Estar malament, està bé també

Quan el nostre fill o filla sent una emoció potent que ens incomoda, quantes vegades busquem una solució? Com si això que passa no fos “correcte”, com si no hagués d’estar passant… 

Només volem que hi hagi pau i bon rotllo. Sempre. All the time. Res més. I ho sento, però això és tan difícil com impossible.

És com que tenim associada emoció desagradable = MALAMENT o DOLENT. I és clar, si el nostre cervell fa aquesta associació, com podré acompanyar des de la presència plena? Si estic buscant solucions immediates perquè crec que el que sent, no hauria de sentir-ho, està malament i vull canviar-lo perquè estigui bé. Però digues-me: tu sempre estàs bé? No, oi? Doncs ells tampoc. I està bé així. 

Perquè la vida és tan agradable com desagradable. Perquè hi ha de tot. Perquè podem sentir des de la felicitat més increïble al dolor més profund. Senyores i senyors: d’això se’n diu VIURE, i per sort, els nostres fills i filles estan vius.

Moltes vegades NO hi ha “solució” al que senten. “Només” cal comprendre-ho, acceptar-ho i acompanyar-ho des de l’amor, l’empatia, la presència plena, el no-judici i sense por. Els estarem dient amb el nostre estar: POTS TRAVESSAR-HO, POTS SENTIR-HO, ESTÀ BÉ. NO ESTÀS SOL/A.   

Tant de bo et ressoni.

Article publicat a Instagram i Facebook el 25 d’octubre de 2019.