Contes per adults Archivos » Míriam Tirado, consultora de crianza

Contes per adults

No em toquis els pits!

La Teresa i el Xavi feien l’amor. Inesperadament els astres s’havien posat en línia i havien trobat el moment, el lloc i el més important, n’havien tingut ganes. El Pol, el seu fill de dos mesos i mig, dormia una mica més enllà i malgrat que el sentien respirar, aquesta vegada el seu so no era suficient com per fer-los baixar la líbido. Tenien ganes l’un de l’altre. Feia dies que no es tocaven i es trobaven a faltar. El tacte, l’escalfor, la carícia, la trobada íntima d’ells dos… necessitaven trobar-se junts, sols, amb contacte.

Llegir més >>

18 de juny de 2013 No hi ha comentaris

La nit del lloro

L’Ignasi avui estava content. Feia 10 anys que havien començat a sortir amb la que ara era la seva dona i al matí, fent mandres al llit, havien dit que a la nit ho celebrarien amb un sopar “especial”. Feia molt temps que no feien un sopar “especial” perquè s’havien convertit en pares feia tot just 13 mesos i, al vespre, acostumaven a estar tan cansats que estaven per poca cosa més que per sopar quatre rampoines i anar a dormir.

Llegir més >>

9 d'abril de 2013 No hi ha comentaris

Les primeres vacances amb un fill (Vídeo + conte)

En això de les vacances hi hauria d’haver una distinció: vacances quan no tens fills i vacances quan sí que en tens. Perquè unes i altres no s’assemblen gaire i tenen poquíssims punts en comú. Bé, potser el que sí que comparteixen és que es trenca la rutina i mentre que quan no es tenen fills, trencar la rutina és fantàstic, quan sí que en tens, això de trencar la rutina pot tenir danys colaterals molt molestos.

Llegir més >>

12 de març de 2013 No hi ha comentaris

Contes per adults

Quan el guió es trenca

L’Edurne camina de pressa. Fa uns deu minuts que ha sortit de casa i encara sent aquella opressió al pit que l’ofega. Té ganes d’apretar a córrer però no sap cap a on, i no ho fa. Només camina de pressa cap a enlloc, desitjant que cada passa que fa una mica més ràpid li vagi calmant aquell pes feixug que fa dies que sent a la boca de l’estómac i que no la deixa respirar. Ni quan fa un badall, no pot acabar d’inflar els pulmons. Té contínuament aquella sensació tan desagradable de què s’ofega, de què li falta aire, de què no podrà respirar i quedarà plegada a terra d’un moment a l’altre…

Llegir més >>

5 de març de 2013 No hi ha comentaris

Contes per adults

Mares: Heroïnes quotidianes

La Lídia era el primer dia que es quedava sola amb el seu fill, un bebè d’un mes. Fins ara, el pare havia pogut estar amb ells i tot havia estat molt i molt fàcil. Avui, per la Lídia, diguem que començava “l’hora de la veritat” i d’alguna manera, en tenia ganes. Volia saber si se’n sortiria, si seria capaç d’estar tantes hores amb el seu bebè sola i si li agradaria, si seria feliç. Sentia com una mena de nerviosisme. Sabia que ara hauria de calcular-ho tot molt millor perquè, per exemple, abans d’asseure’s a donar el pit al Jack, hauria de pensar a agafar el got d’aigua perquè ara no hi havia el seu company a qui cridar “que em portes aigua, sisplau?!”.

Llegir més >>

26 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

I tot torna…

La Raquel feia cinc mesos que havia tingut el seu fill. Ella en deia “tingut” i mai “parit”. S’havia passat nou mesos somiant el part perfecte que, sorpresa, no havia estat el seu. La decepció va ser màxima i potser per això, perquè encara està enfadada, en diu “tingut”. Des que va néixer el seu fill Aran, que sabia que tenia una espina clavada. Aquella cesària que li van fer després de sis hores de treball de part amb dilatació lenta la té gravada al cos, amb una cicatriu que encara se la sent, i a l’ànima, perquè la va trencar per en un lloc molt profund.

Llegir més >>

19 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Contes per adults

Adults gelosos

L’Eva va arribar a casa molt enfadada. Se li notava en els gestos i en la cara, i sobretot, en el fet que va dir un “hola!”, molt diferent dels que diu ella. Quan arriba a casa de treballar i diu “hola!” se li nota a la veu que és feliç, que està contenta. Se li nota, en només una paraula, que tenia ganes de plegar de la feina i venir corrents cap a casa, a veure la seva filla i el seu marit. Ells dos es veuen poca estona perquè el Carles ha de marxar corrents perquè a les 16h comença el seu torn, o sigui que només tenen mitja hora per veure’s i fer-se el relleu explicant què ha fet la Júlia, com ha estat, què ha menjat… allò típic que fan tants pares just abans d’apretar a córrer per no arribar tard a treballar.

Llegir més >>

12 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

El dia de Sant Esteve

La Berta encara no ha tastat els canelons aquest Sant Esteve. Ha tingut feina posant el pitet a la Duna, preparant-li el seu dinar i xerrant amb la seva germana, que ha vingut d’Alemanya a passar el Nadal a casa. La Berta està contenta, sempre li ha agradat el Nadal i més ara, que té una filla i que tot, absolutament tot, ho veu amb uns altres ulls. Finalment comencen tots a dinar, són 11 a la taula. Els canelons estan boníssims, com sempre. La seva mare és la reina de la cuina i la Berta està segura que mai ningú podrà igualar-la.

Llegir més >>

18 de desembre de 2012 No hi ha comentaris

L’altre Juli

El Juli era un altre. Des que havia nascut la seva filla, ell era un altre. Ni en els moments més optimistes, la seva companya Blanca s’hauria pogut imaginar fins a quin punt hauria canviat el Juli convertint-se en pare. Hi havia estones que ella se’l mirava embadalida pensant, “no pot ser que sigui el mateix home que fa un mes”, perquè havia passat del més gran dels escepticismes respecte a la paternitat, a quedar-se absolutament enamorat d’un bebè petitet i rosadet que es deia Lua i que per ara només feia que mamar i dormir.

Llegir més >>

11 de desembre de 2012 No hi ha comentaris

Dinar de Nadal

Ja havien menjat fins a més no poder en aquell dinar de Nadal. Era el torn dels postres, dels turrons, de les neules, dels cafès, de la sobretaula interminable, d’aquella nyonya que et faria estirar al sofà i no despertar-te fins al cap d’una hora. Hi havia soroll, tothom xerrava a l’hora i a la Lia li va costar que la família li parés atenció. Va haver de fer el típic soroll de cullereta a la copa fins a tres cops perquè tothom s’assabentés que algú volia dir alguna cosa i ser escoltat a la vegada per tothom.

Llegir més >>

4 de desembre de 2012 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient