Blog de Criança Conscient

“Voler tenir un fill i saber que ja és viu. Que ja és viu i que és un algun racó d’aquest planeta. Que això sigui l’únic que en saps: que és viu. Estar esperant i no saber a qui: perquè no en saps la cara, ni el nom, ni l’edat, ni si està bé i sa o no, ni si té els cabells arrissats, o castanys, si ja sap dir alguna paraula, si li agrada jugar a pilota o com li agrada dormir la migdiada…”

Hi ha una etapa, a vegades desesperant, en què els nens sempre et porten la contrària. Si tu dius sí, ells diuen no, si dius no, ells diuen sí. Es reafirmen en els seus posicionaments, encara que ja hagin oblidat què defensaven. La qüestió és separar-se de tu, anar-se individualitzant, i això és bo. Un dia vaig veure un vídeo que em va fer somriure perquè és justament això que us explico.