Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

El nacimiento de Messi
Part
Míriam Tirado

El naixement de Messi

Leo Messi ja és pare, segur que gairebé tots ho sabeu. El seu fill Thiago va néixer divendres a la tarda, dia en què el seu pare va tenir “festa” de la feina i no va anar a entrenar. Aquell dia, mira que ho vaig buscar, no trobava per enlloc si el part era programat o no. Tothom (és a dir, el club i l’entrenador Tito Vilanova), asseguraven que l’endemà dissabte en Leo jugaria el partit que tenien al Camp Nou contra el Celta de Vigo.

Llegir més >>

NO!

La Rita no havia dormit gaire bé. Havia tingut molts malsons i en dues ocasions s’havia despertat sobresaltada, angoixada i gairebé suant. “Sort que és només un somni. Deuen ser malsons d’embarassada”, havia pensat quan havia obert els ulls. Però des que s’havia posat de peus, des que s’havia llevat que tenia una sensació estranya. No es trobava malament ni estava trista per res. Era només alguna cosa que ella no hauria sabut explicar, com una sensació molt llunyana i lleugera de què alguna cosa no anava bé.

Rita no había dormido muy bien. Había tenido muchas pesadillas y en dos ocasiones se había despertado sobresaltada, angustiada y casi sudando. “Suerte que sólo era sueño. Pesadillas de embarazada, supongo”, había pensado cuando había abierto los ojos. Pero desde que se había levantado, tenía una sensación extraña. No se encontraba mal ni estaba triste. Era sólo algo que ella no habría sabido explicar, como una sensación muy lejana y ligera de qué algo no iba bien.

Llegir més >>

Estic enamorada de tu

Diuen que el millor twit és el que no t’atreveixes a escriure. Pels que no sapigueu què és un twit, diguem que és un missatge d’un màxim de 140 caràcters que escrius a la xarxa social Twitter i que els teus seguidors poden veure. Ahir vaig estar a punt d’escriure’n un que no sé per què, però no ho vaig fer. Suposo que em va fer certa vergonya, o perquè vaig pensar allò de “i què interessa, això, a la resta de gent?”. Vaig estar a punt d’escriure “Estic profundament enamorada de la meva filla”.

Llegir més >>

Donem temps als processos

No sé per què, sempre he tingut una certa tendència a què la gent m’expliqui els seus problemes. Això em passa des de ben petita i ara, de gran, en què no només m’agrada que me’ls expliquin sinó que intento ajudar-los si puc, això ha anat in crescendo. Tan és així que a vegades, sense fer gran cosa, em trobo en els llocs més inversemblants i amb persones que no hagués dit mai, confessant-me el que els passa i els preocupa. Sobretot en temes de criança o dels fills.

Llegir més >>
Y los preámbulos?
De 0 a 1 anys
Míriam Tirado

I els preàmbuls?

La Núria feia dies que intentava trobar el moment. El buscava, hi pensava, intentava enganxar-lo al vol, però el moment no arribava. Feia molts, molts dies, que tenia ganes de fer l’amor amb el seu marit. En feia tants, que tenia la sensació que ja no podia més; que o ho feien avui o ella rebentava. A ell li passava el mateix. Sense dir-li, també intentava trobar el moment. Però més que buscar-lo, ell sobretot hi pensava, el pensava… l’imaginava… Quan la veia sortir de la dutxa de bon matí, o quan la veia amb roba d’estar per casa tot fent el sopar, o quan es despertava amb ella al seu costat i la veia dormir, sempre pensava “i si ara…?” però mai era el moment. Perquè en cada moment d’aquests ell duia un bebè a coll que també mirava a la seva mare com feia el sopar, que també veia la seva mare sortir de la dutxa i li mirava els pits amb cara de delit (més que el seu pare!), i que també tenia al seu costat quan es despertaven tots tres gairebé alhora.

