Amics

14.5.2012

Amb la primavera ens ha passat allò de què intentes quedar amb algú, obriu l’agenda i t’adones que tens tots els diumenges del mes compromesos per fer coses genials amb gent fantàstica. La primavera fa que les ganes de sortir i de gaudir del bon temps i de la bona companyia explotin. Així, a tope, sense mesura, i fa que passi també allò d’arribar al dilluns més cansada que no pas el divendres, simplement perquè has passat un cap de setmana d’aquells de no parar ni un sol moment. L’has gaudit al dos-cents per cent, i t’has fos físicament. Necessitaries tot el dilluns i tot el dimarts per recuperar-te!

Portem uns caps de setmana que no parem de fer coses amb amics… Un dia rere l’altre, non stop. El fet que la Laia sigui més gran i que gaudeixi més dels saraus, de ser molts a taula, de trobar-se amb altres nens i passar-s’ho bomba, hi ajuda. Perquè la veiem tan feliç, tan plena, que l’únic que tens ganes és de muntar-ne més, de saraus. I jo, que hi tinc certa tendència… només falta que la meva filla m’hi animi una mica, que no tindrem un diumenge lliure fins l’any que ve!

Ahir va ser un dia d’aquests, de compartir amb molta gent, amb molts amics, i de passar-nos-ho pipa. Ens vam trobar 7 famílies a la platja. 14 adults, 7 nens que ronden els tres anys, 5 bebès i un petitó gestant-se. Vaja, que érem un munt! En un moment donat de la tarda la Laia anava agafada de la mà de dos amics seus i vaig mirar-la mentre caminaven. Ella em va veure i em va dir orgullosa: “Mama… estic amb els meus amics!”. I va marxar, més contenta que un gínjol, sentint-se gran i independent de caminar “sola” amb els “seus amics”.

I vaig pensar que fa relativament poc que parla amb aquests termes, i que li agrada destacar que en té i que són seus, i que fan coses molt xules, i que li agrada molt jugar-hi… Ahir, mentre els veia caminar em va fer feliç veure que ella també té i tindrà els seus amics i vaig desitjar que els valori tant com jo valoro els meus. Que se’ls estimi tant com jo estimo els meus i que entengui com n’és d’important tenir-ne i cuidar-los. Caminar agafats de la mà, cada un amb la seva història, amb la seva vida,… però a propet, per fer-ho tot més fàcil i infinitament més divertit.