Consells i reflexions Archivos » Page 16 of 27 » Míriam Tirado, consultora de crianza

Consells i reflexions

La teva arribada

Fa dies que vaig fent el compte enrera. Fa dies que he començat a rememorar què passava a aquestes hores ara fa un any. Recordo els llocs, les persones, els moments, la situació… I crec que també recordo els sentiments, les emocions d’aquells instants en què saps que està a punt de canviar-te la vida. No saps com ni en quin grau, però saps que el que succeirà et canviarà la vida, la manera de viure i veure el món. És aquella emoció de saber-te molt a la vora d’alguna cosa molt grossa. Molt important.

Llegir més >>

8 d'abril de 2015 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Etapes

De la mateixa manera que conscientment vam decidir tenir una filla i després una segona, ara també, conscientment, hem decidit no tenir més fills. Sentim que som els que havíem de ser, una sensació que no vam tenir després del naixement de la nostra primera filla perquè tots dos notàvem que encara hi faltava algú. Ara no. Ara tenim la certesa que la nostra família està completa. I així, amb aquesta decisió conscient fruit d’un sentiment tan subtil i alhora profund, em trobo tancant etapes.

Llegir més >>

23 de març de 2015 No hi ha comentaris

Que difícil és

Que difícil és a vegades ser mare. (I ho dic així, d’entrada, perquè ningú digui que mai vaig avisar). Que difícil és no enfadar-se quan a davant tens el teu fill que fa exactament el contrari del que volies que fes. Que difícil que és no prendre-t’ho com una ofensa, dir-te “no és res personal, és petit”. Que difícil que és topar-se amb la seva ràbia incontrolada, el seu esclat d’emocions, el seu malestar que tot ho tomba. Que difícil que és acompanyar de prop, ajupir-se, no jutjar, callar.

Llegir més >>

18 de març de 2015 2 comentaris

Frases per deixar de ficar la pota

Massa sovint sento frases que em diuen a mi o a les meves filles i penso “nooooooo, acabes de ficar la pota” o “calia dir-me això ara?”… Com que és una cosa que visc jo i que moltes mares m’expliquen que també pateixen amb determinades frases que els diuen familiars, amics o desconeguts, aquí us proposo algunes idees i reflexions per deixar, sisplau, de ficar la pota.

Llegir més >>

11 de març de 2015 No hi ha comentaris

Ara no em surt

Vaig llegir tot el que va sortir al respecte amb uns ulls com taronges, la veritat. Que al segle XXI es diguin bestieses com les que s’han dit em deixen estupefacta però alhora em sorprenia que no em vingués aquella indignació pujant per la boca de l’estómac com altres vegades amb altres polèmiques semblants. Van passar els dies i em seguia preguntant per què no m’asseia davant de l’ordinador i posava el crit al cel. En una altra època m’hauria indignat com la que més i hauria fet algun text demolidor per treure amb paraules tot el que allò em feia sentir.

Llegir més >>

2 de març de 2015 No hi ha comentaris

El soroll i els nens

El soroll m’atabala, m’irrita. És cert que com més gran em faig més m’agrada el silenci i més em molesta la fressa, però em recordo de petita atabalant-me en els llocs on hi havia massa soroll. Tinc l’oïda sensible i els llocs amb molta estridència, directament, m’ofenen i és com si alguna cosa física m’empenyés a marxar-ne, no ho puc suportar. Quan la Laia era un bebè, ens vam adonar que quan entràvem en alguna botiga, casa o el que fos amb soroll, es posava a plorar. Sí, ho fan molts bebès, és cert. Però la Laia ho feia molt.

Llegir més >>

16 de febrer de 2015 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Els fills no esperen

L’altre dia vaig anar a ajudar a una parella que feia hores que havia tingut el seu bebè i que tenia dificultats per agafar-se al pit. Vaig tornar a aquella planta de maternitat on tantes hores i dies m’hi vaig passar pel naixement de la Lua. Quan el bebè va haver mamat perfectament dels dos pits, vaig marxar de l’habitació sentint-me afortunada d’haver pogut ajudar aquella família que acabava de néixer… i mentre passava per aquell llarg passadís amb tots els llits plens de mares i pares que acabaven de tenir un fill, vaig pensar que a tots ells els escriuria això:

Llegir més >>

9 de febrer de 2015 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

11 Consells per a un puerperi i una criança feliç

Quan tenim un bebè, les primeres setmanes i mesos de criança passen a una velocitat vertiginosa. Tot s’acumula: la felicitat, l’amor per aquest nadó que cada vegada interactua més l’aprenentatge en això de ser mares/pares… Però també les nits de despertars, les hores de bebè en braços o al fulard, l’entrega ininterrompuda, etc… i el cansament. El cansament, que per a mi és el pitjor enemic de la criança feliç. Perquè quan anem cansats ho veiem tot negre, ens costa pensar amb claredat, ens parlem de qualsevol manera, no tenim ni esma d’estar una estona amb la parella al vespre perquè ens quedem adormits a la primera de canvi.

Llegir més >>

4 de febrer de 2015 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

En quin moment?

En quin moment vam deixar de confiar en nosaltres mateixes? En quin moment vam deixar de fer cas a la intuïció? En quin moment vam deixar d’escoltar-nos? No ho sabem. I així, amb aquesta desconeixença, ignorant quan va ser que ens vam perdre, ens trobem un dia gestant, parint i criant a un bebè. I aleshores l’instint, aquell a qui no escoltàvem de feia temps, i la intuïció, que crèiem desapareguda, s’alien i criden amb força a la vida. Criden amb força a dins nostre perquè els fem cas. Fem cas de l’instint, de la intuïció, que és el que necessita el nostre bebè… I sentim a dins una veueta, una sensació, un full de ruta que ens guia però estem tant desacostumades a fer-los cas, tant desentrenades en l’escolta profunda de nosaltres mateixes que quan arriba aquell comentari de mare, sogra, cunyada, infermera, pediatra o qui sigui que ens diu que els agafem massa a coll, que ens entreguem “massa”, que els hem de limitar la llet i el dormir juntets i abraçats, que els hem de donar papilles encara que el bebè les rebutgi una vegada i una altra, que no hem d’atendre’ls quan ens reclamen de nit no sigui que s’hi acostumin…. els fem cas.

Llegir més >>

26 de gener de 2015 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Consciència corporal: la importància d’introduir-la als fills

Vivim en un moment i en un lloc on sovint tenim força consciència del que fem, del que volem, del que desitgem (més o menys)… però també massa sovint, no tenim gaire consciència sobre el que som i sobre el que necessitem. Quan parlo de consciència del que som em refereixo al que sóc més enllà del cos i al que sóc corporalment. L’espai que ocupo, com em moc, com em sento físicament, i també, òbviament, com em sento emocionalment, com estic,… però no és de les emocions del que vull parlar avui.

Llegir més >>

21 de gener de 2015 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient