gran majoria del temps amb nosaltres i a èpoques, sola a la seva habitació. Fa uns mesos va tornar-hi i al principi hi dormia francament bé, però va arribar el setembre, l’octubre i poc a poc va anar-se despertant més. Primer una vegada, després dues, i algunes nits, fins a tres vegades en què ens volia al costat fins que es tornés a adormir. Tenia por, (suposàvem) i ens volia allà.

Llegir més >>

11 de febrer de 2015 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

En quin moment?

En quin moment vam deixar de confiar en nosaltres mateixes? En quin moment vam deixar de fer cas a la intuïció? En quin moment vam deixar d’escoltar-nos? No ho sabem. I així, amb aquesta desconeixença, ignorant quan va ser que ens vam perdre, ens trobem un dia gestant, parint i criant a un bebè. I aleshores l’instint, aquell a qui no escoltàvem de feia temps, i la intuïció, que crèiem desapareguda, s’alien i criden amb força a la vida. Criden amb força a dins nostre perquè els fem cas. Fem cas de l’instint, de la intuïció, que és el que necessita el nostre bebè… I sentim a dins una veueta, una sensació, un full de ruta que ens guia però estem tant desacostumades a fer-los cas, tant desentrenades en l’escolta profunda de nosaltres mateixes que quan arriba aquell comentari de mare, sogra, cunyada, infermera, pediatra o qui sigui que ens diu que els agafem massa a coll, que ens entreguem “massa”, que els hem de limitar la llet i el dormir juntets i abraçats, que els hem de donar papilles encara que el bebè les rebutgi una vegada i una altra, que no hem d’atendre’ls quan ens reclamen de nit no sigui que s’hi acostumin…. els fem cas.

Llegir més >>

26 de gener de 2015 No hi ha comentaris

Criança conscient

No, no els criem igual

Jo abans pensava que sí. Que si tenies dos fills, els criaves igual, que qualsevol parella o trio de germans eren criats de la mateixa manera. Jo pensava això quan només tenia una filla. Ara, que fa 9 (de panxa) + 8 mesos que en tinc dues, he canviat d’opinió i penso que no, que no es crien igual perquè és directament, impossible.

Llegir més >>

17 de desembre de 2014 No hi ha comentaris

La nena que tenia calor

Dilluns a la tarda anàvem totes tres pel carrer quan de sobte sento darrera meu “aquesta nena ha de tenir fred, pobra, tan poc abrigada”. Em vaig girar i vaig veure una senyora d’uns 65 anys i una noia de 30 i pocs. Parlaven de la Laia que, és cert, no duia jaqueta, només duia un jersei de llana: ni gorro, ni bufanda, ni jaqueta. Em va sobtar que ho comentessin amb veu tan alta, un to que evidentment jo podia sentir. Vaig fer un somriure en girar-me perquè en aquell moment, francament, em va fer gràcia que ens “critiquessin” amb aquella alegria…!

Llegir més >>

3 de desembre de 2014 No hi ha comentaris

L’amor es multiplica

Per més posts que escrigui, mai podré descriure-us com m’agrada tenir dues filles. Quan estava embarassada, algun dia em van sorgir els típics dubtes de dona a qui les hormones li juguen males passades. Recordo un dia que li vaig dir “i si després no sóc feliç? i si no som feliços?” A estones (moltes), em costava imaginar com seria tenir la Lua a casa. Les amigues (pràcticament totes amb 2 fills o més) m’explicaven com era; que anaven de cul, que quan no dormien per un, no dormien per l’altre, i mil coses més. I jo els deia “voleu fer el favor de deixar d’espantar-me?” per tot seguit dir-me “no, si és molt xulo!” i rèiem.

Llegir més >>

26 de novembre de 2014 No hi ha comentaris

Criança conscient

Relleus

Un dia em vaig trobar a una amiga que feia temps que no veia. Mentre parlàvem, em vaig fixar que a la mà hi tenia alguna paraula escrita. M’explicava que anaven de bòlit amb la feina, els dos nens i que tenia la sensació de no arribar a res. Quan li vaig preguntar què portava escrit a la mà, se la va mirar (ja no hi pensava) i es va posar a riure. “Endevina-ho”, em va dir i ho vaig tenir claríssim: “T’has anotat alguna cosa que has de recordar explicar-li al teu marit” i ens vam posar a riure les dues perquè sí, era exactament això.

Feia només uns dies jo mateixa havia escrit en un paperot que havia trobat per casa una llista amb tres paraules. Eren, de fet, tres temes, tres coses que no podia oblidar un dia més de dir-li al meu company.

Llegir més >>

10 de juny de 2013 No hi ha comentaris

Criança conscient

Nens que es desvetllen

L’altra nit la Laia estava enfebrada. La vam despertar per donar-li un anti-tèrmic i entre això, beure aigua, etc, etc… quan vam tornar-nos a estirar per tornar a dormir va començar a donar voltes fins que va dir “mama, tinc gana”. S’havia desvetllat i sé, per experiència, que un cop desvetllada, és inútil intentar que torni a dormir més o menys depressa. El que millor funciona és aixecar-nos, menjar alguna cosa i al cap d’una estona, tornar a dormir.

Llegir més >>

3 de juny de 2013 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Mancança

La setmana passada va estar plena de consultes de mares i pares que en algun moment m’explicaven el molt que se senten jutjats pel seu entorn més proper. Com família, amics o la carnissera de tota la vida no entenen que bressolin, que besin, que dormin junts, que facin pit a demanda, que respectin el que menja el nen petit (els de la vora sempre creuen que és massa poc!), que acompanyin les plorades enmig del carrer del seu fill amb paciència i no amb un crit o un cop al cul…

Llegir més >>

27 de maig de 2013 No hi ha comentaris

No he dit res

Avui hem passat un dia fantàstic. Hem anat a la muntanya, hem passejat, hem pres el sol davant d’un paisatge magnífic i quan hem tingut gana, hem buscat un restaurant al primer poble que hem trobat. Era agradable. Hi havia un grup de 10 adults i en una altra taula just al costat, els seus fills d’entre 4 i 10 anys aproximadament. Eren cinc nens. Dues taules més enllà, nosaltres tres. Ningú més. El menjador era petitet, o sigui que se sentia i es veia pràcticament tot el que deia i feia tothom…

Llegir més >>

8 d'abril de 2013 No hi ha comentaris

Criança conscient

Autoestima

La criança dels fills és una carrera de fons. És una carrera que no s’atura amb conseqüències a curt, mitjà i llarg termini. En el transcurs d’aquesta cursa, hi ha moltes etapes i en algunes, els pares sembla que “punxem” (en argot esportiu) i tot sovint hi ha qui està a punt de tirar la tovallola. Com en totes les carreres, hi ha etapes en què hi ha moltíssima gent animant i, sembla que tot va de cara, que tot és més fàcil. Però n’hi ha d’altres que semblen la travessa del desert i la ment ens traeix i ens assegura que allò no s’acabarà mai, que no ho resistirem…

Llegir més >>

28 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient