Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Ets una dona

Fa molts anys, molt abans fins i tot de començar a estar amb el teu pare, vaig saber que un dia tindria una filla. Ho sentia, ho intuïa i així va ser. Temps després i amb tu ja dins de la meva panxa vaig començar a pensar com seria, tenir una nena a casa. Una nena que un dia esdevindria una dona. Inevitable no pensar en el primer dia que et fas conscient que creixen els pits, en la primera regla, en el primer embaràs… Recordo una tarda, embarassada i estirada al sofà, sola a casa i escoltant música, amb les mans damunt del meu ventre: em vaig dir a mi mateixa que m’agradaria fer-te gaudir de ser una dona.

Llegir més >>

La nit del lloro

L’Ignasi avui estava content. Feia 10 anys que havien començat a sortir amb la que ara era la seva dona i al matí, fent mandres al llit, havien dit que a la nit ho celebrarien amb un sopar “especial”. Feia molt temps que no feien un sopar “especial” perquè s’havien convertit en pares feia tot just 13 mesos i, al vespre, acostumaven a estar tan cansats que estaven per poca cosa més que per sopar quatre rampoines i anar a dormir.

Llegir més >>

No he dit res

Avui hem passat un dia fantàstic. Hem anat a la muntanya, hem passejat, hem pres el sol davant d’un paisatge magnífic i quan hem tingut gana, hem buscat un restaurant al primer poble que hem trobat. Era agradable. Hi havia un grup de 10 adults i en una altra taula just al costat, els seus fills d’entre 4 i 10 anys aproximadament. Eren cinc nens. Dues taules més enllà, nosaltres tres. Ningú més. El menjador era petitet, o sigui que se sentia i es veia pràcticament tot el que deia i feia tothom…

Llegir més >>

La mare cansada

Sóc al parc i veig una mare amb un bebè i cara de cansada. No sé qui és, ni què li passa, però és innegable: està cansada. Me l’imagino masses hores al dia sola amb el bebè i massa gent jutjant-la. Tan si ho fa d’una manera, com si ho fa de l’altra, això és igual: tothom se sent amb el dret de dir-li què ha de fer per ser més bona mare. Tothom hi posa el seu granet de sorra perquè en comptes de sentir-se més forta, es vagi sentint cada cop, més minada. I sí, potser és amb bones intencions que ho fan, no dic que no, però… amb quins resultats?

Llegir més >>
100 días en 1
Consells i reflexions
Míriam Tirado

100 dies en 1

Avui he viscut 100 dies en un. M’he llevat a flor de pell i he sentit que volia tenir un fill al meu ventre. Al cap d’un moment he desitjat una panxa gran, i un bon part i un puerperi revelador. Però al cap d’un altre he pensat “no, no, ara no” i he desitjat més temps a soles, més temps de tres i més temps de dos, encara…

Avui he viscut 100 dies en un i a estones he tingut ganes de plorar. Ho he fet, un moment, però és que de seguida ja no n’he tingut ganes i he rigut de cor amb el que feia i deia ella tot ballant al menjador.

Llegir més >>
La perfección
Maternitat conscient
Míriam Tirado

La perfecció

Tot sovint penso que tenim un concepte erroni de la perfecció. Així en general, però especialment pel que fa a la perfecció en la maternitat i paternitat. Quan pensem en aquests termes, suposo que ens imaginem un pare o una mare que no perden mai el nord, que saben tot el que li passa al seu fill, que concilien, que saben jugar i que ho fan, que li expliquen contes abans d’anar a dormir, que elaboren menjars exquisits, que mai estan de mal humor, que mantenen la figura i porten el cabell impecable… I això… és impossible. La perfecció, en aquests termes, no existeix i no ha existit mai. Desconfiem d’algú que ens fa creure el contrari. Intentem fer-ho el millor possible, però no busquem aquest tipus de perfecció perquè acabarem esgotats i obtindrem una gran frustració.

Llegir més >>

Hi havia una vegada…

“Hi havia una vegada una nena que no sabia què li passava. Feia tres dies que es posava a plorar per coses impossibles, coses que no podien ser. Tenia una cosa dins el pit, una cosa que no la feia estar bé, una angoixa que quan se li despertava, no sabia com treure-la. Volia plorar per fer-la fora i com que tot estava bé, havia de buscar coses impossibles per així, poder tenir-ne motius. El primer dia va plorar perquè volia que la mama la dugués a l’escola, però la mama era impossible que la portés a escola, no podia.

Llegir més >>
la fiesteta y el final de nuestra lactancia
Lactància
Míriam Tirado

La fes-TETA i el final de la nostra lactància

3 anys, 6 mesos i 12 dies: aquest és el temps que ha mamat la Laia. Quan era un bebè, molt sovint, després cada tres hores o quatre, després a èpoques altre cop molt sovint, després cada vegada més espaiat. Sempre per anar a dormir, també quan es feia mal o quan tenia un disgust, tot el dia quan es posava malalta… I es va anar fent gran. I cada vegada la necessitava menys però se l’estimava més. No us puc dir quant temps feia que mamava poc… potser des de l’estiu, no ho recordo. Ja només una vegada (per anar a dormir, i algun cop per fer la migdiada) i sovint només un pit. Des del desembre, la presa no solia durar més de dos minuts. Deixava el pit i em deia “em cantes?” o “em fas un massatge?”… i s’adormia.

Llegir més >>

Silenci

El silenci clarament cotitza a la baixa, en tots els sentits. Les ciutats són terriblement sorolloses. No hi ha botiga, restaurant, vagó de tren, centre comercial, etc, on no s’hi senti música constant. A vegades músiques terribles i altíssimes. En moltes cases, la televisió està permanentment encesa, malgrat que a vegades ningú la miri. Hi ha soroll, molt soroll en general a tot arreu. Soroll extern però també… soroll intern.

Llegir més >>

Les primeres vacances amb un fill (Vídeo + conte)

En això de les vacances hi hauria d’haver una distinció: vacances quan no tens fills i vacances quan sí que en tens. Perquè unes i altres no s’assemblen gaire i tenen poquíssims punts en comú. Bé, potser el que sí que comparteixen és que es trenca la rutina i mentre que quan no es tenen fills, trencar la rutina és fantàstic, quan sí que en tens, això de trencar la rutina pot tenir danys colaterals molt molestos.

Llegir més >>