Blog Criança Conscient » Page 61 of 100 » Míriam Tirado, consultora de crianza

I si…?

Hi ha dues classes de “i si…?”. Una és la xula, la que està bé, la que no us ha d’espantar i és quan, de sobte, tens una idea més genial que la anterior i de sobte, t’il·lumines amb alguna cosa que pot anar millor, que pot ser més divertida, que us ho pot fer passar més bé a tots… Per exemple, estàs xerrant amb la parella i heu decidit que diumenge anireu a la muntanya a fer això o allò altre i de sobte et ve aquella idea i dius “i si… canviem de plans i anem a la platja, que no faci tan fred, i fem una paella a la vora del mar i hi passem tot el dia?”. O aquest: “I si… quan surti de l’escola l’anem a buscar tots dos i anem a dinar de pic-nic a tal lloc?”…

Llegir més >>

9 de desembre de 2012 No hi ha comentaris

Dinar de Nadal

Ja havien menjat fins a més no poder en aquell dinar de Nadal. Era el torn dels postres, dels turrons, de les neules, dels cafès, de la sobretaula interminable, d’aquella nyonya que et faria estirar al sofà i no despertar-te fins al cap d’una hora. Hi havia soroll, tothom xerrava a l’hora i a la Lia li va costar que la família li parés atenció. Va haver de fer el típic soroll de cullereta a la copa fins a tres cops perquè tothom s’assabentés que algú volia dir alguna cosa i ser escoltat a la vegada per tothom.

Llegir més >>

4 de desembre de 2012 No hi ha comentaris

Guapa!

Sé que després de parir vaig trigar segles a tornar-me a sentir guapa. A tornar-me a sentir “estupenda”, a tornar a tenir ganes d’arreglar-me, de pintar-me, de presumir… Si us he de ser sincera, no m’importava el més mínim. Jo era feliç dins la meva bombolla de dona acabada de parir, de dona amb els pits a punt de rebentar plens de llet que mira i admira aquella criatura que ha gestat 9 mesos dins del ventre. Si estava guapa o no, a mi, m’importava (com acostumo a dir) 0. Al cap d’uns mesos de bombolla, em vaig adonar que em costava tornar a sentir el meu cos… meu. Era com si encara no m’acabés de pertànyer. La cicatriu, les tibantors, els pits… tot plegat ho feia una mica més difícil i de fet, en vaig parlar en aquest post… “QUÈ LI PASSA AL MEU COS?”

Llegir més >>

3 de desembre de 2012 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Les crítiques

Suposem que la Marga, una mare qualsevol, té mala relació amb la Paqui, la seva sogra. Entén que es fica on no la demanen, se sent invadida cada vegada que la va a veure a casa o cada vegada que li diu “quin dia em deixaràs el nen a casa?”. Quan estan juntes procuren tolerar-se i no dir res fora de to, però quan se separen, cada una critica a l’altra. La Marga, quan arriba el seu marit li diu “és que la teva mare és pesadíssima, canvia les coses de lloc, no calla, es fica en tot i li diu coses al Roger que no m’agraden”. La Paqui, si algun dia cuida el seu nét, quan la seva nora marxa diu “és que tens una mare que es preocupa massa, es pensa que només ha tingut fills ella… Però com es pot ser tan patidora, mare meva!” I així anar fent. Totes dues, cada una per la seva banda.

Llegir més >>

2 de desembre de 2012 No hi ha comentaris

No fem difícil el que és fàcil!

Quan la Laia feia poc que havia nascut van venir uns amics a veure’ns per donar-nos l’enhorabona. El seu fill acabava de començar P-3 i quan els vaig preguntar com li anava l’escola em van dir que una mica malament des que, després dels (atenció!) 15 dies de període d’adaptació, havien de deixar el nen a la porta i ell sol anar pel passadís, entrar a la classe i deixar la bossa i la jaqueta a la seva guixeta. Al seu fill li costava. Li era molt difícil dir-los adéu a la porta i se li feia una muntanya entrar a la classe sense el seu acompanyament. Ho havien parlat amb la mestra però res, eren “normes de l’escola” i punt.

Llegir més >>

29 de novembre de 2012 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Els reptes de la criança

Tots intentem criar els nostres fills tan bé com podem i sabem d’acord amb les nostres capacitats, amb el nostre bagatge i amb la nostra informació i consciència. Tots volem que siguin feliços i d’alguna manera, ens fixem aquest objectiu malgrat que moltes vegades no acabem de tenir clar que potser un dia seran feliços però no hauran respost, en absolut, a les nostres expectatives.

