Blog Criança Conscient » Page 57 of 100 » Míriam Tirado, consultora de crianza

De 3 a 4 anys

No t’estimo!

L’altre dia a la tarda la Laia es va enfadar amb mi. Volia tornar a mirar dibuixos i li vaig dir que no, que ja n’havia vist i que no en podia mirar més. Podíem pintar, jugar a teatre, jugar al que volgués… però no mirar dibuixos. Va començar a plorar i de sobte va cridar “no t’estimo!!!”. Era la primera vegada que deia una cosa així i us he de confessar, amb la mà al cor, que no em va afectar gens. Vaig veure clarament que era la seva ràbia la que parlava i no em vaig enganxar a aquelles paraules.

Llegir més >>

4 de març de 2013 No hi ha comentaris

Criança conscient

Autoestima

La criança dels fills és una carrera de fons. És una carrera que no s’atura amb conseqüències a curt, mitjà i llarg termini. En el transcurs d’aquesta cursa, hi ha moltes etapes i en algunes, els pares sembla que “punxem” (en argot esportiu) i tot sovint hi ha qui està a punt de tirar la tovallola. Com en totes les carreres, hi ha etapes en què hi ha moltíssima gent animant i, sembla que tot va de cara, que tot és més fàcil. Però n’hi ha d’altres que semblen la travessa del desert i la ment ens traeix i ens assegura que allò no s’acabarà mai, que no ho resistirem…

Llegir més >>

28 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Contes per adults

Mares: Heroïnes quotidianes

La Lídia era el primer dia que es quedava sola amb el seu fill, un bebè d’un mes. Fins ara, el pare havia pogut estar amb ells i tot havia estat molt i molt fàcil. Avui, per la Lídia, diguem que començava “l’hora de la veritat” i d’alguna manera, en tenia ganes. Volia saber si se’n sortiria, si seria capaç d’estar tantes hores amb el seu bebè sola i si li agradaria, si seria feliç. Sentia com una mena de nerviosisme. Sabia que ara hauria de calcular-ho tot molt millor perquè, per exemple, abans d’asseure’s a donar el pit al Jack, hauria de pensar a agafar el got d’aigua perquè ara no hi havia el seu company a qui cridar “que em portes aigua, sisplau?!”.

Llegir més >>

26 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Maternitat conscient

Generacions

L’altre dia teníem una trobada familiar. Celebràvem un aniversari i hi havia algunes persones que feia molt de temps que no veien a la Laia. Ella al principi va tenir aquella vergonya passatgera que fa que estigui una estona més a prop dels pares, però de seguida va anar a jugar amb altres persones que eren a la sala. A mesura que va anar passant el temps, ella es va anar deixant anar fins que va arribar un moment en què, si hagués de definir com la vèiem, la paraula seria pletòrica.

Llegir més >>

25 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Emocions

No m'agrada

No m’agrada gens quan ella es posa malalta. Quan no es troba bé, o cau i es fa mal. No m’agrada gens quan pateix, encara que sigui només una mica. Sé que és així, que és inevitable, que aquestes coses passen i que no és res greu. Sé perfectament que el seu cos necessita anar-se enfortint, que el seu equilibri necessita perfeccionar-se i que caurà moltes vegades quan s’enfiles i fa aquelles coses que jo a vegades prefereixo no mirar… Sé que tot això és així, i que és normal, i que és necessari i que m’he d’aguantar. Però no hi puc fer més: no m’agrada.

Llegir més >>

24 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

I tot torna…

La Raquel feia cinc mesos que havia tingut el seu fill. Ella en deia “tingut” i mai “parit”. S’havia passat nou mesos somiant el part perfecte que, sorpresa, no havia estat el seu. La decepció va ser màxima i potser per això, perquè encara està enfadada, en diu “tingut”. Des que va néixer el seu fill Aran, que sabia que tenia una espina clavada. Aquella cesària que li van fer després de sis hores de treball de part amb dilatació lenta la té gravada al cos, amb una cicatriu que encara se la sent, i a l’ànima, perquè la va trencar per en un lloc molt profund.

Llegir més >>

19 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

De 0 a 1 anys

El perill de les màquines

L’altre dia, llegint el diari, em vaig quedar de pasta de moniato. Resulta que parlaven d’aplicacions mòbils dirigides als pares i mares per tal d’ajudar-los en la criança dels fills. És cert que últimament n’han sortit moltíssimes i francament, jo, per ara, no n’he trobat cap de realment útil (si algú en coneix alguna que valgui la pena, que m’ho faci saber, sisplau). Tornant al tema: resulta que n’han creat una que t’ajuda a saber què vol el teu fill petit quan plora (vaig entendre que és per a nadons). Suposadament ajuda a entendre per què plora el bebè.

Llegir més >>

18 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Altres temes

Gràcies!

Tinc un record gravat a la memòria de quan era petita. Anar en cotxe i intentar llegir tots els rètols de botigues, bars, etc, que veia: “mama, aquí hi diu…”, “I mira, aquí hi diu…”. M’encantaven les lletres, aprendre a llegir i sobretot, aprendre a escriure. Per mi, el dia més fantàstic a classe era quan ens deien “I ara, teniu una estona per fer un text lliure” o “aquest cap de setmana de deures heu de fer un text lliure a casa”. I era feliç. M’obligaven a escriure i escriure m’encantava.

Llegir més >>

17 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Preconcepció

El nom

Jo em dic Míriam perquè un dia, els meus pares eren en una platja de França i es veu que unes tovalloles més enllà hi havia una nena molt maca que es deia Miriam. Van sentir que la seva mare la cridava amb aquest nom i els va agradar. Tant, que van decidir que si tenien una nena es diria així.

La Laia es diu Laia perquè un dia, el seu pare i jo, força abans d’embarassar-nos, vam decidir que si mai teníem una nena li posaríem aquest nom. Durant uns dies havíem anat pensant noms, i n’anàvem dient. Escoltàvem com sonaven i sobretot, com ens sentíem pronunciant-los i els anàvem descartant. No ens va costar gaire. Laia si era nena. Biel si era nen. Ho teníem claríssim.

Llegir més >>

14 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Tot depèn

Tot sovint hi ha mares que em consulten preocupades per culpa d’alguna frase categòrica que algú els ha dit i que els ha fet entrar la por al cos o millor dit, la inseguretat. El primer que han de saber els pares primerencs o els que estan a punt de ser-ho, és que en la maternitat i paternitat hi ha molt pocs blancs i negres i en canvi, hi ha un munt de grisos, de blaus, taronges, verds, vermells intensos i tants colors com us pogueu imaginar.

Llegir més >>

13 de febrer de 2013 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

No t’estimo!

Autoestima

Mares: Heroïnes quotidianes

Generacions

No m'agrada

I tot torna…

El perill de les màquines

Gràcies!

El nom

Tot depèn

Categories

Llibres i contes

Tinc un volcà i no vull respirar

Segueix-me!

Subscriu-te!