Adaptació escolar: 10 recursos per ajudar als fills a gestionar la nostra absència

Aquests dies en què molts nens estan en plena adaptació escolar (ja siguin nadons o nens més grans) és important que els donem eines per ajudar-los a gestionar la nostra absència.

Hi ha dues coses que dificulten l’inici escolar per a molts nens i són:

• LA SEPARACIÓ de les seves figures de referència (aquell moment clau en què molts ploren)
• LA GESTIÓ DE L’ABSÈNCIA DE MARE I PARE durant unes hores que sovint són massa per al nen.

La separació

La separació és difícil quan parlem de nens petits. A vegades el que passa és, simplement, que no estan preparats per separar-se de les seves figures de referència (mare i pare) perquè són immadurs. Això entra en ple xoc amb el que els adults han de fer la majoria de vegades que és anar a treballar.

Si a això li sumem que moltes escoles no respecten aquests “temps” que necessiten els nens per separar-se i que fan servir mètodes molt dràstics per dir adéu als pares (amb poc temps, sense deixar que els pares entrin a classe, canviant-los d’aula al llarg del matí o d’adult de referència a l’aula, etc.), ja tenim un plus afegit a aquesta dificultat, que és normalíssima. Però el tema de la separació no és en el que vull aprofundir avui.

La gestió de l’absència

Però no només passa això en l’inici escolar en edats primerenques. Perquè a la separació, hem de sumar-li la gestió de l’absència de la mare o pare durant unes hores (sovint més de les que el nen pot suportar).

És a dir: quan ens troben a faltar, quan es posen tristos, quan se’ls esgoten les bateries d’estar sense nosaltres… ¿com podem ajudar-los?

Seria genial que just en aquell moment l’adult que està a l’aula pogués acompanyar-los amb el contacte, les paraules i l’empatia que requereix la situació per gestionar-ho de la millor manera. I moltes vegades pot ser així. Per sort, en moltes aules hi ha mestres boníssims que estimen la seva feina i els nens.

Però, malauradament, hi ha massa nens per aula, les ràtios són incompatibles amb l’atenció individualitzada en nens petits. I quan un està trist, potser la mestra està apagant 3 focs més que han començat en el mateix moment.

Per això avui vull donar-vos algunes eines que podeu aplicar amb els vostres fills perquè ells mateixos tinguin alguns recursos per gestionar aquestes emocions que de cop i volta els assalten d’enyorança, tristesa, sensació de soledat, etc.

Per descomptat, no farem el mateix amb un nadó de 10 mesos que amb un nen de 5 anys. Ni tampoc el mateix per a nens amb diferent maduració. O sigui que cada un de vosaltres coneixeu com és el vostre fill i què pot entendre, processar,… en definitiva: quins recursos li poden anar millor.

1. PRESÈNCIA

La presència fa moltes vegades la diferència: el grau de presència que tinguem quan estiguem junts. El contacte físic que els donem, com de presents estiguem. Si estem amb el nadó de 10 mesos a la tarda junts i ha estat 5 hores sense nosaltres, no podem estar fent 3 coses alhora mentre el cuidem.

Ens necessita amb cos i ànima. Segurament requerirà molts braços, molt contacte, molt d’afecte… Doncs l’hi donem sense reserves. Ens demana el que necessita, escoltem.

Però també amb nens d’1 any, 2, 3, 4, etc. La qualitat de la presència que els donem és sinònim de com de disponibles, oberts estem a jugar, a comunicar-nos, a compartir amb ells. Els serà més fàcil gestionar la nostra absència si, quan estem junts, n’estem de veritat.

2. CARREGADOR DE BATERIES

Pot ajudar-los que els expliquem que al cap d’una estona de no estar junts és normal que ens trobin a faltar, com si se’ns estiguessin acabant les bateries l’un de l’altre. O sigui que, com fem amb els telèfons o altres aparells electrònics, nosaltres també necessitem carregar les bateries d’amor de les persones que estimem.

Jo ho vaig fer amb la meva filla quan tenia 3 anys i començava P3, i ens va ajudar molt. D’aquesta manera ella em deia quan necessitava carregar-se de mi.

Com ho fèiem?

Amb abraçades, amb cos. Abans d’acomiadar-nos carregàvem la bateria l’una de l’altra i ens abraçàvem una bona estona, mai menys de 20 segons perquè us en feu una idea. Una abraçada de les que omplen de veritat, no de les que es fan en un tres i no res.

I mentre ens abraçàvem, jo li deia: “ara omple’t de la mi perquè em sentis a prop quan estiguis a classe i em necessitis” “Jo m’estic omplint de tu també perquè m’acompanyis encara que no hi siguis”. Li encantava.

Mentre estàvem abraçades li preguntava “Tens ja la bateria carregada al màxim?” I de vegades em deia que encara no, amb la qual cosa, seguíem abraçades uns segons més. Després, ella mateixa em deia “Ja està”. Era divertit.

3. PARAULES

Les paraules tenen una força increïble i són capaces de moure muntanyes i de canviar estats d’ànim. Si quan torna del cole ens explica que ha plorat una estona, aprofitem per parlar-ne. Si no posa ell les paraules a l’emoció, podem fer-ho nosaltres “segurament em trobaves a faltar i per això t’has posat trist i has plorat” “Potser se’t s’havien esgotat les bateries de la meva… vols que ens abracem ARA? Perquè ara SÍ estem junts”.

Les paraules que li diguem sobre aquest moment d’absència que trobarà quan no estiguem a l’aula, les recordarà després. Escollim molt bé què els diem perquè pugui recórrer a elles.

