Blog Criança Conscient » Page 50 of 100 » Míriam Tirado, consultora de crianza

Ens retrobem aviat!

El d’avui és l’últim post que escric abans del naixement de la Lua. Com més ha anat avançant l’embaràs, menys ganes i necessitat he tingut d’escriure. Suposo que tota la creativitat, tot el poder creador, estava centrat en un punt molt important del meu ventre, la Lua. D’uns dies cap aquí ella va fent el seu procés: es va acostumant a les contraccions, va movent-se buscant la sortida… i jo, la seva mare, faig fent el meu propi procés: acceptar que això s’acaba, gaudir fins a l’últim segon d’això tan meravellós que és gestar un fill a la panxa.

Llegir més >>

19 de març de 2014 No hi ha comentaris

De 4 a 5 anys

No tinc por

Ja feia molts dies que tenia ganes d’escriure’t només a tu. Fa molts mesos que estic assaborint això de tenir, a l’exterior, només una filla. Perquè sé que s’acaba. Aviat hi seràs tu i també hi haurà la Lua i hauré d’atendre-us a les dues, de demostrar-vos com us estimo a les dues, de jugar amb les dues, d’acollir-vos a les dues… Sé que en tens ganes i alhora també sé que una part te la mires amb recel perquè no saps fins a quin punt canviaran les nostres vides. Et passa el mateix que a mi. Jo també en tinc ganes i per molt que intento imaginar-m’ho, per molt que m’ho han explicat, no sé com serà ser quatre a casa. No sé com sabré gestionar la demanda i el postpart i totes aquestes coses.

Llegir més >>

26 de febrer de 2014 No hi ha comentaris

Morir, néixer

Aquest cap de setmana s’ha mort la meva àvia paterna, la Rafaela, per culpa d’una pneumonia als 85 anys. Dissabte, l’últim dia que la vaig veure amb vida, era al seu costat, donant-li la mà desitjant que se sentís acompanyada. Jo, mentrestant, notava els moviments de la Lua dins meu, com si sabés que alguna cosa important passava. Impossible, en aquells moments, en aquests dies, no adonar-me de la transcendència de tot plegat. És com xocar de sobte als morros amb allò que anomenem de manera una mica abstracte, el cicle de la vida.

Llegir més >>

18 de febrer de 2014 No hi ha comentaris

Embaràs

El tacte

El tacte, en aquest moment que visc ara, la gestació d’una filla, és importantíssim. No sé si vosaltres el considereu un sentit vital a la vostra vida o no, però us asseguro que en la meva ho és. Sempre m’ha fascinat el poder del tacte, el que pot dir una carícia, una abraçada, el toc d’una mà, una encaixada, un lleu contacte pell amb pell… a vegades tenen molt més poder que les paraules. El tacte cura, el tacte connecta, i suposo que per això a vegades el tacte fa por. Suposo que és per aquest motiu que ens toquem tan poc. A nosaltres mateixos i als altres. Ens abracem poc. Amb abraçades fugisseres en què, per cert, l’altre dia vaig llegir que ens hi estem un màxim de 3 segons de mitjana!

Llegir més >>

11 de febrer de 2014 No hi ha comentaris

Plenitud

Fa molts dies que no t’escric. Segurament és perquè ets tan i tan present, et noto tant cada part del teu cos i en el fons tu i jo xerrem tant cada dia, que ja no tinc aquella necessitat imperiosa de comunicar-me amb tu de forma escrita com em passava al principi. Sé que ho saps però… és tan emocionant aquest temps… Tinc la sensació que tu també notes que ja gairebé ets amb nosaltres. Ets gran i tant jo com la teva germana i el teu pare notem cada part del teu cos, com et mous, què fas… i anem interactuant. És increïble la relació que es pot arribar a establir amb un bebè intrauterí malgrat no haver nascut encara.

Llegir més >>

3 de febrer de 2014 No hi ha comentaris

El grip

Estic començant a veure la llum a una grip que m’ha tingut els últims 6 dies absolutament fora de joc. Feia molts anys que no em trobava tan malament. De fet, juraria que no havia tingut una grip així de forta, amb febre tan alta i tan malestar des de l’adolescència! I no recordava què era, francament, trobar-se tant malament… Estar així i alhora, tenir una panxa amb un bebè a dins gairebé en la recta final d’embaràs no ha estat fàcil i he hagut de trobar els meus propis recursos per controlar la ment i no posar-me histèrica maleïnt la grip, la febre i el mal d’ossos.

Llegir més >>

15 de gener de 2014 No hi ha comentaris

Em transformo

Cada dia que passa em transformo una mica. Me n’adono quan em despullo i entro a la dutxa. A poc a poc ho he de fer amb més de compte perquè la panxa em desequilibra. Em miro els pits i a banda que fa temps que són grossos, les aureoles s’han anat enfosquint, preparant-se perquè la Lua vegi els mugrons on agafar-se ben presents quan surti de mi. A la panxa encara no s’hi ha dibuixat la línia alba però ja és rodona i grossa i ja no em puc ni veure els peus. Hi ha dies que em tiba però pocs, i noto la Lua perfectament.

Llegir més >>

7 de gener de 2014 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Com estic…

Segur que heu notat que escric menys, que estic menys present a les xarxes socials… M’he adonat que a poc a poc, a mesura que la meva panxa es va fent més i més grossa, vaig entrant més en una altra ona, més al ralentí. La Lua creix i ara ja em sento embarassadíssima i em noto amb menys energia de la d’anar cap a fora. I en canvi, és com si cada vegada la meva filla intrauterina m’empenyés a anar entrant cap endins.

Llegir més >>

25 de desembre de 2013 No hi ha comentaris

La caca

Una cosa que sol xocar molt a les persones que no tenen fills és escoltar-ne d’altres (que sí que en tenen), parlar sense cap mena de recança de les caques dels seus nens i nenes. Els sorprèn amb quina facilitat, amb quina asiduïtat i amb quina fluïdesa mares i pares novells parlen de la caca: de quin color tenia, de quina consistència, de quantes n’ha fet avui, de com les feia ahir… I aquella persona sense fills de sobte se sent desplaçada “Mai l’havia sentit parlar així! Però quan m’han canviat l’amic?” i arriben a casa i li diuen a la seva parella (amb qui encara no tenen fills i no saben encara si en tindran)… “Si algun dia tinc un fill, mai parlaré de caques” com ho fan les mares de la feina, o de la colla, o d’on sigui!

Llegir més >>

16 de desembre de 2013 No hi ha comentaris

Embaràs

La culpa quan gestes un altre fill

Moltíssimes vegades he sentit explicar a mares embarassades del segon fill, que tenien la sensació de no fer cas al bebè que gestaven. Que el dia a dia i la criança del primer les absorvia de tal manera que en un moment o altre se sentien culpables per no poder fer les mateixes coses que havien fet en el primer embaràs. Jo escoltava i entenia el que em deien, però no en podia dir gran cosa ja que era un camí que jo no havia transitat.

Llegir més >>

10 de desembre de 2013 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Ens retrobem aviat!

No tinc por

Morir, néixer

El tacte

Plenitud

El grip

Em transformo

Com estic…

La caca

La culpa quan gestes un altre fill

Categories

Llibres i contes

Tinc un volcà i no vull respirar

Segueix-me!

Subscriu-te!