Blog Criança Conscient » Page 47 of 100 » Míriam Tirado, consultora de crianza

En aquests nou mesos

9 mesos. La Lua té nou mesos i dies, i quan decidia què escriure avui he pensat que ja feia 9 mesos que era mare d’una segona filla. En aquest temps han passat tantes coses… M’he sentit abatuda després del que va passar a l’abril, he resorgit de les cendres i m’he sentit més enèrgica que mai, he estat profundament feliç criant a les meves dues filles, m’he casat amb l’home més meravellós que he conegut mai, m’he sentit inspiradíssima per explicar el part i els posteriors dies al naixement de la Lua i hem viscut el primer Nadal de 4.

Llegir més >>

12 de gener de 2015 No hi ha comentaris

Nodrim-nos

La setmana passada em vaig adonar que m’estava saturant. Vaig començar a notar el cansament de 8 mesos de criança intensiva de dues nenes petites, de “centrifugadora”, de puerperi… Em vaig sentir una mica desbordada amb les “coses a fer” que s’acumulen, amb la sensació d’anar massa de pressa amb tot. I no em va agradar. Per això vaig voler fer-hi alguna cosa i vaig decidir que diumenge em tocava nodrir-me, omplir-me, carregar-me d’energia per poder seguir.

Llegir més >>

22 de desembre de 2014 No hi ha comentaris

Criança conscient

No, no els criem igual

Jo abans pensava que sí. Que si tenies dos fills, els criaves igual, que qualsevol parella o trio de germans eren criats de la mateixa manera. Jo pensava això quan només tenia una filla. Ara, que fa 9 (de panxa) + 8 mesos que en tinc dues, he canviat d’opinió i penso que no, que no es crien igual perquè és directament, impossible.

Llegir més >>

17 de desembre de 2014 No hi ha comentaris

Puerperi

El cos i el postpart

16.12.2014 Torno a estar en aquell moment. En aquell moment en què el teu cos sembla que vagi per

Llegir més >>

15 de desembre de 2014 No hi ha comentaris

Maternitat conscient

Quan vius a flor de pell

Quan les meves filles siguin grans sé que hi haurà moments de la seva criança que no recordaré, i en canvi, sé que d’altres els tindré gravats a la memòria per sempre. Aquest cap de setmana he tingut dos moments d’aquests, dels que em sembla que recordes encara que passin cinc anys, i deu, i vint. Estic puèrpara. Fa només 8 mesos que vaig tornar a ser mare i això vol dir que no hi ha filtres en mi, que tot ho visc sense sedaç. Les emocions m’abracen dia sí, dia també i jo intento ballar amb elles.

Llegir més >>

10 de desembre de 2014 No hi ha comentaris

La nena que tenia calor

Dilluns a la tarda anàvem totes tres pel carrer quan de sobte sento darrera meu “aquesta nena ha de tenir fred, pobra, tan poc abrigada”. Em vaig girar i vaig veure una senyora d’uns 65 anys i una noia de 30 i pocs. Parlaven de la Laia que, és cert, no duia jaqueta, només duia un jersei de llana: ni gorro, ni bufanda, ni jaqueta. Em va sobtar que ho comentessin amb veu tan alta, un to que evidentment jo podia sentir. Vaig fer un somriure en girar-me perquè en aquell moment, francament, em va fer gràcia que ens “critiquessin” amb aquella alegria…!

Llegir més >>

3 de desembre de 2014 No hi ha comentaris

On m’he ficat?

Que aixequi la mà qui alguna vegada al llarg de la criança dels fills no hagi pensat “on m’he ficat?” i hagi tingut temptacions d’apretar a córrer. Les circumstàncies poden ser diverses: després d’un part terriblement complicat, en una nit de plors que sembla que no s’hagin d’acabar mai, la primera vegada que està malalt i no sabem què té, ni què fer… en l’etapa de les enfadades per tot, etc. Cadascú tindrà aquell moment en què va sentir que no se’n sortiria, que allò era horrorós, que no podria sostenir-ho i tirar endavant.

Llegir més >>

1 de desembre de 2014 No hi ha comentaris

L’amor es multiplica

Per més posts que escrigui, mai podré descriure-us com m’agrada tenir dues filles. Quan estava embarassada, algun dia em van sorgir els típics dubtes de dona a qui les hormones li juguen males passades. Recordo un dia que li vaig dir “i si després no sóc feliç? i si no som feliços?” A estones (moltes), em costava imaginar com seria tenir la Lua a casa. Les amigues (pràcticament totes amb 2 fills o més) m’explicaven com era; que anaven de cul, que quan no dormien per un, no dormien per l’altre, i mil coses més. I jo els deia “voleu fer el favor de deixar d’espantar-me?” per tot seguit dir-me “no, si és molt xulo!” i rèiem.

Llegir més >>

26 de novembre de 2014 No hi ha comentaris

Part

El dol pel part que no vam tenir

Quan ja ets mare, el part d’algú molt proper és una remoguda. Tot sovint en forma de nerviosisme: sabem que està de part i passen les hores i no arriba aquella esperada foto de mare i bebè amb el missatge de “la Martina ja ha nascut, ha pesat 3,500 (per què sempre diem el pes?) i estem molt feliços”. Quan dic algú proper vull dir algú MOLT proper: una germana, una amiga que ens estimem molt, una cunyada, etc. D’altres vegades el que surt és il·lusió: estem contentes i com si flotéssim perquè està a punt de néixer algú que ens estimarem molt. Perquè serem tietes, o gairebé, d’un bebè que intuïm que apreciarem moltíssim.

Llegir més >>

24 de novembre de 2014 No hi ha comentaris

La teta cura

Si heu alletat els vostres fills, sabeu que la teta cura. La teta cura l’enyor de la mama, la teta cura els cops al cap quan aprenen a gatejar, la teta ho cura… tot. Quan enyoren, quan es fan mal, quan s’enrabien o quan tenen algun disgust, els nens que fan teta, es curen. Perquè el pit és llet calentona, és escalf, és pell, és contacte, és consol i a més, és analgèssic. De tot això us n’he parlat en molts posts que trobareu a la categoria de “Lactància”.

Llegir més >>

19 de novembre de 2014 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

En aquests nou mesos

Nodrim-nos

No, no els criem igual

El cos i el postpart

Quan vius a flor de pell

La nena que tenia calor

On m’he ficat?

L’amor es multiplica

El dol pel part que no vam tenir

La teta cura

Categories

Llibres i contes

Tinc un volcà i no vull respirar

Segueix-me!

Subscriu-te!