Anem a dormir?

15.1.2013

El nostre “problema”, ja ho vaig explicar (LA NENA QUE NO VOLIA ANAR A DORMIR), era que li costa anar a dormir. Diguem que sempre troba alguna cosa més interessant a fer que no pas anar al llit. El juny passat, en plenes vacances, vaig decidir que estava farta d’anar-li al darrera “va, que és hora d’anar a dormir” i que ho havíem de fer més divertit. Havíem de jugar; era l’única manera que funcionés, n’estava convençuda. Total, que em vaig inventar que la zona del llit era una casa anomenada “LA CASA DELS CONTES” on hi havia una senyora anomenada “La mestressa de la casa dels contes” que explicava històries als nens per anar a dormir. Aquesta casa, però tenia tres normes: els nens hi havien d’entrar amb pijama i després d’haver fet el pipí i haver-se rentat les dents. Li va encantar la idea. Ella entrava a la casa i es convertia en un personatge i xerràvem tot jugant. Li explicava el conte i li donava el pit fins que s’adormia. Els dies següents, al matí ja em demanava “aquesta nit farem la Casa dels Contes?”. Ah, el conte el tria ella o millor dit, la Lala, que és com assegura que es diu quan entrem al joc. Tot sovint ella tria que el conte l’hi expliqui el seu pare, que també es converteix en un personatge quan entra a la Casa meravellosa! 🙂 Doncs bé, allò va ser el nostre remei! Des del juny que pràcticament cada nit vol que fem “La Casa dels Contes” i tret d’algun dia puntual, ja no fa el ronso per anar al llit. O sigui que ens ha funcionat de meravella. Li encanta anar a dormir jugant i francament, a nosaltres també. És molt més divertit i no tenim els pollastres que teníem! Fins i tot a l’estiu, que vam marxar uns dies amb un seu amic, fèiem el joc tots plegats i els veies la cara de contents quan picaven a la porta de “La Casa dels Contes”…

Però segur que alguns us pregunteu “però s’adorm o no sola? Ho ha fet alguna temporada?” i la resposta és NO. Nosaltres sempre l’acompanyem fins que s’adorm. Sé perfectament que hi ha nens que s’adormen sols després de rebre un petó dels pares però mira, nosaltres això no ho hem fet mai, ni tan sols ho hem intentat. Sempre fem el conte, i després ens estirem junts… fins que s’adorm. Com s’adorm? Doncs depèn. Hi ha dies que mamant, d’altres mentre li faig un massatge a l’esquena, d’altres mentre li canto una cançó de bressol o d’altres simplement, mentre estem estirades en silenci. A mi no em fa res esperar-me fins que ella s’ha adormit i al meu company tampoc. Si jo no hi sóc i la posa a dormir ell, també l’acompanya fins que està totalment adormida. No dic que això estigui ni bé ni malament: és el que fem perquè ens agrada fer-ho així, perquè sentim que ho volem fer d’aquesta manera i perquè no ens molesta esperar. Simplement.

Sempre he dit que cada casa és un món i que el que ens funciona a nosaltres, a una altra família pot no anar-li bé.

Una altra cosa que fem des de fa un parell de mesos és “Jugar a secrets”. Jo recordava que quan era petita m’encantava ficar-me al llit amb la meva mare i fer-nos confidències, parlar de coses més íntimes i a vegades fins i tot tapar-nos com si estiguéssim en una cabana. A la Laia li va encantar. Ara la majoria de nits fem “La Casa dels Contes” i després tanquem el llum i fem “secrets”: ens expliquem quin ha estat el millor moment del dia per cada una, i també quin ha estat el pitjor. Si hem tingut por en algun moment, si hem estat felices,… és una estona en què ens va molt bé per parlar de les emocions del dia, per aprofundir en coses que hagin passat… i sobretot, un moment màgic per dir-nos com ens estimem. “Fins a la lluna, tres voltes i tornar”, em diu ella, i jo “Fins a l’infinit” i ella “Doncs jo t’estimo fins a l’infinit anar i tornar”… L’altre dia em va dir “T’estimo tant que no t’ho puc explicar!”… Imagineu-vos com ens ho passem de bé tots tres quan fem secrets (perquè molts dies això ho fem els tres junts), que quan li preguntem quin ha estat el millor moment del dia, tot sovint contesta “El millor moment és ARA!”… El primer dia que ho va dir em vaig emocionar… perquè tots tres vam sentir el mateix. Que no hi podia haver res més bonic de tot el dia que estar els tres junts, estirats al llit dins una cabana i dient-nos com ens estimàvem!

Si us he donat alguna idea, ho celebro! Sigui com sigui, ho fem com ho fem, el que és més important és que l’estona d’anar a dormir sigui agradable, un moment de recolliment, d’entrar en contacte els uns amb els altres, un moment d’intimitat, per poder treure coses, per poder expressar les pors i poder, després, dormir més tranquils. Tan important és llevar-nos amb bon peu i començar bé el dia, com fer un bon tancament de la jornada i poder dormir, després, en PAU.

Bona sort.