🎄 5% dte. en Contes i Llibres · 30% dte. en Cursos Online 🎁
🎄 5% dte. en Contes i Llibres
🎁 30% dte. en Cursos Online
Fins el 6 de gener
Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Atravesar la enfermedad
Maternitat conscient
Míriam Tirado

Travessar la malaltia

Dijous de la setmana passada vaig començar a trobar-me malament. Ja estava afònica, tenia mal de coll i malestar, aquell mal d’ossos que sembla que t’hagin clavat una pallissa. La Laia estava estupenda i seguir el seu ritme se’m feia difícil. Divendres al matí em vaig quedar al llit i a la tarda vaig anar a treballar, malgrat que encara no estava del tot bé. Vaig pensar que no passaria res, que segur que ja anava de baixa. Quan vaig arribar a casa em sentia molt cansada i no m’acabava de trobar bé, però vaig pensar “ara ja podràs tornar a descansar”. Al cap d’una estona, toco la Laia i la noto bullint. Ella estava pletòrica: contenta, activa… però amb febre. Estava a 38 i mig.

Llegir més >>
En estos tiempos inestables ...
Consells i reflexions
Míriam Tirado

En aquests temps inestables…

Sembla que últimament estiguem vivint un temps molt inestable. Va tot extremadament ràpid i és ja pràcticament impossible fer previsions. Abans un més o menys podia estar segur de si tindria feina d’aquí un any, de quins ingressos aproximats tindria i de com seria, a grans trets, la seva vida. Ara no. Ara tot es mou a un ritme vertiginós i davant de tot això… què passa, com ens afecta, com hem d’actuar?

Llegir més >>

Confiança en els fills

Confiar sembla fàcil però potser no ho és tant. Confiar en la vida, en nosaltres mateixos i en els que ens envolten, no sempre ho és, de fàcil. Hi ha gent a qui li han fet tan mal, o ha patit tant al llarg de la vida que, per naturalesa, són desconfiats de mena i no ho poden evitar. Els agradaria confiar, estar tranquils, però sempre desconfien, de tot i de tothom. No poden creure que les coses acabaran sortint bé, ni tampoc poden acabar-se de deixar anar i confiar plenament en ningú…

Llegir més >>
La película
De 0 a 1 anys
Míriam Tirado

La pel·lícula

La Gina feia una hora que intentava que la Paula s’adormís. Eren dins l’habitació de matrimoni, encara dormia amb ells. Primer l’havia passejat una bona estona perquè últimament, al vespre, estava com més nerviosa i calia, abans que res, relaxar-la. Feia temps que la banyaven al migdia i no a la nit: a la Paula l’aigua l’excitava i lluny de calmar-la, la despertava encara més! Després de passejar-la una bona estona, havien anat al llit, amb tot a les fosques, i havia començat a donar-li el pit. La Paula era de les que mama de mil-i-una postures diferents, de les que no para de moure’s. La Gina està segura que de gran treballarà al circ i serà contorsionista!

Llegir més >>
La frustración
Criança conscient
Míriam Tirado

La frustració

Quan parlem de nens petits i fins i tot de bebès, tot sovint surt la paraula frustració. Hi ha qui opina que els nens s’han d’acostumar a la frustració de ben petits, perquè així l’assumiran com una cosa més natural… i per això moltes vegades no s’atenen les necessitats més primàries dels bebès, de contacte, d’escalf, de companyia, de fusió, en definitiva. Hi ha qui sí que les atén però un bon dia considera que aquell nen ja està preparat per començar a viure frustracions i aleshores és com si s’hagués d’adonar que la vida és dura i que més val que ho sàpiga des de ben d’hora. Hi ha qui no vol que un fill es frustri mai i fa l’impossible perquè el nen no plori, perquè no s’enfadi, perquè no rabiï i intenten que allò que “no podia ser”, sigui. I després hi ha els termes mitjos, i els qui naveguen intentant no equivocar-se gaire.

