Blog de Criança Conscient

Una aventatge dels parts que he tingut amb les meves dues filles (si no els sabeu podeu fer-vos-en una idea llegint l’últim post “JO NO PUC PARIR”), és que tinc moltes contraccions. Tant en el treball de prepart o pròdroms com en el treball de part, i per tant, crec que puc intentar ajudar a aquelles dones que els toca, en breu o en un futur, viure’n unes quantes abans de parir els seus fills. Penso en la meva amiga a punt de ser mare o en la meva cunyada, que ha de parir la meva estimada primera neboda… i des d’aquí m’agradaria explicar-los a elles i a tots aquells que em volgueu llegir, com m’ho vaig fer per suportar aquella infinitat de contraccions. Em centraré en aquest darrer part perquè vaig arribar a dilatar gairebé completa.

Una entrada breu per anunciar-vos que la Lua va néixer el 10 d’abril, un dijous poc després de les 16 de la tarda… Va néixer després de moltes hores de part (no dic quantes perquè en el fons, no té cap importància) i d’intentar-ho tot perquè sortís vaginalment. Però no va poder ser. El part que jo volia no va poder ser i la Vida em tenia preparats altres plans. Aquella tarda de dijous em feien la 2a cesària de la meva vida, altra vegada, necessària. Però aquesta vegada alguna cosa canviava i aconseguíem estar tots tres junts en el postoperatori, amb la Lua pell a pell, primer amb el seu pare, i just després amb mi. Em mirava amb aquells ulls oberts, ulls de persona que ho sap tot. No la vam sentir plorar de tota la tarda. Només estava desperta, activa, pacient, serena. Va reptar fins al mugró i va començar a mamar. Eufòria absoluta, després de tantes hores de treball de part, després d’una segona cesària…