Això, abans, el meu fill no ho feia

Quan ja fa temps que tens fills t’adones que repeteixes moltes frases… i que algunes no tenen cap sentit. O a l’inrevés, que tenen molta lògica.

De fet, tenen tanta lògica, que no entens com dius frases tan absurdes! 🙂 I aquesta és una d’elles… L’he dit tantes vegades…! Fins que vaig analitzar-la. Els pares ens sorprenem amb tot allò nou que fan els nostres fills i que són moltíssimes coses.

Però en portem millor unes que altres, és clar! I ens costa moltíssim adaptar-nos. És una cosa que també he anat aprenent al llarg dels anys i de la meva bi-maternitat: que, en general, els fills van unes passes per davant nostre.

Ens avancen sí, i nosaltres ens hem d’adaptar quan ells ja porten dies fent això nou que fan. I hem de buscar eines, i hem de qüestionar-nos, i re-situar-nos en la nova etapa. I sí, de vegades ens costa.

Ens atrau tant la sensació de seguretat… que fugim de tot el que no ens porti a ella… però amb fills això és tan difícil: tenir seguretat, dic, és clar! (No fugir! Que també, jajaja).

A vegades hem d’acceptar que han vingut a això: a posar-nos el món cap per avall i a obligar-nos a adaptar-nos, a ser més flexibles, a obrir més la ment i, sobretot, a aprendre.

Han vingut a obligar-nos a viure en el present. Anar en contra de viure des de l’aquí i l’ara és sinònim de patiment, i més quan es tenen fills, perquè ells sí que saben fer-ho. I, és clar, esperen que nosaltres fem el mateix.

En fi, que en aquest vídeo volia portar-te aquesta reflexió perquè intentem, tots, viure més en el present dels nostres fills i en el nostre propi. Ho necessiten i nosaltres, la veritat, també.

Has dit moltes vegades la frase “abans, el meu fill, això no ho feia”? 😉