Llegir més >>
Mariposas en la panza
Maternitat conscient
Míriam Tirado

Papallones a la panxa

Fa poc, la Myriam del blog EN MINÚSCULAS (que us recomano perquè escriu com els àngels) deia a Facebook “la trobo a faltar… tornant a casa com una enamorada expectant…” i aquesta frase em va inspirar. En primer lloc, en un moment em vaig veure a mi, els primers dies que tornava a treballar després de dos anys d’excedència, amb papallones a la panxa i nerviosíssima per tornar a veure la Laia. Terriblement enyorada. Mai fins aleshores havíem estat tantes hores separades i no podia esperar ni un segon més per tornar-la a veure. Si algú em parava pel passadís de la feina per dir-me “hola, què tal?”, jo només podia dir: “bé, amb ganes d’arribar a casa” i amb un somriure intentava que no es notés gaire aquella pressa que em cremava per dins…

Llegir més >>

Mai llencem la tovallola

Hi ha moments en la criança dels fills que són difícils: alguns perquè ho són realment i d’altres que no ho són, però els adults els vivim com si fossin una autèntica tragèdia. El pitjor, sens dubte, des d’una malaltia del fill, però també etapes que poden ser complicades com ara l’inici, en l’adaptació de tots a una nova vida amb fills, o la fase en què els nadons criden, o quan s’enfaden moltíssim i ens ho mostren, o quan no poden suportar la separació dels pares, o el procés de control d’esfínters, o l’etapa de terrors nocturns, o les mal anomenades “marranades”… i podria anar continuant amb un llarg etcètera. Cadascú vivim cada etapa no com volem sinó com podem. En base a les nostres vivències anteriors, a la nostra consciència i a la informació que haguem tingut o no sobre aquella qüestió en particular… I a vegades ens preocupem molt, moltíssim.

Llegir més >>
adaptación escolar
Adaptació escolar
Míriam Tirado

Adaptacions reals JA!

Estem en aquella època dura, perquè és dura, de l’adaptació de molts nens i nenes a escoles i llars d’infants. Estem en aquella època en què, un any més, rebo forces correus o trucades de mares explicant-me com va l’adaptació dels seus fills. I em sap greu dir-ho, però la majoria em truquen per explicar-me que no, no els va bé. Motiu: adaptacions que NO són adaptacions. Què puc dir-los? Que les entenc, que és duríssim estar patint veient com no et permeten quedar-te amb el teu fill i fer una bona adaptació i sobretot, veure que socialment i institucionalment això està acceptat. Que els nens plorin desesperats, ja sigui a la llar d’infants, ja sigui a l’escola, està més que acceptat, fins i tot pels pares, molts dels quals ho troben “normal” i part d’un “procés”. Doncs bé… avui vull tornar a dir tot això.

Llegir més >>
Un diálogo cualquier
De 0 a 1 anys
Míriam Tirado

Un diàleg qualsevol

Ella: Què com ha anat el dia, avui?

Ell: Bé, com sempre.

Ella: Què vol dir, com sempre? Vull dir… què has fet, a qui has vist…?

Ell: Ai, doncs no sé… he fet com cada dia, i he vist les mateixes persones de la feina que cada dia…

Ella: Molt bé, doncs fi de la conversa.

Ell: Home, no et posis així… És que em fas unes preguntes… Explica’m tu què heu fet…

Ella: Doncs mira, he estat 9 hores amb la nostra filla de 4 mesos. Al matí ha mamat, hem fet teta, hem sortit a passejar, hem comprat fruita, hem vingut a casa, hem tornat a fer teta, l’he canviat unes quantes vegades,… a la tarda hem tornat a passejar, he comprat una mica de carn, hem tornat, hem tornat a fer teta, i a canviar…. Què, interessant, oi?

Llegir més >>

Alimentació complementària II: Inicis

Fa uns dies vaig proposar fer-nos la pregunta “com mengem?” per decidir si continuava sent així la manera com volíem menjar AMB els nostres fills. Ara, us proposo que us pregunteu una altra cosa: si el tema del menjar us provoca o no algun tipus d’angoixa. Hi ha gent que quan s’acosta el temps d’iniciar la introducció d’aliments sòlids al seu fill/a, es comença a angoixar. Els motius poden ser diversos: per exemple, pensar que potser baixarà de pes i no menjarà gens, o tenir por que s’ennuegui, o que li agradi molt menjar i es posi gras com una bola…

Llegir més >>