Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.
Fes servir el cercador per trobar el que necessites.
Les mares som heroïnes amb superpoders. I no pocs! Sense anar més lluny; aquesta nit passada he dormit poquíssim perquè la Laia està refredada i amb febre, i malgrat que m’he despertat com si m’hagués atropellat un camió per haver-me passat la nit pendent d’ella, he aguantat la mar de bé tot el dia! Si això no és tenir superpoders, que algú m’ho expliqui!
13.2.2012 El part és aquell moment que segur que trobaríem persones que ens podrien descriure com la millor experiència de
Per què la lactància materna hi ha moltes vegades que no és un èxit, que no funciona, que acaba més aviat del que mare i bebè voldrien? Evidentment que quanta més informació tinguem abans de començar a alletar, molt millor. Que sapiguem com ha d’estar col·locat el bebè, que sapiguem com funciona el pit, la llei de l’oferta i la demanda, que ens haguem informat prèviament de què la llet canvia al llarg de la presa i també, al llarg del temps, etc.
Quan jo vaig néixer el meu pare no va poder entrar a la sala de parts i es va haver d’esperar a fora, com feien gairebé tots els homes en aquella època. En el naixement de la meva mare, qui va acompanyar la meva àvia en tot el treball de part va ser la seva germana. El meu avi estava treballant, a pagès, i va anar cap a l’hospital amb el tractor quan el van avisar que la meva mare ja naixia.
8.2.2012 Aquesta frase, “els nens cauen” és una frase que no fa ni fred ni calor quan no tens fills,
7.2.2012 Quants tipus de mares hi ha? Quantes característiques ens defineixen a cada una? Fa dies que hi penso… Fa
6.2.2012 Si hi ha algú que no tingui por del que diran, que aixequi la mà! Jo no ho he
3.2.2012 En el post: “NENS DIÜRNS, NENS NOCTURNS” ja vaig explicar que la nostra filla pertany al segon grup. Però
Suposem que el nostre company fa uns dies que està com distant; diu que no li passa res però està estrany, potser menys alegre, potser menys present que de costum. Suposem que era força carinyós i des de fa uns dies ha començat a ser-ne menys. Suposem que ahir a la nit vam dir-li i demostrar-li que volíem fer l’amor però ell ens va dir “un altre dia… no estic d’humor”. Què fem? Doncs ens preocupem. Inevitablement li preguntem més sovint “què et passa?” i estem més per ell perquè… “i si se sent desplaçat, o que no li he fet prou cas les últimes setmanes?”
1.2.2012 A vegades em faig creus que no entenguem com n’és d’important la infantesa. Que no veiem, a nivell social,
Rebràs un ebook i una relaxació guiada
