Avui en faig 37

20.11.2013

A mitjanit he rebut un mail de la meva mare. Avui fa 37 anys que vaig néixer i aquest escrit que m’ha enviat, serà molt segurament (juntament amb el preciós dibuix de la Laia), el millor regal del dia. M’ha agradat tant, que el comparteixo:

“Aquesta nit, voldria tornar a l’hospital de Sant Andreu, trenta-set anys enrere.
Voldria tornar de nou a aquella habitació petita i sinistre.
Voldria pintar-la de colors vius, en un “plis plas”, mentre respiro les contraccions que vindrien cada cop més seguides.

Voldria gaudir dels últims moments de sentir-te dins, acomiadar-me del meu cos rodó i preparar-te una festa entre contracció i contracció, retallant confeti.
Voldria assaborir el dolor, agraïda per la teva estada. Sense cap queixa perquè estic a punt de viure la cosa més meravellosa que m’hagi pogut passar.
Voldria esperar la matinada sencera i contenta. Sentir el teu avenç decidit i lliurar-m’hi sense recança.

Voldria parir-te conscient i atrevida. Assaborint cada moment perquè és meravellosament únic i irrepetible.

Voldria acompanyar el teu caparró en la seva sortida i acollir el teu cos menut i humit entre els meus braços. I no veuria a ningú ni escoltaria cap veu, sols el teu so en el meu pit.
I de mi sortirien les paraules més dolces per la nena més preciosa. S’aturaria el temps i  sabríem per fi, quin gust té la felicitat quan esclata.

Voldria tornar-hi, ara mateix. I res del que va ser tindria importància. Seríem felices en la petita habitació pintada de colors i rialles!

T’estimo com no et pots imaginar!… o sí… tens  una filla i una altra en camí…

Felicitats filla meva!

MAMA”