És habitual que pares i mares posin més el focus en el que el seu fill fa malament que en el que fa bé. Destacar més el que li falta per aprendre, els seus errors i defectes que en les seves virtuts i aprenentatges assolits. Sovint això és fruit de la recerca de la perfecció. Esperant que un dia ho faci tot bé. Quan només et destaquen el que fas malament, sents que no ets vàlid. Que mai seràs com volen que siguis. Això esgota i no t’empeny a voler millorar perquè sents que encara que ho intentis, no seràs suficient per a ells. En canvi quan el focus es posa en lo bo, en els progressos, avenços i virtuts, augmenta l’autoestima i les ganes de continuar avançant. Quan et tracten bé, veuen llum en tu i valoren els avenços, et ve de gust col·laborar i millorar. Quan et matxen no. Fixem-nos on posem el focus. En la llum o en la foscor? I prenguem consciència de les conseqüències que això comporta. Potser també som molt crítics amb nosaltres mateixos perquè ho van ser amb nosaltres. Canviem crítica per amabilitat. I vegem què tal senta. Para de jutjar-te i és probable que deixis de jutjar també al teu fill. Que guanyi sempre l’amor.
Un recordatori perquè acompanyar estigui sempre connectat més amb l’amor que al judici i a la recerca d’una perfecció que NO existeix.
Tan de bo ressoni.