Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

El viaje
Embaràs
Míriam Tirado

El viatge

Escric en el silenci d’un vespre de finals d’agost que sembla més de tardor que d’acaballes d’estiu. Quan faig això, escriure, em sento en connexió amb tu, potser per això he tornat a tenir aquesta necessitat imperiosa de retrobar-me de nou cada dia amb l’ordinador a soles. És com si aquest temps fos només nostre, ara, quan puc plasmar en una pantalla el que sento, el que experimento des que ets aquí. El mateix que em passava amb la Laia i m’ha passat durant moooolt de temps. Ara, la diferència, és que tot el que li vull dir a ella li dic, i m’entén, i en podem parlar, i aquesta connexió ja no és només en silenci.

Llegir més >>
Horas bajas
Embaràs
Míriam Tirado

Hores baixes

Avui ha estat un dia difícil… la teva germana s’ha llevat amb el peu esquerre i hem començat el dia del revés, amb una plorada d’aquelles monumentals que fa ella amb crits i xiscles inclosos. Des que estic embarassada tinc menys paciència i em costen més aquestes situacions. Les gestiono pitjor i com que ja ho sé, intento prendre distància perquè si se m’endú tota la seva emocionalitat, jo també em poso a plorar perquè em remou d’una manera tremenda.

Llegir més >>

I si te’n vas?

Aquestes darreres setmanes no et negaré que he tingut alguna fiblada d’aquelles que la majoria de mares segur que han tingut un moment o altre: la de “i si te’n vas?”. Quan gestava la teva germana vaig fer un post que es titulava “No vull que marxis”. Perquè un cop us sé aquí dins, no, no vull que us n’aneu. Aquesta vegada, però, ha estat una mica diferent, perquè malgrat el desig intens de què et quedis sempre aquí amb nosaltres, hi havia també un punt de calma, permetent que les coses vagin com hagin d’anar. Com si alguna part meva alhora et digués “permeto que facis el que has vingut a fer, i si dins meu no pots créixer, permeto que te’n vagis si ho necessites”.

Llegir més >>

Sense filtres

Al cap d’unes setmanes de quedar-me embarassada em vaig adonar que m’havia quedat sense filtres. A poc a poc m’havien anat abandonant… Aquells filtres que fan que allò que passa a la vida arribi a tu de manera calmada, entesa, o menys dolorosa, havien desaparegut, i tot penetrava amb molta més força. Penetrava directament, sense mitges tintes. No hi havia la raó que pogués anar desgranant tot el que passava d’una manera que arribés a l’entranya de forma més reposada, més tranquil.la, més acoixinada.

Llegir més >>
Tus inicios
Embaràs
Míriam Tirado

Els teus inicis

Només tinc ganes de no fer res. De descansar. De parar, d’estar asseguda o estirada, res més. De llegir i de parlar poc. Tinc un cansament d’aquells profunds, dels que et deixen fer poca cosa sense esbufegar. Faig qualsevol tonteria i he de tornar a seure, reposar i agafar forces. Per això fa dies que vaig decidir que faria molt poc o res més que el que estic fent: gestar-te en els inicis.

Llegir més >>
intentemos
Adaptació escolar
Míriam Tirado

Inici escolar: intentem posar-nos al seu lloc

Avui he vist una nena que li costava desenganxar-se de la mare i d’aquí una setmana comença l’escola. En ella he vist tots els nens i nenes que aquests dies encara no saben el que els tocarà viure. Alguns s’adaptaran ràpidament, però a d’altres, els costarà un temps acabar-se de vincular amb la mestra o el mestre, fer-se a l’espai (la classe), un entorn… Els setembres m’encantaven fins que em vaig adonar que els setembres estaven plens de plors a pràcticament totes les llars d’infants i escoles infantils de mig planeta.

Llegir més >>
Ya estas aqui
Embaràs
Míriam Tirado

Ja ets aquí

Fa dies que sé que ets dins meu. Bé, que potser encara no ets ben bé a dins però que el que serà el teu cos físic ja s’hi està formant. Sóc molt feliç, volia que ho sabessis. Sé que ho saps ja a hores d’ara però volia dir-t’ho. T’estimo des de molt abans de tenir-te al meu ventre. Et pensava, t’imaginava,… fins el dia que amb el teu pare vam decidir que ja era hora que vinguessis. I has arribat, rapidíssim, més del que ens imaginàvem. I estem molt contents! Fa molts dies que no tinc cap dubte que ets amb nosaltres, però ahir em vaig fer el test d’embaràs, per corroborar-ho. Amb menys de 30 segons la prova ja marcava que sí que hi eres. Vaig ser feliç. De tenir una evidència que ja sabia i sentia, però de tenir alguna cosa física que digués “ei, que és veritat!”.

Llegir més >>
Vuelvo ... embarazada!
Embaràs
Míriam Tirado

Torno… embarassada!

Mai havia parat d’escriure al blog durant tot un estiu. Aquesta ha estat la primera vegada. Com sabeu, el febrer d’aquest any us vaig comunicar que no volia que el blog em suposés cap pes de cap mena; volia escriure quan sentís el desig de fer-ho, volia publicar quan tingués alguna cosa a dir, i alhora, volia també entregar-me a la vida 1.0, ara que em sentia més cap enfora després de sortir del puerperi, de què la Laia ja anava a escola, i un llarg etcètera.

Llegir més >>
Criar en el presente
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Criar en el present

Que la vida està en constant canvi, això ho sabem tots. Però potser fins ara no ho havíem vist, sentit, palpat, amb tota la seva força. La crisi global en la que estem immersos fa pràcticament que no poguem preveure res; no sabem si demà tindrem feina, si haurem de canviar de país per anar-ne a buscar, etc, i costa molt fer previsions. Fa uns anys la gent parlava de feina, vivenda… i de vida en general i tot sovint s’hi afegia la paraula “estable”. Ara ja no. Perquè sembla que res ho sigui, perquè ara sí, notem i sentim que absolutament tot està en continu moviment.

Llegir més >>

Fi de curs

Recordo el dia que vaig escriure el post “AVUI COMENÇO UNA COSA NOVA” . Era setembre i començava el curs. La nostra filla començava l’escola per primera vegada ja que mai ha anat a la llar d’infants i jo em veia davant d’un nou panorama. De tempos, de ritmes, de persones, de coses noves… sentia il·lusió i expectació a la vegada. I en un obrir i tancar d’ulls el curs s’ha acabat.

Als que esteu amb aquell nus a l’estómac perquè els vostres fills han de començar la nova etapa al setembre us diré que per mi ha estat un gran aprenentatge. Durant aquest curs tots hem crescut en tots els sentits; ens hem separat cada dia primer només al matí i quan ella ja ho va voler, també a la tarda. Ella ha après a quedar-se en un ambient que no era gens el que estava acostumada i tot i que al principi la sobtava la diferència, aviat va començar a assaborir-la.

Llegir més >>