Blog de Criança Conscient

Avui a la tarda sortia de casa de la meva àvia i plovia. M’ha dit “corre, agafa un paraigües i ja me’l tornaràs”. No l’he volgut. Li he dit que era un moment i que duia caputxa, que cap problema. Havia d’anar a comprar quatre coses a peu i sempre he trobat que quan vas a fer encàrrecs, els paraigües més aviat estorben. Quan anava cap a la botiga hi he anat a pas lleuger, amb certa pressa per “por” de mullar-me. He comprat i quan he sortit plovia encara més fort. No tenia ganes de córrer i he recordat els turistes que vaig veure la setmana passada també en un dia de pluja, que ni s’immutaven

Suposem que avui és la primera vegada que em llegiu. Suposem que fa molt poc que esteu interessats en temes de criança i que fins fa res no heu a sentit a parlar de la importància de què els bebès siguin duts a coll, no es deixin plorar sols, de la necessitat de contacte, del pell amb pell… Suposem que en aquella època, quan vau esdevenir pares per primera vegada, ho vau fer com millor vau saber, disposant de poca informació i seguint una mica el patró que us indicaven els que teníeu al voltant, encara que no acabés de ser el que sentíeu.