Llegir més >>

Carícies negatives

Presència: Fet d’ésser, de trobar-se, present. Aquesta és la definició que he trobat en diversos diccionaris. Aleshores, cal buscar “present”: Que es troba en el lloc o a la vista d’una persona, d’un esdeveniment. A mi aquesta definició em queda curta, sobretot, pel que vull explicar avui en aquest post relacionat amb els nostres fills. Vull parlar de presència i d’estar present en el sentit d’estar atent amb tots els sentits a allò que fa, expressa, o diu el nostre fill. Perquè a vegades és possible que passem les 24 hores amb ell/a, al seu costat, però que, en el fons, no hi haguem estat “presents” ni cinc minuts al dia. Que no li haguem parat “atenció”, que no haguem entrat dins el seu món intern, de joc, o del que sigui. Que no li haguem dirigit una atenta mirada de mare/pare amorós que HI ÉS.

Llegir més >>
Momentos
Embaràs
Míriam Tirado

Moments

Havia hagut d’anar a urgències: ja no recordo ni què tenia. Era la matinada de dissabte a diumenge, em sembla. Quan vaig arribar no hi havia pràcticament cua. Una noia sola, un noi que plorava i jo. Al cap de res, cada un de nosaltres era en un box. Al mig de tots els compartiments per atendre els malalts hi havia una zona central amb ordinadors, taules, etc que era on els metges redactaven els seus informes i receptes. Les portes dels box, com gairebé sempre, mig obertes. Se sentia absolutament tot. Vaig estar sola durant força estona, la suficient per assabentar-me de tot el que els passava als que havien estat esperant amb mi a la sala d’espera.

Llegir més >>

I un dia… s’adapta!

Aquest no era el post que havia de publicar avui. Però a vegades la vida et porta sorpreses, coses que no t’esperes i que canvien els plans. Aquesta és una d’elles: ja sabeu que des del 12 de setembre, acompanyo la meva filla en el procés d’adaptació, alguns dies jo i d’altres el seu pare. Podeu veure els posts “ADAPTACIONS REALS JA!” o “VISC EN LA CLANDESTINITAT” on parlo de tot plegat, pels que no sapigueu la història.

La Laia ha anat contenta a l’escola des del primer dia: en tenia moltes ganes i a més, no havia de patir perquè la mare no marxava. Les primeres setmanes van ser dures: sobretot per mi. Veure tants nens plorar desconsoladament quan marxaven els seus pares se’m va fer molt difícil. Em removia per dins.

Llegir més >>
ponte en su lugar
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Posa’t al seu lloc

Posa’t al seu lloc quan acabi de néixer i plori sense parar. Entén que plora el part, la por al desconegut, l’enyor del lloc d’on prové, que plora la manca de límits físics que li donava la panxa. Posa’t al seu lloc fins i tot quan no tinguis ni idea de per què plora.

Posa’t al seu lloc també quan vagi creixent i s’enfadi perquè és massa petit per poder agafar alguna cosa, o per posar-se dret encara. No te’n riguis, ni el renyis… Si et poses al seu lloc, simplement, no podràs… Entén que per ell tot és nou i que el món, tal com el veu ara, des de terra, és encara ple de frustració perquè és massa petit per entendre i per fer, malgrat que sap, segurament, moltes més coses que tu i que jo.

Llegir més >>

Des-ubicat

El David havia sortit de casa amb presses perquè ja feia tard. Havia deixat dormint al sofà a la Irene, la seva companya, i el Max, el seu fill de dos mesos, que es resistia a deixar anar el mugró de la seva mare. Estaven de foto, havia pensat mentre es posava la jaqueta. Ell, abans de sortir, havia recollit la cuina i havia estès una rentadora. Quan va mirar el rellotge va deixar anar un “merda”, perquè ja feia tard. La seva germana el mataria, va pensar. Havien quedat en una cafeteria del centre a les cinc per, després, anar a comprar el regal del seu pare, que aquell diumenge, l’endemà, feia 70 anys.

Llegir més >>