Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Complicidad
Parella
Míriam Tirado

No sé si a tu et passa

No sé si a tu et passa, però ara que sóc mare de dues i que torno a estar en plena voràgine criadora, no trobo a faltar ni anar a sopar amb les amigues, ni anar a ballar, ni viatjar (bé, això una mica), ni… només trobo a faltar el meu marit, el meu company, el meu amant… Perquè en aquesta voràgine, a estones és difícil fins i tot tenir un moment per mirar-te als ulls, per re-trobar-te en ell, per re-trobar-se en tu. Perquè quan un n’adorm a una, l’altre adorm a l’altra, perquè quan un banya, l’altre fa sopars, perquè quan un porta a cole, l’altra dóna el pit… i així un dia i un altre.

Llegir més >>

Meditar

Fa uns 10 anys tot estava bé. Em sentia feliç amb la meva vida, amb el rumb que havia agafat. Era periodista, treballava a Catalunya Ràdio i m’agradava el que feia. Tot estava bé, ho sabia, ho sabia la meva ment, la part racional, però dins meu sentia que alguna cosa no ho estava. Més d’un dia i de dos, quan tornava a casa després d’un dia intens de treball, tenia taquicàrdia. De vegades me n’anava a dormir i no podia parar de donar voltes al llit. La ment no parava. Pensava constantment i en tot moment en el que havia de venir, en el que havia de fer o en el que ja havia vingut i en el que ja havia fet. Era un no parar. I sí, em sentia profundament estressada.

Llegir més >>

En aquests nou mesos

9 mesos. La Lua té nou mesos i dies, i quan decidia què escriure avui he pensat que ja feia 9 mesos que era mare d’una segona filla. En aquest temps han passat tantes coses… M’he sentit abatuda després del que va passar a l’abril, he resorgit de les cendres i m’he sentit més enèrgica que mai, he estat profundament feliç criant a les meves dues filles, m’he casat amb l’home més meravellós que he conegut mai, m’he sentit inspiradíssima per explicar el part i els posteriors dies al naixement de la Lua i hem viscut el primer Nadal de 4.

Llegir més >>

Nodrim-nos

La setmana passada em vaig adonar que m’estava saturant. Vaig començar a notar el cansament de 8 mesos de criança intensiva de dues nenes petites, de “centrifugadora”, de puerperi… Em vaig sentir una mica desbordada amb les “coses a fer” que s’acumulen, amb la sensació d’anar massa de pressa amb tot. I no em va agradar. Per això vaig voler fer-hi alguna cosa i vaig decidir que diumenge em tocava nodrir-me, omplir-me, carregar-me d’energia per poder seguir.

Llegir més >>
no los criamos igual
Criança conscient
Míriam Tirado

No, no els criem igual

Jo abans pensava que sí. Que si tenies dos fills, els criaves igual, que qualsevol parella o trio de germans eren criats de la mateixa manera. Jo pensava això quan només tenia una filla. Ara, que fa 9 (de panxa) + 8 mesos que en tinc dues, he canviat d’opinió i penso que no, que no es crien igual perquè és directament, impossible.

Llegir més >>
el cuerpo de las mujeres y el posparto
Puerperi
Míriam Tirado

El cos i el postpart

16.12.2014   Torno a estar en aquell moment. En aquell moment en què el teu cos sembla que vagi per

Llegir més >>
Crecer
Maternitat conscient
Míriam Tirado

Quan vius a flor de pell

Quan les meves filles siguin grans sé que hi haurà moments de la seva criança que no recordaré, i en canvi, sé que d’altres els tindré gravats a la memòria per sempre. Aquest cap de setmana he tingut dos moments d’aquests, dels que em sembla que recordes encara que passin cinc anys, i deu, i vint. Estic puèrpara. Fa només 8 mesos que vaig tornar a ser mare i això vol dir que no hi ha filtres en mi, que tot ho visc sense sedaç. Les emocions m’abracen dia sí, dia també i jo intento ballar amb elles.

Llegir més >>

La nena que tenia calor

Dilluns a la tarda anàvem totes tres pel carrer quan de sobte sento darrera meu “aquesta nena ha de tenir fred, pobra, tan poc abrigada”. Em vaig girar i vaig veure una senyora d’uns 65 anys i una noia de 30 i pocs. Parlaven de la Laia que, és cert, no duia jaqueta, només duia un jersei de llana: ni gorro, ni bufanda, ni jaqueta. Em va sobtar que ho comentessin amb veu tan alta, un to que evidentment jo podia sentir. Vaig fer un somriure en girar-me perquè en aquell moment, francament, em va fer gràcia que ens “critiquessin” amb aquella alegria…!

Llegir més >>

On m’he ficat?

Que aixequi la mà qui alguna vegada al llarg de la criança dels fills no hagi pensat “on m’he ficat?” i hagi tingut temptacions d’apretar a córrer. Les circumstàncies poden ser diverses: després d’un part terriblement complicat, en una nit de plors que sembla que no s’hagin d’acabar mai, la primera vegada que està malalt i no sabem què té, ni què fer… en l’etapa de les enfadades per tot, etc. Cadascú tindrà aquell moment en què va sentir que no se’n sortiria, que allò era horrorós, que no podria sostenir-ho i tirar endavant.

Llegir més >>

L’amor es multiplica

Per més posts que escrigui, mai podré descriure-us com m’agrada tenir dues filles. Quan estava embarassada, algun dia em van sorgir els típics dubtes de dona a qui les hormones li juguen males passades. Recordo un dia que li vaig dir “i si després no sóc feliç? i si no som feliços?” A estones (moltes), em costava imaginar com seria tenir la Lua a casa. Les amigues (pràcticament totes amb 2 fills o més) m’explicaven com era; que anaven de cul, que quan no dormien per un, no dormien per l’altre, i mil coses més. I jo els deia “voleu fer el favor de deixar d’espantar-me?” per tot seguit dir-me “no, si és molt xulo!” i rèiem.

Llegir més >>