🎄 5% dte. en Contes i Llibres · 30% dte. en Cursos Online 🎁
🎄 5% dte. en Contes i Llibres
🎁 30% dte. en Cursos Online
Fins el 6 de gener
Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Xantatge

No suporto el xantatge, no l’he suportat mai. Ni quan era petita ni de gran. A mi, el xantatge em provoca l’efecte contrari del que vol aconseguir l’altra persona: “si no tal tal… no podràs això o allò…” i em surt espontàniament “ah, doncs d’acord” i com si sentís ploure. El xantatge és una manipulació en tota regla, és el recurs fàcil per aconseguir que l’altra persona faci allò que nosaltres volem. El xantatge amb els nens, s’acostuma a fer amb alguna cosa que els agradi molt i d’aquesta manera, davant la possible pèrdua d’allò que tant els fascina, potser acaben sucumbint i fent allò que volem que facin.

Llegir més >>
El parto del mes
Part
Míriam Tirado

En un bucle: sobre el part del mes…

A vegades tinc la sensació de viure en un bucle. Fa molt poc escrivia a propòsit del naixement del fill de Leo Messi (“EL NAIXEMENT DE MESSI”) i en un obrir i tancar d’ulls em trobo, altre cop, davant d’una notícia pràcticament idèntica: el naixement del fill de Gerard Piqué i la cantant Shakira per cesària programada.

Ja puc anar escrivint posts. Ja podem ser desenes, centenars, milers de persones a tot el món intentant lluitar pel respecte als bebès. Pels parts respectats. Ja poden sortir estudis científics que desaconsellen les cesàries programades, escollir sobre una agenda el dia del naixement d’un bebè. Ja pot dir missa l’OMS i qui vulgui… que quan un famós dóna a llum per cesària programada, això dinamita tota la feina feta.

Llegir més >>
divorcio
De 3 a 4 anys
Míriam Tirado

Separació/Divorci: El primer cop

La Rut és el primer cop que fa la maleta pel seu fill i no està contenta. És la primera vegada que li posa tot el que necessitarà i no té, al costat, la seva maleta grossa amb el que ella ha d’endur-se’n. Perquè aquesta vegada, la Rut, no ha d’anar enlloc. Escull els calçotets, les samarretes, els pantalons,… d’una manera molt més meticulosa, si es pot, que les altres vegades perquè avui sí que no es perdonaria oblidar-se d’alguna cosa. Mentrestant, una mica més enllà, el Robert juga amb el tren que li van portar els Reis. Juga, mirant de reüll com la seva mare ho va posant tot dins la maleta. La veu trista, la sent trista i ell, d’alguna manera, també n’està.

Llegir més >>
Feliz
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Feliç

Puc dir que sóc feliç, feliç perquè sí. Feliç en general i també en particular.

Puc dir que aquest sentiment de profunda felicitat s’ha anant gestant al llarg dels anys i sobretot, va poder néixer després de conèixer la infelicitat. Sóc feliç, sobretot, perquè un dia vaig decidir que volia ser-ne. Que a mi no em servia allò que deia tothom de què la felicitat són instants efímers que vénen només de tant en tant.

Llegir més >>
cuando lo hacemos fatal
De 3 a 4 anys
Míriam Tirado

Quan ho fem fatal

Tots tenim mals dies. Absolutament tots. Les mares, els pares, els fills, els veïns, els amics, els mestres, els avis… Tots, sense excepció, tenim un dia o un altre que sembla que haguem xafat merda tot just llevar-nos i és com si tot comencés a anar del revés. Normalment, si busquem bé, sempre hi trobarem, molt a la vora, un motiu de component emocional. Per exemple i sense anar més lluny: Jo. El pare de la Laia és fora uns dies de viatge i jo començo a tenir moltes ganes que torni. Quan ell no hi és, ho he dit més d’una vegada, em costa agafar el son amb la facilitat que l’agafo quan el tinc al costat. És així, no ho puc evitar.