Remarquem el fet que ara sí que pot omplir-se de nosaltres, ara sí podem fer les coses que volia fer quan no estàvem junts. Potser estigui massa enfadat i no vulgui, però pot ser. Estem oberts a l’emoció que surti.

4. OBJECTES

No entenc que amb nens petits a vegades moltes escoles no permetin que portin objectes d’aferrament o de vincle. Són importants per ajudar-los a gestionar aquests moments en què l’enyorança se’ls emporta… Aquest objecte els dóna seguretat, tranquil·litat…

En cas que es permeti, el nen pot escollir quin objecte creu que li pot ajudar més per quan pare i la mare no hi siguin. Els hem d’explicar la funció que pot fer ara el nino: “abraça’l fort quan sentis que em trobes a faltar i t’ajudarà”.

En cas que no es permeti o en cas que el nostre fill no vulgui portar un objecte així, podem buscar una altra cosa:

5. AMULETS

De vegades una polsera en la qual fem un nus mentre els dos diem unes “paraules màgiques” perquè s’emportin la tristesa quan estigui a classe (en cas que el nostre fill ens expliqui que a classe ens troba a faltar i plora, per exemple), pot ajudar-lo.

O un penjoll amb una “pedra màgica” que quan la toca, la mare pensa en ell i li envia abraçades i petons… O simplement una pedra que escollim junts per portar-la a la butxaca. Ritualitzem-ho: anem al riu junts a buscar la pedra “màgica” que l’ajudarà a l’escola. El procés té importància també, perquè els ajudarà a parlar-ne i a processar tot el que senten.

Veureu com ho encaixen els vostres fills. Hi ha nens que prefereixen que RES els recordi als seus pares perquè es posen pitjor. N’hi ha altres que no, que NECESSITEN tenir aquests moments de poder pensar lliurement en ells i tocar alguna cosa que els recordi al que mare li va dir per acomiadar-se, o aquelles paraules que li donen força, etc.

6. DETALLS

Hi ha una altra cosa que molts nens agraeixen i són sorpreses que es troben quan ja estan separats de nosaltres.

Per exemple, una nota en l’esmorzar que (en cas que no sàpiguen llegir) pot ser un dibuix. I com cada dia és diferent, el nen ja obre l’entrepà pensant amb un somriure en què li hauran dibuixat avui el pare o la mare… Si ja sap llegir, una nota amb un “T’estimo molt, fill meu, estic orgullosa de tu” o un “ara mateix t’estic abraçant fort des de la distància” o “Ser la teva mare és un regal” … Aquestes paraules omplen el cor!

7. QUE TINGUI LA MENT OCUPADA A ALGUNA COSA

Pot ser útil també dir-li que quan li vingui la tristesa pot pensar en alguna cosa que li agradaria fer a la tarda amb nosaltres. D’aquesta manera, ocupa la ment, i l’emoció no se li porta.

A més, pensa alguna cosa amb il·lusió i quan el recollim, ens explica què ha estat pensant i li podem dir què hem pensat nosaltres que podem fer i a veure si hem pensat en el mateix. Com un joc…

8. MÀGIA

Els nens petits viuen en un món màgic: Utilitzeu-perquè els ajudi a gestionar aquests moments desagradables d’enyorança i tristesa.

Les fades, les varetes màgiques, la pols màgica que s’emporten el dolor, els gnoms, etc, el que cregueu que al vostre fill li pot interessar més i per tant, ajudar-lo.

Quan creixin ja no necessitaran recórrer a això, però quan són petits de vegades entenen millor això que altres coses més complexes…

9. VALIDACIÓ

Aquest és un recurs que ajuda al nen durant l’absència però que s’ha d’aplicar abans i després. Com aquelles cremes que ajuden al múscul quan està en plena activitat esportiva però que has de aplicar-les una estona abans de fer esport, per dir-ho d’alguna forma gràfica.

Validar vol dir que entenem el que sent el nostre fill quan no estem nosaltres amb ell a l’aula i donem validesa a la seva emoció. “Entenc que em trobis a faltar, sé que preferiries estar amb mi”.

No només li estic dient que l’entenc i sé el que sent, sinó que li dic d’alguna manera que és normal que se senti així i, per tant, legitimo seva emoció. Dono legitimitat al que sent i això és per a mi és essencial.

D’aquesta manera, quan ens estigui trobant a faltar i es posi a plorar, sentirà que pot fer-ho, que és normal i que té dret a sentir-se així.

10. ESTEM SEMPRE UNITS

Per a mi és vital transmetre als nens que encara que estiguem separats, el vincle que ens uneix no es talla. Que té una continuïtat tant si estem junts a casa com si no.

Això, a part de ser cert (almenys per a mi), els dóna molta seguretat i tranquil·litat. Pensar que tot i que la mare no hi sigui, està amb mi sempre. Que anem junts, que hi ha un fil invisible que ens uneix més enllà de l’espai i del temps.

Sí, potser no ho acaben d’entendre en la seva total magnitud, però és igual. Sí que entenen la imatge d’un fil que ens uneix encara que estiguem en habitacions diferents o en edificis i ciutats diferents. I els agrada, creieu-me. Ajuda a gestionar el sentiment de solitud, que és molt desagradable, i més si ets petit.

————————————————– ————————————————– —-

En cada cas particular podríem trobar la manera de gestió de l’absència que més s’adeqüi a cada nen. Però volia fer aquest post, una mica genèric, perquè sé que molts esteu passant per això ara o ho passareu en unes setmanes. I és dur. Saber que el teu fill et troba a faltar i no té recursos per gestionar aquesta emoció tan desagradable, que arriba fins i tot a treure’ls la gana.

Desitjo de tot cor que ho pugueu aplicar i sobretot, que aquestes 10 eines els ajudin.

Sort!