Blog Criança Conscient » Page 53 of 100 » Míriam Tirado, consultora de crianza

I si te’n vas?

Aquestes darreres setmanes no et negaré que he tingut alguna fiblada d’aquelles que la majoria de mares segur que han tingut un moment o altre: la de “i si te’n vas?”. Quan gestava la teva germana vaig fer un post que es titulava “No vull que marxis”. Perquè un cop us sé aquí dins, no, no vull que us n’aneu. Aquesta vegada, però, ha estat una mica diferent, perquè malgrat el desig intens de què et quedis sempre aquí amb nosaltres, hi havia també un punt de calma, permetent que les coses vagin com hagin d’anar. Com si alguna part meva alhora et digués “permeto que facis el que has vingut a fer, i si dins meu no pots créixer, permeto que te’n vagis si ho necessites”.

Llegir més >>

11 de setembre de 2013 No hi ha comentaris

Sense filtres

Al cap d’unes setmanes de quedar-me embarassada em vaig adonar que m’havia quedat sense filtres. A poc a poc m’havien anat abandonant… Aquells filtres que fan que allò que passa a la vida arribi a tu de manera calmada, entesa, o menys dolorosa, havien desaparegut, i tot penetrava amb molta més força. Penetrava directament, sense mitges tintes. No hi havia la raó que pogués anar desgranant tot el que passava d’una manera que arribés a l’entranya de forma més reposada, més tranquil.la, més acoixinada.

Llegir més >>

10 de setembre de 2013 No hi ha comentaris

Embaràs

Els teus inicis

Només tinc ganes de no fer res. De descansar. De parar, d’estar asseguda o estirada, res més. De llegir i de parlar poc. Tinc un cansament d’aquells profunds, dels que et deixen fer poca cosa sense esbufegar. Faig qualsevol tonteria i he de tornar a seure, reposar i agafar forces. Per això fa dies que vaig decidir que faria molt poc o res més que el que estic fent: gestar-te en els inicis.

Llegir més >>

9 de setembre de 2013 No hi ha comentaris

Adaptació escolar

Inici escolar: intentem posar-nos al seu lloc

Avui he vist una nena que li costava desenganxar-se de la mare i d’aquí una setmana comença l’escola. En ella he vist tots els nens i nenes que aquests dies encara no saben el que els tocarà viure. Alguns s’adaptaran ràpidament, però a d’altres, els costarà un temps acabar-se de vincular amb la mestra o el mestre, fer-se a l’espai (la classe), un entorn… Els setembres m’encantaven fins que em vaig adonar que els setembres estaven plens de plors a pràcticament totes les llars d’infants i escoles infantils de mig planeta.

Llegir més >>

4 de setembre de 2013 No hi ha comentaris

Embaràs

Ja ets aquí

Fa dies que sé que ets dins meu. Bé, que potser encara no ets ben bé a dins però que el que serà el teu cos físic ja s’hi està formant. Sóc molt feliç, volia que ho sabessis. Sé que ho saps ja a hores d’ara però volia dir-t’ho. T’estimo des de molt abans de tenir-te al meu ventre. Et pensava, t’imaginava,… fins el dia que amb el teu pare vam decidir que ja era hora que vinguessis. I has arribat, rapidíssim, més del que ens imaginàvem. I estem molt contents! Fa molts dies que no tinc cap dubte que ets amb nosaltres, però ahir em vaig fer el test d’embaràs, per corroborar-ho. Amb menys de 30 segons la prova ja marcava que sí que hi eres. Vaig ser feliç. De tenir una evidència que ja sabia i sentia, però de tenir alguna cosa física que digués “ei, que és veritat!”.

Llegir més >>

3 de setembre de 2013 No hi ha comentaris

Embaràs

Torno… embarassada!

Mai havia parat d’escriure al blog durant tot un estiu. Aquesta ha estat la primera vegada. Com sabeu, el febrer d’aquest any us vaig comunicar que no volia que el blog em suposés cap pes de cap mena; volia escriure quan sentís el desig de fer-ho, volia publicar quan tingués alguna cosa a dir, i alhora, volia també entregar-me a la vida 1.0, ara que em sentia més cap enfora després de sortir del puerperi, de què la Laia ja anava a escola, i un llarg etcètera.

Llegir més >>

2 de setembre de 2013 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Criar en el present

Que la vida està en constant canvi, això ho sabem tots. Però potser fins ara no ho havíem vist, sentit, palpat, amb tota la seva força. La crisi global en la que estem immersos fa pràcticament que no poguem preveure res; no sabem si demà tindrem feina, si haurem de canviar de país per anar-ne a buscar, etc, i costa molt fer previsions. Fa uns anys la gent parlava de feina, vivenda… i de vida en general i tot sovint s’hi afegia la paraula “estable”. Ara ja no. Perquè sembla que res ho sigui, perquè ara sí, notem i sentim que absolutament tot està en continu moviment.

Llegir més >>

3 de juliol de 2013 No hi ha comentaris

Fi de curs

Recordo el dia que vaig escriure el post “AVUI COMENÇO UNA COSA NOVA” . Era setembre i començava el curs. La nostra filla començava l’escola per primera vegada ja que mai ha anat a la llar d’infants i jo em veia davant d’un nou panorama. De tempos, de ritmes, de persones, de coses noves… sentia il·lusió i expectació a la vegada. I en un obrir i tancar d’ulls el curs s’ha acabat.

Als que esteu amb aquell nus a l’estómac perquè els vostres fills han de començar la nova etapa al setembre us diré que per mi ha estat un gran aprenentatge. Durant aquest curs tots hem crescut en tots els sentits; ens hem separat cada dia primer només al matí i quan ella ja ho va voler, també a la tarda. Ella ha après a quedar-se en un ambient que no era gens el que estava acostumada i tot i que al principi la sobtava la diferència, aviat va començar a assaborir-la.

Llegir més >>

1 de juliol de 2013 No hi ha comentaris

De 0 a 1 anys

Carta oberta als familiars i amics dels nous pares

Aquesta carta va dirigida a avis, sogres, cunyats, tiets, nebots, cosines, besavis, i tot el tipus de parentiu que us pogueu imaginar. Però també a veïns, amics, coneguts i desconeguts.

Segur que ens ha fet moltíssima il·lusió que el nostre germà, el nostre fill o el nostre … poseu-hi el parentiu que volgueu, hagi tingut un fill. D’alguna manera, aquest bebè és també “alguna cosa” nostra i hi tindrem relació (que no vol dir vincle perquè potser això no es gestarà) tota la vida. És a dir, que per sempre més serà el nostre nét, o nebot, o el que sigui… Estic convençuda que gairebé sense haver-lo vist mai ja ens l’estimem i ens imaginem com serà quan vingui a dinar a casa, o el dia que els pares ens el deixin una estona o si algun dia ens volen de cangurs. Tenim expectatives, molt segurament, i molta il·lusió.

Llegir més >>

25 de juny de 2013 No hi ha comentaris

Contes per adults

No em toquis els pits!

La Teresa i el Xavi feien l’amor. Inesperadament els astres s’havien posat en línia i havien trobat el moment, el lloc i el més important, n’havien tingut ganes. El Pol, el seu fill de dos mesos i mig, dormia una mica més enllà i malgrat que el sentien respirar, aquesta vegada el seu so no era suficient com per fer-los baixar la líbido. Tenien ganes l’un de l’altre. Feia dies que no es tocaven i es trobaven a faltar. El tacte, l’escalfor, la carícia, la trobada íntima d’ells dos… necessitaven trobar-se junts, sols, amb contacte.

Llegir més >>

18 de juny de 2013 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

I si te’n vas?

Sense filtres

Els teus inicis

Inici escolar: intentem posar-nos al seu lloc

Ja ets aquí

Torno… embarassada!

Criar en el present

Fi de curs

Carta oberta als familiars i amics dels nous pares

No em toquis els pits!

Categories

Llibres i contes

Tinc un volcà i no vull respirar

Segueix-me!

Subscriu-te!