Avantatges del segon embaràs

14.11.2013

Tot sovint hi ha el costum de de dir que l’embaràs d’un segon fill és pitjor que el del primer. En part és normal, perquè les dones anem més cansades ja que en tenim un altre que ens reclama atenció i abans això no passava. Descansàvem quan volíem i teníem més temps per mirar-nos el nostre melic i el del fill que gestàvem. Però sincerament, gestar un segon fill té moltes avantatges. O almenys, jo les hi trobo! I avui us les vull explicar.

La primera és que això d’estar embarassada ja saps què és i per tant, o almenys en el meu cas, hi ha hagut molts menys dubtes, menys pors, menys cabòries (fins ara!). No he tingut cap dificultat a vincular-me amb la Lua com tampoc la vaig tenir amb la Laia i fins i tot potser diria que ha estat més fàcil, perquè tinc el canal de “comunicació” materno-filial una mica més experimentat, diria jo! 😉

És cert, potser em puc estirar menys estones que quan ho feia quan estava gestant a la Laia, però ara, quan m’estiro, ho faig amb ella. Per exemple, quan la poso a dormir. Estic segura que aquests moments de pau i felicitat, de vincle amb la Laia, em generen oxcitocina que també rep la seva germana.

Quan tens el teu primer fill saps més aviat poquetes cançons de bressol i tot i que et diuen que a partir de la setmana 20 el teu bebè ja et sent, costa cantar-li, explicar-li contes, i fer aquest tipus de coses… Jo ho vaig fer, però per descomptat moltes menys vegades que les que ho he fet ara. Perquè ara, CADA NIT canto a la Laia quan l’adormo, però també a la Lua. Penso “aquesta cançó també és per tu, Lua, et bressolo amb ella” i em connecto a les dues filles perquè es relaxin, perquè en gaudeixin. També m’escolta cada dia explicant contes, perquè la Laia me’ls demana, perquè a casa això del conte és sagradíssim. I no només a la nit, cantem i expliquem contes també en d’altres moments del dia i això, n’estic segura, li agrada. Sento com es mou dins meu i com en gaudeix.

Amb el primer embaràs no hi havia una nena fantàstica amb qui compartir-lo. Ara sí.

I un aspecte que a mi m’encanta: tinc menys temps per pensar i per tant, em dedico més a sentir.

M’he adonat que el fet de tenir la Laia fa que no tingui tant temps per pensar en el part, per agafar pors o angoixes. No. No hi ha temps, no m’ho puc permetre. I això em relaxa. Jo, que era tan i tan mental abans de parir a la Laia, ara m’adono que la seva arribada i aquests quatre anys amb nosaltres m’han ajudat a aprendre a viure el present. I aquesta és segurament la gran diferència entre els dos embarassos: ara visc el dia a dia, moment a moment, quan amb el primer estava tan sobre-excitada, tan terriblement contenta, que anava passada de voltes. Tenia moltes expectatives i els 9 mesos em passaven una mica lents: tenia ganes que les setmanes avancessin i ara m’adono que en aquest vaig més pausada, més tranquil.la internament, gaudint de cada instant. I potser perquè sé que el més probable és que sigui el meu últim embaràs, no tinc pressa, gens de pressa. I això em dóna PAU.

Sí, és cert, ara vaig més cansada que fa cinc anys quan gestava la Laia, però i què? Ara és tot molt millor, perquè ella és amb nosaltres i perquè jo sóc diferent, sóc més mare i em sento més capaç de gestar la Lua i alhora, criar a la Laia. Perquè tinc més experiència, perquè ja som una família…

I encara que la Laia tingui les seves crisis i encara que a nosaltres a estones ens entri el cangueli amb això de ser quatre, tot plegat no és res més que aprenentatge. Són passos enrera per agafar embranzida i… volar!!! 🙂