Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

La caca

Una cosa que sol xocar molt a les persones que no tenen fills és escoltar-ne d’altres (que sí que en tenen), parlar sense cap mena de recança de les caques dels seus nens i nenes. Els sorprèn amb quina facilitat, amb quina asiduïtat i amb quina fluïdesa mares i pares novells parlen de la caca: de quin color tenia, de quina consistència, de quantes n’ha fet avui, de com les feia ahir… I aquella persona sense fills de sobte se sent desplaçada “Mai l’havia sentit parlar així! Però quan m’han canviat l’amic?” i arriben a casa i li diuen a la seva parella (amb qui encara no tenen fills i no saben encara si en tindran)… “Si algun dia tinc un fill, mai parlaré de caques” com ho fan les mares de la feina, o de la colla, o d’on sigui!

Llegir més >>
la culpa
Embaràs
Míriam Tirado

La culpa quan gestes un altre fill

Moltíssimes vegades he sentit explicar a mares embarassades del segon fill, que tenien la sensació de no fer cas al bebè que gestaven. Que el dia a dia i la criança del primer les absorvia de tal manera que en un moment o altre se sentien culpables per no poder fer les mateixes coses que havien fet en el primer embaràs. Jo escoltava i entenia el que em deien, però no en podia dir gran cosa ja que era un camí que jo no havia transitat.

Llegir més >>

Per que repeteixo?

Avui explicava a una persona que en el món de la criança dels fills, (i dic “criança” entenent que acaba quan ells ja són moooolt grans), tot són etapes. El que et preocupa ara no et preocupa d’aquí mig any, perquè canvia tot. El teu fill, els processos pels quals passa, canviem nosaltres, tot evoluciona, i arriben sempre coses noves. Nous reptes, nous obstacles, noves il.lusions i també nous mals moments. Tenir certa perspectiva al respecte ajuda a, quan estàs immersa en una etapa difícil, aixamplar la mirada i pensar que passarà, que això no es quedarà per sempre. Diguem que el mal moment no el cura, però hi posa distància i ajuda molt saber que passarà i que vindran coses noves, que així és la vida. Ajuda a acceptar el moment i a estar més present amb el que toca viure intentant aprendre’n el màxim.

Llegir més >>
hoja de ruta
Maternitat conscient
Míriam Tirado

Full de ruta

Si una cosa em fascina dels infants (i de les persones) és que no n’hi ha cap d’igual. Vivim en un món on sembla que tot hagi de tenir full de ruta i on aquesta ha d’estar traçada molt abans de començar el viatge. Amb els nens això no funciona perquè tots arriben sense full d’instruccions i cada un ve amb el seu propi mapa. Un mapa que sembla buit, blanc, i que els pares hem d’anar intuïnt què s’hi dibuixa.

Llegir més >>
Las tres
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Les tres

Avui m’és impossible no escriure-us a totes dues. Avui m’he adonat amb més força que mai fins a quin punt us estimo. Tu Laia estàs malalta. Res greu, però tens tos i febre i ja saps que veure’t malalta no m’ha agradat mai. Tu Lua ets dins la meva panxa, creixent i acompanyant-me mentre cuido la teva germana. Estem juntes, les tres. Aquesta nit passada no hem dormit gens bé i tot plegat fa que estigui més tova. Amb ganes de plorar i amb ganes d’escriure-us.

Llegir més >>

Avui en faig 37

A mitjanit he rebut un mail de la meva mare. Avui fa 37 anys que vaig néixer i aquest escrit que m’ha enviat, serà molt segurament (juntament amb el preciós dibuix de la Laia), el millor regal del dia. M’ha agradat tant, que el comparteixo:

Llegir més >>

Estimada Lua

Fa exactament una setmana que sé que ets tu, Lua, la que hi ha dins la meva panxa i no el Pau. Feia molts dies que tenia unes ganes boges de saber quin era el teu sexe per poder-te ja dir pel nom, per poder-me vincular encara més a tu. No et negaré que m’ha passat exactament com amb la Laia. Malgrat que quan era petita i jove sempre havia sentit que tindria nenes, un cop em vaig quedar embarassada de la Laia només somiava amb bebès que eren nens. Sí, i tenien penis i cara de nen! 🙂 No és que volgués un nen, en absolut. M’era completament igual. Quan ens van dir “és una nena” vam ser molt feliços, tots dos. I després de 4 anys i pico puc dir que m’encanta tenir una filla.

Llegir més >>

Avantatges del segon embaràs

Tot sovint hi ha el costum de de dir que l’embaràs d’un segon fill és pitjor que el del primer. En part és normal, perquè les dones anem més cansades ja que en tenim un altre que ens reclama atenció i abans això no passava. Descansàvem quan volíem i teníem més temps per mirar-nos el nostre melic i el del fill que gestàvem. Però sincerament, gestar un segon fill té moltes avantatges. O almenys, jo les hi trobo! I avui us les vull explicar.

Llegir més >>
y de repente ves la luz
De 4 a 5 anys
Míriam Tirado

I de sobte, veus la llum

Fa qüestió d’un mes vas començar-me a dir que t’enyoraves. “Avui he plorat a l’escola perquè et volia a tu” o “no marxiiiis…” i aquestes coses. Jo, convençuda que era pels meus caps de setmana a la ràdio, que ens deixaven molt poc temps juntes, vaig convènce’m que era normal i que passaria tan bon punt veiessis que no hi anava més. Però anava errada. No era això.

Llegir més >>
reconocer
De 4 a 5 anys
Míriam Tirado

Reconèixer que, a vegades, no podem més

A vegades costa reconèixer que en determinats dies o millor dit, en determinats moments, apretaries a córrer i no pararies. Costa acceptar que per molt fantàstic que et sembli ser mare, hi ha moments en què llençaries la tovallola, diries “fins aquí, no puc més, no en sé més”, i tornaries a córrer. Els fills tenen la meravellosa i sorprenent capacitat de treure’t de polleguera. Només el teu sap fins on estirar la corda perquè arribis a aquell punt on no t’agrada gens arribar: al d’enfadar-te, al de fer-te qüestionar tot el que fas, tot el que has fet, tot el que faràs… Només el teu fill sap tocar aquella tecla que et remou per dins fins a tal punt que et fa pensar coses de l’estil “això no ho aguanto, jo no ho suporto més, no sé què fer amb tu, sóc molt mala mare, això és un desastre, no serveixo, plego, ho deixo!”. Com si això de ser mare o pare pogués ser una cosa com per “deixar-ho”! 😉

Llegir més >>