Consells i reflexions Archivos » Page 19 of 28 » Míriam Tirado, consultora de crianza

Consells i reflexions

Criar en el present

Que la vida està en constant canvi, això ho sabem tots. Però potser fins ara no ho havíem vist, sentit, palpat, amb tota la seva força. La crisi global en la que estem immersos fa pràcticament que no poguem preveure res; no sabem si demà tindrem feina, si haurem de canviar de país per anar-ne a buscar, etc, i costa molt fer previsions. Fa uns anys la gent parlava de feina, vivenda… i de vida en general i tot sovint s’hi afegia la paraula “estable”. Ara ja no. Perquè sembla que res ho sigui, perquè ara sí, notem i sentim que absolutament tot està en continu moviment.

Llegir més >>

3 de juliol de 2013 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

El meu fill es porta "malament"

Aquesta frase segur que l’heu escoltat alguna vegada, o l’heu dit vosaltres mateixos. O heu sentit algú que la deia d’algun altre nen o nena “el fill de la Jordina es porta fatal” o “la filla del Ramon és terrible”, i coses per l’estil. Per parlar de tot plegat avui començo amb una reflexió:

Què és portar-se malament? A vegades algú em diu que aquell nen es porta molt malament i jo, al contrari, no veig que faci res mal fet. I a l’inrevés; he vist nens amb comportaments que em feien esgarrifar i els seus progenitors o cuidadors els trobaven d’allò més normals. Per tant, això de portar-se “malament” pot ser molt relatiu.

Llegir més >>

17 de juny de 2013 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Mancança

La setmana passada va estar plena de consultes de mares i pares que en algun moment m’explicaven el molt que se senten jutjats pel seu entorn més proper. Com família, amics o la carnissera de tota la vida no entenen que bressolin, que besin, que dormin junts, que facin pit a demanda, que respectin el que menja el nen petit (els de la vora sempre creuen que és massa poc!), que acompanyin les plorades enmig del carrer del seu fill amb paciència i no amb un crit o un cop al cul…

Llegir més >>

27 de maig de 2013 No hi ha comentaris

L’oxcitocina en mi

Tenia ganes de descriure els efectes de l’hormona oxcitocina en mi i el primer que se m’ha ocorregut és comparar-ho amb els efectes d’alguna droga, però no ho puc fer perquè no m’he drogat mai. Ni poc ni molt. Gens; no he fumat mai un cigarret ni he provat mai ni la cocaïna ni cap altra droga que se us ocorri. Haver vist els efectes devastadors que pot tenir la droga de petita suposo que em va marcar i vaig prendre la decisió conscient de no voler-la en mi.

Llegir més >>

20 de maig de 2013 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Transcendència

Avui a la tarda sortia de casa de la meva àvia i plovia. M’ha dit “corre, agafa un paraigües i ja me’l tornaràs”. No l’he volgut. Li he dit que era un moment i que duia caputxa, que cap problema. Havia d’anar a comprar quatre coses a peu i sempre he trobat que quan vas a fer encàrrecs, els paraigües més aviat estorben. Quan anava cap a la botiga hi he anat a pas lleuger, amb certa pressa per “por” de mullar-me. He comprat i quan he sortit plovia encara més fort. No tenia ganes de córrer i he recordat els turistes que vaig veure la setmana passada també en un dia de pluja, que ni s’immutaven

Llegir més >>

15 de maig de 2013 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Mai és tard

Suposem que avui és la primera vegada que em llegiu. Suposem que fa molt poc que esteu interessats en temes de criança i que fins fa res no heu a sentit a parlar de la importància de què els bebès siguin duts a coll, no es deixin plorar sols, de la necessitat de contacte, del pell amb pell… Suposem que en aquella època, quan vau esdevenir pares per primera vegada, ho vau fer com millor vau saber, disposant de poca informació i seguint una mica el patró que us indicaven els que teníeu al voltant, encara que no acabés de ser el que sentíeu.

Llegir més >>

12 de maig de 2013 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Els nens també s’estressen

Despertar-los a una hora determinada quan encara tenen son. Llevar-los ràpid perquè ens hem de posar en marxa. No deixar-los esmorzar amb calma perquè hi ha pressa, perquè si anessin al seu ritme, no arribaríem a l’hora a la feina. Dir “afànya’t, vesteix-te, que és per avui…”, dur-los a l’escola (o a la llar d’infants) mentre s’acaben l’esmorzar ja a la cadireta del cotxe i es freguen els ulls de son. No tenir temps ni per jugar, ni per cantar, ni per gaire res.

Llegir més >>

6 de maig de 2013 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

L'habitació

Si alguna parella embarassada està llegint aquest post potser se sorprendrà una mica si els dic: “Espereu! No feu l’habitació, encara!”. M’explico: Quan ens confirmen que estem esperant un bebè, al cap de poc comencem a visualitzar on i com dormirà, on i com posarem les seves coses. Hi ha qui s’embarca a fer obres, a pintar, a fer un munt de coses en aquesta operació anomenada “el niu”. N’hi a d’altres que esperen fins a l’últim moment però molts, la gran majoria, “fan” una habitació.

Llegir més >>

15 d'abril de 2013 No hi ha comentaris

Ets una dona

Fa molts anys, molt abans fins i tot de començar a estar amb el teu pare, vaig saber que un dia tindria una filla. Ho sentia, ho intuïa i així va ser. Temps després i amb tu ja dins de la meva panxa vaig començar a pensar com seria, tenir una nena a casa. Una nena que un dia esdevindria una dona. Inevitable no pensar en el primer dia que et fas conscient que creixen els pits, en la primera regla, en el primer embaràs… Recordo una tarda, embarassada i estirada al sofà, sola a casa i escoltant música, amb les mans damunt del meu ventre: em vaig dir a mi mateixa que m’agradaria fer-te gaudir de ser una dona.

Llegir més >>

10 d'abril de 2013 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

100 dies en 1

Avui he viscut 100 dies en un. M’he llevat a flor de pell i he sentit que volia tenir un fill al meu ventre. Al cap d’un moment he desitjat una panxa gran, i un bon part i un puerperi revelador. Però al cap d’un altre he pensat “no, no, ara no” i he desitjat més temps a soles, més temps de tres i més temps de dos, encara…

Avui he viscut 100 dies en un i a estones he tingut ganes de plorar. Ho he fet, un moment, però és que de seguida ja no n’he tingut ganes i he rigut de cor amb el que feia i deia ella tot ballant al menjador.

Llegir més >>

1 d'abril de 2013 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient