Blog Criança Conscient » Page 63 of 100 » Míriam Tirado, consultora de crianza

Estic enamorada de tu

Diuen que el millor twit és el que no t’atreveixes a escriure. Pels que no sapigueu què és un twit, diguem que és un missatge d’un màxim de 140 caràcters que escrius a la xarxa social Twitter i que els teus seguidors poden veure. Ahir vaig estar a punt d’escriure’n un que no sé per què, però no ho vaig fer. Suposo que em va fer certa vergonya, o perquè vaig pensar allò de “i què interessa, això, a la resta de gent?”. Vaig estar a punt d’escriure “Estic profundament enamorada de la meva filla”.

Llegir més >>

5 de novembre de 2012 No hi ha comentaris

Donem temps als processos

No sé per què, sempre he tingut una certa tendència a què la gent m’expliqui els seus problemes. Això em passa des de ben petita i ara, de gran, en què no només m’agrada que me’ls expliquin sinó que intento ajudar-los si puc, això ha anat in crescendo. Tan és així que a vegades, sense fer gran cosa, em trobo en els llocs més inversemblants i amb persones que no hagués dit mai, confessant-me el que els passa i els preocupa. Sobretot en temes de criança o dels fills.

Llegir més >>

4 de novembre de 2012 No hi ha comentaris

De 0 a 1 anys

I els preàmbuls?

La Núria feia dies que intentava trobar el moment. El buscava, hi pensava, intentava enganxar-lo al vol, però el moment no arribava. Feia molts, molts dies, que tenia ganes de fer l’amor amb el seu marit. En feia tants, que tenia la sensació que ja no podia més; que o ho feien avui o ella rebentava. A ell li passava el mateix. Sense dir-li, també intentava trobar el moment. Però més que buscar-lo, ell sobretot hi pensava, el pensava… l’imaginava… Quan la veia sortir de la dutxa de bon matí, o quan la veia amb roba d’estar per casa tot fent el sopar, o quan es despertava amb ella al seu costat i la veia dormir, sempre pensava “i si ara…?” però mai era el moment. Perquè en cada moment d’aquests ell duia un bebè a coll que també mirava a la seva mare com feia el sopar, que també veia la seva mare sortir de la dutxa i li mirava els pits amb cara de delit (més que el seu pare!), i que també tenia al seu costat quan es despertaven tots tres gairebé alhora.

Llegir més >>

30 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Carícies negatives

Presència: Fet d’ésser, de trobar-se, present. Aquesta és la definició que he trobat en diversos diccionaris. Aleshores, cal buscar “present”: Que es troba en el lloc o a la vista d’una persona, d’un esdeveniment. A mi aquesta definició em queda curta, sobretot, pel que vull explicar avui en aquest post relacionat amb els nostres fills. Vull parlar de presència i d’estar present en el sentit d’estar atent amb tots els sentits a allò que fa, expressa, o diu el nostre fill. Perquè a vegades és possible que passem les 24 hores amb ell/a, al seu costat, però que, en el fons, no hi haguem estat “presents” ni cinc minuts al dia. Que no li haguem parat “atenció”, que no haguem entrat dins el seu món intern, de joc, o del que sigui. Que no li haguem dirigit una atenta mirada de mare/pare amorós que HI ÉS.

Llegir més >>

29 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Embaràs

Moments

Havia hagut d’anar a urgències: ja no recordo ni què tenia. Era la matinada de dissabte a diumenge, em sembla. Quan vaig arribar no hi havia pràcticament cua. Una noia sola, un noi que plorava i jo. Al cap de res, cada un de nosaltres era en un box. Al mig de tots els compartiments per atendre els malalts hi havia una zona central amb ordinadors, taules, etc que era on els metges redactaven els seus informes i receptes. Les portes dels box, com gairebé sempre, mig obertes. Se sentia absolutament tot. Vaig estar sola durant força estona, la suficient per assabentar-me de tot el que els passava als que havien estat esperant amb mi a la sala d’espera.

Llegir més >>

28 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

I un dia… s’adapta!

Aquest no era el post que havia de publicar avui. Però a vegades la vida et porta sorpreses, coses que no t’esperes i que canvien els plans. Aquesta és una d’elles: ja sabeu que des del 12 de setembre, acompanyo la meva filla en el procés d’adaptació, alguns dies jo i d’altres el seu pare. Podeu veure els posts “ADAPTACIONS REALS JA!” o “VISC EN LA CLANDESTINITAT” on parlo de tot plegat, pels que no sapigueu la història.

