Bon Nadal

De Nadals n’hi ha de tants tipus com persones i alhora, la percepció que en tenim va variant al llarg del temps i de les circumstàncies que ens envolten. Fa tres Nadals que ets amb nosaltres, Laia, i cada Nadal ha estat diferent.

El primer feia tan sols unes setmanes que eres dins la meva panxa i va ser el Nadal de l’accident de cotxe el dia 24 de desembre; sí, el teu pare i jo, estressats i anant amunt i avall perquè teníem poc temps per dinar vam acabar xocant.

No ens vam fer res ni ell, ni jo, ni tu, però vam tenir un bon ensurt. El cotxe, directe a reciclatge. El curiós del cas és que feia temps que dèiem que l’havíem de canviar, que era molt vell i començava a fallar i que ara que jo estava embarassada, havia arribat l’hora. Ja ho diuen; s’ha d’anar amb compte amb el que es desitja…!

Però sens dubte, va ser el Nadal d’anar anunciant a tothom que eres a la meva panxa, un Nadal ple d’il·lusió, contents de saber-nos embarassats i feliços amb tu ja amb nosaltres.

El següent Nadal tu tenies 4 mesos i va ser un Nadal estrany. Vam estar força soles perquè el teu pare treballava molt i jo, en ple puerperi com estava, no tenia ganes dels dinars de família. Estava més cap endins, i el Nadal, les trobades, m’obligaven a anar cap enfora. A més, hi havia molt soroll i tu t’espantaves. Tothom et volia agafar, gent que no havies vist en ta vida i diguem que no el vam guadir cap dels tres, aquell Nadal.

L’últim, el de l’any passat ja va ser molt diferent; ens ho vam passar bomba. Tu amb un any i quatre mesos no paraves i encara que no acabaves d’entendre algunes coses, (normal…això del Tió encara no ho entenc ara), en gaudies.

Va ser el Nadal en què tothom es va tornar boig amb els regals i en vas rebre no sé quants, vaig perdre el compte! Va ser el Nadal de veure tothom il·lusionadíssim amb la teva presència i d’adonar-nos que hi havíem de posar algun fre, amb això de regalar-te tantes coses perquè no ho podies digerir. També va ser el Nadal en què ens vam posar totes dues malaltes; primer tu i després jo, amb una gastroenteritis que em va deixar KO, potser perquè també era jo la que no acabava de digerir bé moltes coses…

I em tens aquí, 23 de desembre del 2011 parlan-te d’aquest Nadal. El d’ara, que tens 2 anys i 4 mesos. Sens dubte és el Nadal en què anem més tard; amb l’organització, amb els regals, amb tot. Anem de cul i no ens ho atrapem.

És el Nadal en què hem posat un arbre a casa, després de com a mínim 18 anys en què no en fèiem ni jo ni el teu pare. Un Nadal en què hem vist que a tu, encara no et fa molta gràcia ni l’arbre, ni el Tió i que això dels Reis només t’agrada per agafar-los i jugar al pessebre.

La resta… sí, està bé quan passa, però no et podem anticipar encara gaire; vius el present amb plenitud i això de “d’aquí a noséquantsdies passarà noséquè…” encara no t’interessa. És el Nadal en què sí, hem posat fre als regals de tota la família; un per casa i tots ben pensants i escollits. És el primer Nadal en què ja treballem tots dos i estic segura que serà el Nadal en què t’ho passaràs millor als dinars de família. El “follón” ja t’agrada!

En vindran tants de Nadals,… i cada un serà diferent. Igual en essència, segurament, però molt diferent dels altres alhora.

De moment et dic Bon Nadal 2011, Laia, que el gaudeixis i en gaudim junts. I Bon Nadal també a tots els que em llegiu; als que ho feu des del febrer i als que ho vau començar a fer la setmana passada o ahir mateix.

Als que ho feu d’amagat a la feina i em maleïu si us faig caure alguna llàgrima perquè heu de dissimular, i als que ho feu de nit, ja a casa, en tranquil·litat i en silenci. Bon Nadal pels que us encanta el que escric i als que hi ha dies que us faig enfadar perquè allò que he expressat no us ha agradat, perquè no hi heu estat d’acord. Bon Nadal als que teniu fills i em seguiu perquè les nostres vides no són tan diferents, i també als que no en teniu però us interessen igualment les meves cabòries.

Bon Nadal als que voleu ser pares algun dia i als que no en teniu cap intenció perquè no sentiu que hagi de ser una experiència que hagueu de viure. Als que deixeu sempre que podeu comentaris i m’expliqueu la vostra experiència; als que m’envieu mails personals explicant-me que us heu quedat embarassades, o que teniu por, o que el vostre fill us preocupa per tal o qual cosa.

També als que us agradaria escriure’m alguna cosa i mai us hi acabeu d’atrevir, i als que sou dels que mai escriuen comentaris enlloc, perquè no en sentiu la necessitat. També us desitjo bones festes als que em llegiu i sou al costat de casa meva i als que ho feu des d’altres llocs de Catalunya, d’Espanya, i del món. Bones festes a totes les mares que també teniu un blog i hi escriviu tot el que sentiu, i també als que mai de la vida explicaríeu la vostra vida i intimitat a Internet perquè tothom pogués llegir-la. Als que teniu 18 anys, als que teniu la meva edat i als avis que també sé que, alguns, em llegeixen.

A tots, tots, tots… que tingueu un Bon Nadal. Cada un de vosaltres el tindreu diferent, segur, i el viureu a la vostra manera… però quan us desitjo bones festes en el fons, el que us desitjo és el que us destijo per tot l’any, sempre. Que estigueu en pau amb vosaltres mateixos i amb els que estimeu. Que estigueu tranquils, serens, i que sentiu AMOR. Del que parlo sempre en aquest blog i del que escric sempre en majúscules.