Perquè per més que intentem no tenir-ne, tot sovint els pares en tenim, d’expectatives. Volem, esperem, desitgem i tot sovint projectem massa cap als nostres fills. A vegades fins i tot, hi ha pares que viuen la seva vida a través de la d’ells i una entrebancada del nen a 1r d’ESO la viuen com si fos la seva pròpia. Criar els fills no és fàcil, això ja ho sabem, però avui tenia ganes de parlar d’una cosa que veig massa sovint i és que moltes vegades no estem preparats o ens sorprèn moltíssim que el nostre fill tingui el seu propi caràcter.

Llegir més >>

28 de novembre de 2012 No hi ha comentaris

Coses que passen…

Eren una parella perfecta, deia tothom. Anaven a la una, eren divertits, s’estimaven a més no poder, eren feliços. Feia anys que sortien junts i no havien tingut mai ni una discussió de les que s’anomenen “importants”. Havien comprat pis, cotxe, etc, a mitges sense ni pensar-s’ho: tenien tan clar que volien viure sempre més junts que no els feia por que un dia alguna cosa es trenqués i calgués dividir tot allò material que posseïen.

Quan feia 5 anys que ja estaven junts van decidir ampliar la família i tot havia anat igual de perfecte que fins aleshores. L’embaràs, el part… fins i tot el postpart, una mica complicat al principi, havien pogut trampejar-lo amb èxit. Fins ara. Ara que el Jan tenia vuit mesos i que gatejava per tota la casa, alguna cosa invisible havia passat i ja res era tan fantàstic.

Llegir més >>

27 de novembre de 2012 No hi ha comentaris

Altres temes

Dissabte, 14:50h

A la Laia, quan alguna cosa li fa por o respecte, o hi té alguna dificultat, normalment en parla com si li estigués passant al seu fill o a algun personatge que s’inventa. Parlar-ne així li fa més fàcil explicar el que sent. Per això, en honor a ella, que és el que més estimo, explicaré avui una cosa que també m’és molt difícil, esperant que el seu sistema, avui, m’ajudi.

“Dissabte ella havia d’entrar a treballar a les 3 de la tarda. Havia marxat cap a Barcelona encara una mica atabalada perquè una estona abans, la seva filla havia caigut mentre jugava damunt del llit i havia picat amb el canto de la tauleta de nit al front i la galta. Li havia posat gel, l’havia calmat, però s’havia endut un bon ensurt: totes dues.

Llegir més >>

26 de novembre de 2012 No hi ha comentaris

Embaràs

Estimat Quirze

“Vull veure el Quirze”, deia la Laia abans que la teva mare entrés aquest vespre per la porta de casa. Li he explicat que encara no havies sortit, que encara eres dins de la panxa, però que la senties i que sabies les ganes que té de veure’t. Avui estic gairebé convençuda que és l’últim dia que et veig dins el ventre de la teva mare, perquè tinc la sensació que d’aquí molt poquet voldràs començar a sortir. I com que ho sabia, he corregut a tirar fotos: de tu, de vosaltres, i de nosaltres, abraçades i ensenyant aquesta panxa tan gran i preciosa que té la teva mare des que tu hi habites. He sentit que era un moment important. Que totes nosaltres (ella, la Laia i jo) estàvem connectades a tu d’alguna manera especial.

Llegir més >>

22 de novembre de 2012 No hi ha comentaris

Fes-me un masatge

Treure’t la roba. Estirar-te de panxa a terra. Notar unes mans amb crema o amb oli que es passegen per damunt de la teva esquena, pressionant aquells punts on hi ha massa tensió acumulada. A vegades sentint plaer, d’altres plaer i dolor a la vegada. Intentant no tensar-te altre cop, respirant profundament per deixar anar i fer que, gràcies al massatge, aquella esquena que duu massa estona una nena carregada, descansi. Es recuperi. Gaudeixi de ser tocada, de ser alliberada de tanta tensió.

Llegir més >>

21 de novembre de 2012 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

I si…?

Dinar de Nadal

Guapa!

Les crítiques

No fem difícil el que és fàcil!

Els reptes de la criança

Coses que passen…

Dissabte, 14:50h

Estimat Quirze

Fes-me un masatge

Categories

Llibres i contes

Tinc un volcà i no vull respirar

Segueix-me!

Subscriu-te!