El meu part
Ja us ho dic d’entrada, trencant potser tota intriga; el meu part no va ser com m’havia imaginat. I aquesta va ser la meva primera lliçó; en el part, com en tantes altres coses, t’has de lliurar al que ÉS, sense esperar-ne res. Perquè de res va servir haver fet milions de visualitzacions del naixement de la meva filla. Dins meu, m’assegurava que jo estava preparada per tot el que pogués passar aquell dia, però en el fons, jo només m’havia preparat per un part més aviat curt, vaginal i natural. I francament, no va ser cap de les tres coses. No em malinterpreteu, no estic dient que fos un “mal” part o que no en tingui un bon record. Simplement dic que el que va ser i el que jo esperava, no va tenir res a veure. Bé, potser hi van haver punts de coincidència; la connexió entre els tres, i que vaig experimentar en mi una força física i psíquica que era justament el que havia llegit en molts llibres; vaja, que les dones estem preparades per parir.
