🎄 5% dte. en Contes i Llibres · 30% dte. en Cursos Online 🎁
🎄 5% dte. en Contes i Llibres
🎁 30% dte. en Cursos Online
Fins el 6 de gener
Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Adultos celosos
Contes per adults
Míriam Tirado

Adults gelosos

L’Eva va arribar a casa molt enfadada. Se li notava en els gestos i en la cara, i sobretot, en el fet que va dir un “hola!”, molt diferent dels que diu ella. Quan arriba a casa de treballar i diu “hola!” se li nota a la veu que és feliç, que està contenta. Se li nota, en només una paraula, que tenia ganes de plegar de la feina i venir corrents cap a casa, a veure la seva filla i el seu marit. Ells dos es veuen poca estona perquè el Carles ha de marxar corrents perquè a les 16h comença el seu torn, o sigui que només tenen mitja hora per veure’s i fer-se el relleu explicant què ha fet la Júlia, com ha estat, què ha menjat… allò típic que fan tants pares just abans d’apretar a córrer per no arribar tard a treballar.

Llegir més >>
mirame a los ojos
Criança conscient
Míriam Tirado

Mira’m als ulls

Sempre m’ha agradat que em mirin als ulls quan em parlen i sempre m’ha agradat mirar-los jo al meu interlocutor quan li explico alguna cosa. Però potser mai fins ara, que tinc una nena de tres anys i mig, m’havia adonat de la importància enorme que té fer-ho i fer-ho bé. A la Laia l’hem mirat sempre als ulls: recordo quan va néixer… Les estones en què ella tenia els ulls oberts, la buscàvem amb la mirada. Aquelles mirades profundes que ens fèiem ens van ajudar molt a vincular-nos, a anar-nos trobant en aquest nou espai que era per nosaltres el de ser mare i pare, i per ella, el de ser filla acabada de néixer. Ens miràvem i semblava que ens enteníem profundament, que ens coneixíem de tota la vida.

Llegir més >>
Cierre o apertura?
Emocions
Míriam Tirado

Tancament o obertura?

Quan passa una desgràcia, automàticament el que ve és por. Por de què et pugui passar a tu, de què pugui passar als teus. Si ets empàtic, ressones amb el dolor de l’altre i això, encara que no volguem, a vegades ens aterra. I la por, ja ho sabem, és tancament. Ens tanquem un mica al present, evidentment que per protegir-nos. És una reacció natual que no ens hauria de preocupar sempre i quan aquest tancament no es perpetuï, sempre i quan aquesta por no ens acompanyi més del que seria “raonable”.

Llegir més >>
C
Emocions
Míriam Tirado

Etern

Fa dies que penso en la mort, en el dol i en el vincle. Dilluns va néixer el Martí i dimarts va morir. És inevitable connectar amb el dolor de la família, i de retruc, pensar en tot això que no controlem, que és la vida i la mort. Preguntar-nos per què, en definitiva… buscar respostes.

Inevitablement també t’intentes posar a la seva pell i de fet, et trenques també una mica. Els que tenim fills (i potser també els que no) sentim cada mort d’un nen petit com si pogués ser també una mica nostra. Perquè ens toca, perquè en el fons, l’amor cap a un fill ens fa 1.

Llegir més >>

Menja, sisplau!

L’Adela para taula amb un nus a l’estómac. Fa uns dies que li passa, cada vegada quan es disposa a fer el sopar o a parar taula. Odia aquesta estona i no acaba d’entendre què ha passat perquè abans fos un moment agradable i ara, en canvi, tingui aquesta angoixa a la boca de l’estómac cada vegada que obre el calaix dels coberts per posar-los a taula… Millor dit, sí que sap què ha passat però no entén com. Abans esmorzar, dinar, sopar junts era un moment agradable. Ara ja no. Perquè ella no menja.

Llegir més >>
Por Martí
Altres temes
Míriam Tirado

Pel Martí

El post d’avui no és un post.
Vol ser un pensament, un punt de llum, una espelma…
pel Martí i la seva família.
Un nen que va néixer ahir i que no sabem si sobreviurà.

Llegir més >>

El dia de la marmota

Dissabte era el Dia de la Marmota… i quan vaig veure la notícia per la televisió vaig pensar que em sentia com en Bill Murray a la pel·lícula que porta el mateix nom. Perquè des de dilluns passat que a casa meva gairebé tots els dies han estat iguals. La Laia amb grip, un grip llarg, que sembla que no tingui fi: febre molt alta durant bastants dies (39,5-40 en alguns moments, sobretot vespre i nit), mocs (no gaires) i tos (molta). I nosaltres doncs ja sabeu: posa el termòmetre, dóna antitèrmics, fes moooolts mimos, dorm poc o menys, i en definitiva, cuida.

Llegir més >>
Conectados
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Connectats

Estar a Facebook. Tenir-hi amics, coneguts, gent que ni recordes qui són, d’altres que tenen a veure amb la feina, d’altres amb les aficions… Estar a Twitter. Seguir a gent que no coneixes i a d’altra que sí. Intentar estar al dia amb els temes que t’interessen. Llegir articles que els altres pengen; alguns que tenen a veure amb les teves aficions o interessos i d’altres que simplement, acabes obrint per curiositat en veure que algú el recomanava però que si no fos així, no hauries llegit mai de la vida.

Llegir més >>

Impossible dividir-se

Eren la una de la matinada i era el segon cop que la Nia es llevava per anar a veure què li passava a la seva filla de dos anys. Al primer despertar, ja s’havia adonat que li rondava alguna cosa. Li havia dit “fed” (cosa estranya en ella) i l’havia notat potser una mica calenta. Però l’Abril s’havia adormit de seguida i a ella no li havia semblat que calgués posar el termòmetre… “esperem”, va pensar…

Llegir més >>
dar
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Donar i rebre

Donar i rebre. Sembla senzill… però a vegades, no ho és tant. Hi ha qui només vol rebre i està tancat com una cloïssa a donar-se, a entregar-se, ja sigui als altres, a la professió o vocació, a la família, a la vida, en general. D’altres, en canvi, han basat la seva existència en donar, i tot sovint, el que els costa és acceptar que també poden rebre. L’equilibri sembla senzill però crec que no ho és tant…

Llegir més >>