Llegir més >>
nevada
Preconcepció
Míriam Tirado

La importància de la base

A nosaltres ens agrada molt esquiar. És un esport que vaig començar a practicar gràcies al meu company, que em va fer estimar la seva passió i les sensacions tan espectaculars que es poden arribar a sentir quan llisques muntanya avall per damunt de la neu. Recordo que jo, inexperta com era en el tema, cada octubre o novembre, quan veia que ja havia caigut la primera nevada li deia “ja podem anar a esquiar” i ell em responia “encara no. No hi ha prou base”. I per tant, havíem d’esperar.

Llegir més >>
dormir
De 3 a 4 anys
Míriam Tirado

Anem a dormir?

El nostre “problema”, ja ho vaig explicar (LA NENA QUE NO VOLIA ANAR A DORMIR), era que li costa anar a dormir. Diguem que sempre troba alguna cosa més interessant a fer que no pas anar al llit. El juny passat, en plenes vacances, vaig decidir que estava farta d’anar-li al darrera “va, que és hora d’anar a dormir” i que ho havíem de fer més divertit. Havíem de jugar; era l’única manera que funcionés, n’estava convençuda. Total, que em vaig inventar que la zona del llit era una casa anomenada “LA CASA DELS CONTES” on hi havia una senyora anomenada “La mestressa de la casa dels contes” que explicava històries als nens per anar a dormir.

Llegir més >>

Reubicant el part

Ara fa 3 anys, quatre mesos i 27 dies que vaig parir. Allò pel qual em vaig estar preparant durant nou mesos, mentalment, emocionalment i també físicament, va passar un 19 d’agost del 2009 i ara, la veritat és que em queda molt lluny. Més del que em pensava que em quedaria poc després de parir. Pensava que sempre més en tindria un record punyent, clar i nítid. I evidentment que el recordo, només faltaria, però tot plegat ha quedat diluït: no només les imatges d’aquell dia, el que va passar i el que vaig sentir, sinó també la importància que a dia d’avui dono a aquell fet, el part.

Llegir més >>
Estimado hijo
Preconcepció
Míriam Tirado

Estimat fill

Estimat fill,

Aquest és el primer cop que t’escric i t’he de confessar que ja fa molts dies que en tenia ganes. Fa aproximadament un mes que et sento tan present, que ja no he pogut evitar començar a escriure’t també a tu, les coses que visc, sento i penso. Quan això em va passar amb la Laia, em pensava que no era normal, que no era possible sentir un fill molt abans de gestar-lo dins la panxa. Amb el temps, amb els anys i l’aprenentatge, l’intercanvi d’experiències amb altres mares, la lectura de llibres… he sabut que sí que era normal. Que n’era molt. I quan em pensava que això potser no tornaria a sentir-ho mai més com aquella primera vegada… se’m vas fer tan present que no vaig poder fer veure que no ho sentia, que no me n’adonava.

Llegir més >>
Los efectos de la crisis
De 0 a 1 anys
Míriam Tirado

Els efectes de la crisi

La crisi té mil cares i més de mil conseqüències. Avui vull parlar d’una que he anat detectant l’últim any i mig respecte la maternitat. Fa un temps moltes mares després de parir, t’explicaven que s’allargaven la baixa maternal amb un permís sense sou d’uns mesos, o que tornaven a treballar però amb una reducció de jornada. Ara no. La crisi, la situació que viuen moltes famílies amb, tot sovint, un membre a l’atur buscant feina desesperadament, ha fet que moltes mares ni tan sols es plantegin cap altra opció que la tornar de seguida a la feina. I tornar tal com els diuen, encara que els hagin canviat condicions, horaris, el que sigui. Només cal fer un cop d’ull als testimonis que van rebent la gent de Conciliación Real Ya. Coses que abans no es permetien, ara no només es permeten sinó que s’accepten sense dir ni piu.

Llegir més >>