Consells i reflexions Archivos » Page 15 of 28 » Míriam Tirado, consultora de crianza

Consells i reflexions

Com la besàvia Carme

Hi ha gent que quan finalment ha escollit entre dues coses, la decisió que ha pres sempre li sembla pitjor que la que ha descartat. Altres, un cop han triat, només fan que trobar-hi avantatges que potser ni tan sols havien vist abans. Jo sóc de les segones: el que escullo sempre em sembla el millor que podia escollir i al que he descartat hi trobo, tot d’una, un munt de d’inconvenients que encara em fan estar més segura de la decisió que he pres.

Llegir més >>

21 de setembre de 2015 No hi ha comentaris

Estimar-te

Estimar-te. Estimar-te des del fons. Estimar-te amb la pell i amb els ossos. Estimar-te, per primera vegada, des de la invisibilitat del que només es pensa. Estimar-te des del tacte, després: beneïdes mans, que podien tocar-te. Estimar-te per tot i per res. Perquè no puc fer altra cosa, perquè amb això, no hi ha escapatòria.

Llegir més >>

14 de setembre de 2015 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Atacs d’amor

Comencem per explicar què és un atac d’amor: és aquell moment, inesperat, que no ve a tomb, en què comences a sentir alguna cosa que es mou a dins i que et fa dir “t’estimo” o et fa córrer a abraçar, petonejar o acariciar algú perquè noti com te l’estimes. Els atacs d’amor sempre són espontanis i el qui els rep no n’està mai previngut. Poden passar a costat de la persona que suscita l’atac o també quan s’està sol només pel fet de pensar-hi. Davant d’un atac d’amor s’ha d’actuar sempre perquè si es reprimeix o es bloqueja dins del cos, pots estar segur que aviat t’arribarà alguna contractura a l’esquena o et sentiràs frustrat, perquè aquell torrent d’energia en forma d’oxcitocina pura no haurà trobat via lliure.

Llegir més >>

27 de juliol de 2015 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Milions de vegades

“T’estimo, Laia. Ho saps?” “Sí, mama, ho sé. M’ho has dit milions de vegades”. I sí, és veritat. Li he dit milions de vegades des que fa gairebé 6 anys va néixer. Li havia dit milions de vegades més mentre era dins la panxa. Possiblement, el mateix nombre de vegades que li ho vaig dir a la Lua, que també m’ho sent repetir dia rera dia: “Lua, t’estimo”.

Llegir més >>

20 de juliol de 2015 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

No vull les engrunes

L’altre dia, quan posava a dormir a la Laia li vaig dir: “t’estimo tant… us estimo tant a tu, a la Lua i al papa…!” i ella em va respondre “i tu mama, no t’oblidis de tu, que també t’has d’estimar”. Aquella nit, quan era jo la que me n’anava a dormir, vaig pensar que sí, que m’estimo i que m’estimo molt més que abans de ser mare. D’alguna manera, tenir a la Laia i després a la Lua m’ha fet estimar. Per molts motius.

Llegir més >>

13 de juliol de 2015 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Pistoles

Fa uns dies vam tenir aquesta conversa a casa….
Laia (5 anys): mama, existeixen les pistoles de veritat?
Jo: Sí
Laia: I poden matar persones?
Jo: Sí…
Laia: I hi ha llocs on maten a qui els dóna la gana?
Jo:…
Laia (escandalitzada): Mama, ho trobo gravíssim!!!

Llegir més >>

1 de juliol de 2015 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

El calvari de l'atletisme

Quan jo era petita m’encantava l’assignatura de “gimnàstica”, però hi havia uns dies que tocava atletisme i aquell era el dia que em volia amagar sota el llit i no sortir-ne. Córrer amb els companys mentre el professor tenia un cronòmetre a la mà em feia posar nerviosa perquè això de córrer no m’agradava gens. Córrer a l’sprint un moment encara, ho tolerava. Però això de “Doneu 3 voltes a l’escola” i estar corrent 15 minuts o més traient el fetge per la boca, ho detestava i sempre arribava de les últimes.

Llegir més >>

15 de juny de 2015 No hi ha comentaris

Tenim un problema

Fa temps que ho tinc clar, però últimament aquesta idea em ve cada vegada amb més força. Que sí, que tenim un problema i és amb el “respecte”. Ens costa respectar, així, en general. Començant per nosaltres mateixos. Ens costa respectar-nos: el que volem, el que necessitem, el que sentim, el que el cos ens demana… I ens traïm un dia i un altre per manca de respecte a un mateix.

Llegir més >>

8 de juny de 2015 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

El que ningú ens va dir… o potser sí?

Després del meu primer part, que va acabar en cesària després d’una fase de prepart dolorosa que es va allargar 3 dies, li vaig retreure a la meva mare que per què no m’havia dit que la fase de prepart podia ser tan llarga. Ella feia ja 20 anys que es dedicava a preparar parelles per al part i la maternitat/paternitat i nosaltres havíem assistit a les seves sessions. La cara de sorpresa que va posar no us la puc reproduir, però sí el que em va contestar: “Perdona? Ho dic sempre, en totes les sessions quan parlem d’aquesta fase: que pots ni adonar-te’n, que pot durar hores, o que pot allargar-se dies!” El problema no és que ella no ho hagués dit (que sí que ho havia fet), sinó que jo no ho havia retingut. Per què? Doncs perquè no m’interessava. No m’interessava pensar que justament jo seria la de fase dolorosa i llarga de prepart.

Llegir més >>

3 de juny de 2015 No hi ha comentaris

Si un dia veieu una mare que balla

Dissabte vaig ballar com si no hi hagués un demà. Vaig ballar com si no hagués ballat mai o no pogués tornar a fer-ho mai més. Vaig ballar des que va sonar la primera cançó fins a l’última, movent cada cèl.lula del meu cos. Dissabte vam anar de casament. Uns bons amics, a qui fa 13 anys vaig presentar jo mateixa, van decidir celebrar el seu amor davant de família i amics i va ser preciós. Tot: veure’ls tan feliços, emocionar-nos plegats, ser feliços amb ells, riure, compartir, celebrar… i ballar.

Llegir més >>

1 de juny de 2015 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient