Blog Criança Conscient » Page 58 of 101 » Míriam Tirado, consultora de crianza

Lactància

LLencem el calendari

La relació de les dones amb la lactància materna comença molt abans de tenir un fill. Volguem o no donar el pit, la relació amb la lactància materna hi és. Perquè un bon dia anem al Centre d’Atenció Primària o a un lloc privat on ens fan Preparació al Part i ens expliquen com es prepara el nostre cos per l’arribada del bebè, o com s’ha de donar el pit, en quines postures, etc. O algunes tindrem amigues que hauran o no donat el pit i encara que no volguem, pensarem “què faré jo quan sigui l’hora?”… Algunes ho tindran claríssim, d’altres no tant.

Llegir més >>

11 de març de 2013 No hi ha comentaris

Contes per adults

Quan el guió es trenca

L’Edurne camina de pressa. Fa uns deu minuts que ha sortit de casa i encara sent aquella opressió al pit que l’ofega. Té ganes d’apretar a córrer però no sap cap a on, i no ho fa. Només camina de pressa cap a enlloc, desitjant que cada passa que fa una mica més ràpid li vagi calmant aquell pes feixug que fa dies que sent a la boca de l’estómac i que no la deixa respirar. Ni quan fa un badall, no pot acabar d’inflar els pulmons. Té contínuament aquella sensació tan desagradable de què s’ofega, de què li falta aire, de què no podrà respirar i quedarà plegada a terra d’un moment a l’altre…

Llegir més >>

5 de març de 2013 No hi ha comentaris

De 3 a 4 anys

No t’estimo!

L’altre dia a la tarda la Laia es va enfadar amb mi. Volia tornar a mirar dibuixos i li vaig dir que no, que ja n’havia vist i que no en podia mirar més. Podíem pintar, jugar a teatre, jugar al que volgués… però no mirar dibuixos. Va començar a plorar i de sobte va cridar “no t’estimo!!!”. Era la primera vegada que deia una cosa així i us he de confessar, amb la mà al cor, que no em va afectar gens. Vaig veure clarament que era la seva ràbia la que parlava i no em vaig enganxar a aquelles paraules.

Llegir més >>

4 de març de 2013 No hi ha comentaris

Criança conscient

Autoestima

La criança dels fills és una carrera de fons. És una carrera que no s’atura amb conseqüències a curt, mitjà i llarg termini. En el transcurs d’aquesta cursa, hi ha moltes etapes i en algunes, els pares sembla que “punxem” (en argot esportiu) i tot sovint hi ha qui està a punt de tirar la tovallola. Com en totes les carreres, hi ha etapes en què hi ha moltíssima gent animant i, sembla que tot va de cara, que tot és més fàcil. Però n’hi ha d’altres que semblen la travessa del desert i la ment ens traeix i ens assegura que allò no s’acabarà mai, que no ho resistirem…

Llegir més >>

28 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Contes per adults

Mares: Heroïnes quotidianes

La Lídia era el primer dia que es quedava sola amb el seu fill, un bebè d’un mes. Fins ara, el pare havia pogut estar amb ells i tot havia estat molt i molt fàcil. Avui, per la Lídia, diguem que començava “l’hora de la veritat” i d’alguna manera, en tenia ganes. Volia saber si se’n sortiria, si seria capaç d’estar tantes hores amb el seu bebè sola i si li agradaria, si seria feliç. Sentia com una mena de nerviosisme. Sabia que ara hauria de calcular-ho tot molt millor perquè, per exemple, abans d’asseure’s a donar el pit al Jack, hauria de pensar a agafar el got d’aigua perquè ara no hi havia el seu company a qui cridar “que em portes aigua, sisplau?!”.

Llegir més >>

26 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Maternitat conscient

Generacions

L’altre dia teníem una trobada familiar. Celebràvem un aniversari i hi havia algunes persones que feia molt de temps que no veien a la Laia. Ella al principi va tenir aquella vergonya passatgera que fa que estigui una estona més a prop dels pares, però de seguida va anar a jugar amb altres persones que eren a la sala. A mesura que va anar passant el temps, ella es va anar deixant anar fins que va arribar un moment en què, si hagués de definir com la vèiem, la paraula seria pletòrica.

Llegir més >>

25 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Emocions

No m'agrada

No m’agrada gens quan ella es posa malalta. Quan no es troba bé, o cau i es fa mal. No m’agrada gens quan pateix, encara que sigui només una mica. Sé que és així, que és inevitable, que aquestes coses passen i que no és res greu. Sé perfectament que el seu cos necessita anar-se enfortint, que el seu equilibri necessita perfeccionar-se i que caurà moltes vegades quan s’enfiles i fa aquelles coses que jo a vegades prefereixo no mirar… Sé que tot això és així, i que és normal, i que és necessari i que m’he d’aguantar. Però no hi puc fer més: no m’agrada.

Llegir més >>

24 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

I tot torna…

La Raquel feia cinc mesos que havia tingut el seu fill. Ella en deia “tingut” i mai “parit”. S’havia passat nou mesos somiant el part perfecte que, sorpresa, no havia estat el seu. La decepció va ser màxima i potser per això, perquè encara està enfadada, en diu “tingut”. Des que va néixer el seu fill Aran, que sabia que tenia una espina clavada. Aquella cesària que li van fer després de sis hores de treball de part amb dilatació lenta la té gravada al cos, amb una cicatriu que encara se la sent, i a l’ànima, perquè la va trencar per en un lloc molt profund.

Llegir més >>

19 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

De 0 a 1 anys

El perill de les màquines

L’altre dia, llegint el diari, em vaig quedar de pasta de moniato. Resulta que parlaven d’aplicacions mòbils dirigides als pares i mares per tal d’ajudar-los en la criança dels fills. És cert que últimament n’han sortit moltíssimes i francament, jo, per ara, no n’he trobat cap de realment útil (si algú en coneix alguna que valgui la pena, que m’ho faci saber, sisplau). Tornant al tema: resulta que n’han creat una que t’ajuda a saber què vol el teu fill petit quan plora (vaig entendre que és per a nadons). Suposadament ajuda a entendre per què plora el bebè.

Llegir més >>

18 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Altres temes

Gràcies!

Tinc un record gravat a la memòria de quan era petita. Anar en cotxe i intentar llegir tots els rètols de botigues, bars, etc, que veia: “mama, aquí hi diu…”, “I mira, aquí hi diu…”. M’encantaven les lletres, aprendre a llegir i sobretot, aprendre a escriure. Per mi, el dia més fantàstic a classe era quan ens deien “I ara, teniu una estona per fer un text lliure” o “aquest cap de setmana de deures heu de fer un text lliure a casa”. I era feliç. M’obligaven a escriure i escriure m’encantava.

Llegir més >>

17 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

LLencem el calendari

Quan el guió es trenca

No t’estimo!

Autoestima

Mares: Heroïnes quotidianes

Generacions

No m'agrada

I tot torna…

El perill de les màquines

Gràcies!

Categories

Llibres i contes

De debò, Goa? – 7

Segueix-me!

Subscriu-te!