Consells i reflexions
De saludar, petons, abraçades… i nens
Dinar familiar. Arribeu tard. Entreu al menjador i us esperen 9 persones de diferents edats. Comenceu a fer petons i
1 de febrer de 2016
No hi ha comentaris
Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.
Fes servir el cercador per trobar el que necessites.
Dinar familiar. Arribeu tard. Entreu al menjador i us esperen 9 persones de diferents edats. Comenceu a fer petons i
Tenim la dualitat tan arrelada que caminem pel món amb gairebé només dos pols: el bé i el mal, el
La gent que em coneix o els que m’han vist en alguna xerrada o algun taller saben que sóc molt insistent en un tema, el de la respiració. Just abans de Nadal vaig fer el vídeo “RESPIRA”, però ara tenia ganes d’explicar-vos per què hi insisteixo tant si, en el fons, tots respirem tot el dia. Perquè a banda, crec que és, de tots i de llarg, el millor consell que us puc donar.
Jo tenia uns 21 anys em sembla, i era a Síria, de viatge. Sí, aquest país del qual pràcticament ja no en queda res i d’on fuig tothom per culpa de la guerra. Les vacances s’estaven acabant i érem a Alep. De cop, una nit, em vaig començar a trobar malament, tant, que vam acabar a l’hospital on vaig estar ingressada ara no recordo quants dies. Crec que no m’he trobat mai tant malament a la meva vida. Quan aconseguia estar mig conscient només volia una cosa: la meva mare. Que hi fos, que em cuidés, sentir-la, escoltar la seva veu, que m’agafés la mà. Saber-la a prop i amb mi.
És diumenge. Us heu llevat tots junts i fa bon dia. Teniu ganes de fer alguna cosa especial i decidiu anar a la platja. Els nens criden “sí, platja!” i us poseu en marxa. Però quan tens fills, des que decideixes fer una cosa fins que la fas poden passar, com a mínim 2 hores. Perquè abans de sortir de casa us dutxeu, us vestiu, esmorzeu tots amb la calma i comenceu a preparar les coses per marxar, que no són poques: el patinet per córrer pel passeig marítim, el frisby per jugar a la platja, alguna cosa de menjar durant el viatge, bolquers, tovalloletes,etc.
Hi ha una cosa en la maternitat/paternitat que de vegades incomoda moltíssim i és que les cuirasses que teníem i que portàvem amb més o menys esportivitat i orgull, es fonen. Els nostres fills tenen la capacitat innata de veure’ns com som, més enllà del que volem amagar o desitgem aparentar. No hi ha escapatòria, quan tens fills: et descobreixen, et despullen i no hi ha cuirassa que ells no puguin travessar o fondre d’una mirada.
Diguem que ha passat avui però que pot passar (i ha passat) altres dies (sobretot si han estat moguts): La gran em demana que avui la fiqui al llit jo, que li ve de gust que xerrem i estiguem juntes i soles. Val. Però la petita té molta son així que li dic que comenci amb el seu pare i que quan hagi adormit a la seva germana, hi aniré de seguida. La petita s’adorm al cap d’un quart d’hora aproximadament i vaig a l’habitació de la Laia a rellevar al meu marit.
Estàvem amb la Lua assegudes en un banc davant d’un CAP fent teta. Va parar un cotxe just davant i en va sortir una dona d’uns 60 anys. Va anar cap a l’altra porta per ajudar a sortir a qui vaig deduir que deuria ser el seu pare. Van treure un caminador del maleter, el bolso, una maleta, les jaquetes i van trigar una bona estona a tenir-ho tot a punt per començar a caminar. Era tot engorrós, complicat, amb el caminador, l’home que amb prou feines es mantenia dret, i la seva filla (o no), intentant ajudar-lo amb les mans plenes de coses que havia de sostenir.
Hi ha nits esperpèntiques i jo últimament n’estic vivint unes quantes. Hi ha nits que els fills es desvetllen i no saps per què, però la qüestió és que no hi ha manera que tornin a dormir i com que encara no parlen gaire bé, no saps si és simplement neguit o si hi ha alguna cosa que molesta i que se t’escapa. Però la qüestió és que et trobes al menjador (perquè el llit sembla tenir punxes), a les dues de la nit amb una nena sense son.
Quan sentis que la maternitat et desborda, respira. Quan no sàpigues com calmar aquest bebè que acaba de sortir del teu ventre, respira. Quan les visites, el soroll, la llum excessiva i la poca empatia et facin mal, respira. Respira i no pensis, no pensis en res. Observa com la ment va llençant pensaments al vol, però no t’hi agafis, només observa i respira.
Rebràs un ebook i una relaxació guiada