7 anys amb tu

7 anys amb tu ja… Aquesta matinada farà 7 anys que vas néixer. Sento que ha passat volant i alhora, que hi ha un món entre aquest dia i avui.

Res és el mateix i en essència, tu i jo suposo que ho som; les mateixes ànimes que aquell dia van fer aquell camí tan costós fins abraçar-nos amb el cos, amb la pell…

Sempre m’emociono pel teu aniversari. Aquests dies t’observo i em dic 7 anys ja? i m’atrapa la sensació que estem passant de pantalla. Que passem a una altra etapa; deixes de ser nena “petita” per ser nena ja amb totes les lletres i sense afegits. I ens tocarà seguir aprenent… a relacionar-nos amb aquesta “nova” nena i a acompanyar-la i comprendre-la.

T’ho dic sovint: M’agrades. M’agrades tota tu encara que de vegades ser la teva mare sigui la tasca més difícil de la meva vida. Perquè m’obliga a créixer amb tu, a qüestionar-me, a situar-me constantment en el paper que et mereixes, a seguir aprenent això tan meravellós i a estones esgotador que és criar els fills.

Quant camí recorregut en tan sols 7 anys, oi? Per a tu i també per a nosaltres… Quant hem après, quant hem rigut i plorat, quantes aventures.

A vegades em pregunto com seràs de gran i no en tinc ni idea perquè em sorprens a cada moment. Si alguna cosa m’has ensenyat és que projectar en el futur és en va i que el que importa és avui, aquí, amb tu.

Pel teu aniversari, sempre em passa, viatjo en el temps i vaig, inevitablement, a aquell poble perdut al Marroc on, mentre esmorzàvem amb el teu pare en un dels nostres viatges, et vam començar a imaginar.

Faltarien anys encara per decidir ser pares, però sentia que d’alguna manera, ja hi eres. I me’n vaig també a aquell lloc d’Itàlia, a les muntanyes, quan vam dir, comencem la recerca i em vaig posar a plorar de l’emoció.

Vas ser, ets i seràs desitjada per nosaltres en tots els teus aspectes i en totes les teves etapes i formes. I l’únic que li demano a la vida és que ens deixi seguir caminant al teu costat com hem fet durant aquests 7 anys magnífics, els millors (sens dubte), de la meva vida.

Felicitats, Laia.