La Laia ha anat contenta a l’escola des del primer dia: en tenia moltes ganes i a més, no havia de patir perquè la mare no marxava. Les primeres setmanes van ser dures: sobretot per mi. Veure tants nens plorar desconsoladament quan marxaven els seus pares se’m va fer molt difícil. Em removia per dins.

Llegir més >>

25 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Posa’t al seu lloc

Posa’t al seu lloc quan acabi de néixer i plori sense parar. Entén que plora el part, la por al desconegut, l’enyor del lloc d’on prové, que plora la manca de límits físics que li donava la panxa. Posa’t al seu lloc fins i tot quan no tinguis ni idea de per què plora.

Posa’t al seu lloc també quan vagi creixent i s’enfadi perquè és massa petit per poder agafar alguna cosa, o per posar-se dret encara. No te’n riguis, ni el renyis… Si et poses al seu lloc, simplement, no podràs… Entén que per ell tot és nou i que el món, tal com el veu ara, des de terra, és encara ple de frustració perquè és massa petit per entendre i per fer, malgrat que sap, segurament, moltes més coses que tu i que jo.

Llegir més >>

24 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Des-ubicat

El David havia sortit de casa amb presses perquè ja feia tard. Havia deixat dormint al sofà a la Irene, la seva companya, i el Max, el seu fill de dos mesos, que es resistia a deixar anar el mugró de la seva mare. Estaven de foto, havia pensat mentre es posava la jaqueta. Ell, abans de sortir, havia recollit la cuina i havia estès una rentadora. Quan va mirar el rellotge va deixar anar un “merda”, perquè ja feia tard. La seva germana el mataria, va pensar. Havien quedat en una cafeteria del centre a les cinc per, després, anar a comprar el regal del seu pare, que aquell diumenge, l’endemà, feia 70 anys.

Llegir més >>

23 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Les nits

Hi ha moments a la vida que els temes de conversa es redueixen exclusivament a un únic tema. Els que no teniu fills ara us penseu que parlaré de ma(pa)ternitat. Doncs no! Parlo de les nits. A la meva vida hi ha hagut dues èpoques en què cada dia (i no ho dic com una exageració) parlava d’aquest únic tema: primer, durant els dos anys que vaig treballar en el torn de nit i després, durant el primer any de la nostra filla.

Allò d’arribar a la feina i el primer que preguntes als companys o et pregunten a tu és “què, has pogut dormir avui?” perquè els que han treballat de nit saben que a vegades no és fàcil; costa dormir quan gairebé ningú ho fa, anar al revés del món, amb tot el que això comporta. I sens dubte, l’altra època de la meva vida en què les nits han ocupat bona part de les converses era quan la Laia era petita. Sempre he cregut que no ens podem queixar gens; mirat amb perspectiva, crec que hem dormit prou bé sempre. Que hi ha hagut molts despertars? Evidentment. Que hi havia algun dia que creia impossible que n’hi haguessin tants? També. Però no era res que no fos el que “tocava” en cada una de les etapes del seu creixement.

Llegir més >>

22 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Qué hacemos dentro de las cuatro paredes ...

Criança conscient

Què fem dins les quatre parets…

“Mira, a casa seva, que cadascú faci el que vulgui amb els seus fills”. Aquesta frase, amb alguna variant, segur que l’heu sentit més d’una vegada. Jo no sé per què, però últimament me la trobo tot sovint… Potser és perquè havia descriure aquest post i dir, que sempre que la sento diria: “No, tot el que vulguin no”. Perquè hi ha línies vermelles que, al meu parer, mai s’haurien de creuar, i a vegades sembla que les quatre parets de casa, la intimitat de la llar de cadascú, puguin permetre certes “concessions”.

Llegir més >>

21 d'octubre de 2012 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Estic enamorada de tu

Donem temps als processos

I els preàmbuls?

Carícies negatives

Moments

I un dia… s’adapta!

Posa’t al seu lloc

Des-ubicat

Les nits

Què fem dins les quatre parets…

Categories

Llibres i contes

Tinc un volcà i no vull respirar

Segueix-me!

Subscriu-te!