🎄 5% dte. en Contes i Llibres · 30% dte. en Cursos Online 🎁
🎄 5% dte. en Contes i Llibres
🎁 30% dte. en Cursos Online
Fins el 6 de gener
Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

No he dit res

Avui hem passat un dia fantàstic. Hem anat a la muntanya, hem passejat, hem pres el sol davant d’un paisatge magnífic i quan hem tingut gana, hem buscat un restaurant al primer poble que hem trobat. Era agradable. Hi havia un grup de 10 adults i en una altra taula just al costat, els seus fills d’entre 4 i 10 anys aproximadament. Eren cinc nens. Dues taules més enllà, nosaltres tres. Ningú més. El menjador era petitet, o sigui que se sentia i es veia pràcticament tot el que deia i feia tothom…

Llegir més >>

La mare cansada

Sóc al parc i veig una mare amb un bebè i cara de cansada. No sé qui és, ni què li passa, però és innegable: està cansada. Me l’imagino masses hores al dia sola amb el bebè i massa gent jutjant-la. Tan si ho fa d’una manera, com si ho fa de l’altra, això és igual: tothom se sent amb el dret de dir-li què ha de fer per ser més bona mare. Tothom hi posa el seu granet de sorra perquè en comptes de sentir-se més forta, es vagi sentint cada cop, més minada. I sí, potser és amb bones intencions que ho fan, no dic que no, però… amb quins resultats?

Llegir més >>
100 días en 1
Consells i reflexions
Míriam Tirado

100 dies en 1

Avui he viscut 100 dies en un. M’he llevat a flor de pell i he sentit que volia tenir un fill al meu ventre. Al cap d’un moment he desitjat una panxa gran, i un bon part i un puerperi revelador. Però al cap d’un altre he pensat “no, no, ara no” i he desitjat més temps a soles, més temps de tres i més temps de dos, encara…

Avui he viscut 100 dies en un i a estones he tingut ganes de plorar. Ho he fet, un moment, però és que de seguida ja no n’he tingut ganes i he rigut de cor amb el que feia i deia ella tot ballant al menjador.

Llegir més >>
La perfección
Maternitat conscient
Míriam Tirado

La perfecció

Tot sovint penso que tenim un concepte erroni de la perfecció. Així en general, però especialment pel que fa a la perfecció en la maternitat i paternitat. Quan pensem en aquests termes, suposo que ens imaginem un pare o una mare que no perden mai el nord, que saben tot el que li passa al seu fill, que concilien, que saben jugar i que ho fan, que li expliquen contes abans d’anar a dormir, que elaboren menjars exquisits, que mai estan de mal humor, que mantenen la figura i porten el cabell impecable… I això… és impossible. La perfecció, en aquests termes, no existeix i no ha existit mai. Desconfiem d’algú que ens fa creure el contrari. Intentem fer-ho el millor possible, però no busquem aquest tipus de perfecció perquè acabarem esgotats i obtindrem una gran frustració.

Llegir més >>

Hi havia una vegada…

“Hi havia una vegada una nena que no sabia què li passava. Feia tres dies que es posava a plorar per coses impossibles, coses que no podien ser. Tenia una cosa dins el pit, una cosa que no la feia estar bé, una angoixa que quan se li despertava, no sabia com treure-la. Volia plorar per fer-la fora i com que tot estava bé, havia de buscar coses impossibles per així, poder tenir-ne motius. El primer dia va plorar perquè volia que la mama la dugués a l’escola, però la mama era impossible que la portés a escola, no podia.

Llegir més >>
la fiesteta y el final de nuestra lactancia
Lactància
Míriam Tirado

La fes-TETA i el final de la nostra lactància

3 anys, 6 mesos i 12 dies: aquest és el temps que ha mamat la Laia. Quan era un bebè, molt sovint, després cada tres hores o quatre, després a èpoques altre cop molt sovint, després cada vegada més espaiat. Sempre per anar a dormir, també quan es feia mal o quan tenia un disgust, tot el dia quan es posava malalta… I es va anar fent gran. I cada vegada la necessitava menys però se l’estimava més. No us puc dir quant temps feia que mamava poc… potser des de l’estiu, no ho recordo. Ja només una vegada (per anar a dormir, i algun cop per fer la migdiada) i sovint només un pit. Des del desembre, la presa no solia durar més de dos minuts. Deixava el pit i em deia “em cantes?” o “em fas un massatge?”… i s’adormia.

Llegir més >>

Silenci

El silenci clarament cotitza a la baixa, en tots els sentits. Les ciutats són terriblement sorolloses. No hi ha botiga, restaurant, vagó de tren, centre comercial, etc, on no s’hi senti música constant. A vegades músiques terribles i altíssimes. En moltes cases, la televisió està permanentment encesa, malgrat que a vegades ningú la miri. Hi ha soroll, molt soroll en general a tot arreu. Soroll extern però també… soroll intern.

Llegir més >>

Les primeres vacances amb un fill (Vídeo + conte)

En això de les vacances hi hauria d’haver una distinció: vacances quan no tens fills i vacances quan sí que en tens. Perquè unes i altres no s’assemblen gaire i tenen poquíssims punts en comú. Bé, potser el que sí que comparteixen és que es trenca la rutina i mentre que quan no es tenen fills, trencar la rutina és fantàstic, quan sí que en tens, això de trencar la rutina pot tenir danys colaterals molt molestos.

Llegir més >>
lactancia
Lactància
Míriam Tirado

LLencem el calendari

La relació de les dones amb la lactància materna comença molt abans de tenir un fill. Volguem o no donar el pit, la relació amb la lactància materna hi és. Perquè un bon dia anem al Centre d’Atenció Primària o a un lloc privat on ens fan Preparació al Part i ens expliquen com es prepara el nostre cos per l’arribada del bebè, o com s’ha de donar el pit, en quines postures, etc. O algunes tindrem amigues que hauran o no donat el pit i encara que no volguem, pensarem “què faré jo quan sigui l’hora?”… Algunes ho tindran claríssim, d’altres no tant.

Llegir més >>
cuando el guión se rompe
Contes per adults
Míriam Tirado

Quan el guió es trenca

L’Edurne camina de pressa. Fa uns deu minuts que ha sortit de casa i encara sent aquella opressió al pit que l’ofega. Té ganes d’apretar a córrer però no sap cap a on, i no ho fa. Només camina de pressa cap a enlloc, desitjant que cada passa que fa una mica més ràpid li vagi calmant aquell pes feixug que fa dies que sent a la boca de l’estómac i que no la deixa respirar. Ni quan fa un badall, no pot acabar d’inflar els pulmons. Té contínuament aquella sensació tan desagradable de què s’ofega, de què li falta aire, de què no podrà respirar i quedarà plegada a terra d’un moment a l’altre…

Llegir més >>