Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.
Fes servir el cercador per trobar el que necessites.
Començo la 8a temporada al blog i ho faig explican-te el viatge d’aquest estiu. En vas poder anar veient fotos
Un aniversari sense regals no és un aniversari com Déu mana, no?! O sigui que això ho hem de celebrar bé.
Divendres faré 39 anys. 39 tacos, mare meva! Tinc una amiga, de la meva mateixa edat que sempre em fa
S’acaba la primera setmana de rutina en tota regla a casa nostra. I és que la rutina, pròpiament, no comença fins que els nens no van a l’escola: llavors sí que ens tornem esclaus del rellotge! S’acaba la primera setmana de rutina i estic com si m’hagués atropellat un camió! Després d’un estiu respectant molt els ritmes, de slowlife total, tornar a posar-nos en marxa no és fàcil.
Se’ns han acabat les vacances. Unes vacances amb la combinació perfecta d’intimitat a 4 i de compartir amb família i amics. De viatjar i veure coses noves i de calma estirats a la gespa. No acostumo a explicar-vos on hem estat i recomanar-vos llocs, però quan era de vacances vaig pensar “i per què no els expliques lo xulo que és això?”. O sigui que avui us recomanaré alguns dels llocs on hem estat.
Aquesta setmana fa 4 anys que em vaig llençar a Internet, a explicar al món sencer qui era, què creia i per què. Em vaig exposar com mai m’havia exposat abans i vaig començar l’aventura d’expressar-me públicament en un munt de temàtiques que, fins aleshores, les tractava en l’àmbit familiar. Tenia els meus dubtes, vergonyes i inseguretat però ràpidament tot es va dissipar. La resposta que va tenir el blog va ser extraordinària i ho continua sent.
Estic començant a veure la llum a una grip que m’ha tingut els últims 6 dies absolutament fora de joc. Feia molts anys que no em trobava tan malament. De fet, juraria que no havia tingut una grip així de forta, amb febre tan alta i tan malestar des de l’adolescència! I no recordava què era, francament, trobar-se tant malament… Estar així i alhora, tenir una panxa amb un bebè a dins gairebé en la recta final d’embaràs no ha estat fàcil i he hagut de trobar els meus propis recursos per controlar la ment i no posar-me histèrica maleïnt la grip, la febre i el mal d’ossos.
A mitjanit he rebut un mail de la meva mare. Avui fa 37 anys que vaig néixer i aquest escrit que m’ha enviat, serà molt segurament (juntament amb el preciós dibuix de la Laia), el millor regal del dia. M’ha agradat tant, que el comparteixo:
El post d’avui és un agraïment. A tots vosaltres. Als que em seguiu des de fa anys i als que m’acabeu de descobrir passejant per Internet. El post d’avui és una celebració: perquè aviat farà 3 anys que molts llegiu les meves històries, perquè a Facebook ja som 501, perquè a Twitter ja em seguiu 2.238 persones, perquè molts m’envieu mails, perquè altres em veniu a veure i em confieu històries de la vostra vida íntimes i profundes…
Tinc un record gravat a la memòria de quan era petita. Anar en cotxe i intentar llegir tots els rètols de botigues, bars, etc, que veia: “mama, aquí hi diu…”, “I mira, aquí hi diu…”. M’encantaven les lletres, aprendre a llegir i sobretot, aprendre a escriure. Per mi, el dia més fantàstic a classe era quan ens deien “I ara, teniu una estona per fer un text lliure” o “aquest cap de setmana de deures heu de fer un text lliure a casa”. I era feliç. M’obligaven a escriure i escriure m’encantava.
Rebràs un ebook i una relaxació guiada
