El caminador
Estàvem amb la Lua assegudes en un banc davant d’un CAP fent teta. Va parar un cotxe just davant i en va sortir una dona d’uns 60 anys. Va anar cap a l’altra porta per ajudar a sortir a qui vaig deduir que deuria ser el seu pare. Van treure un caminador del maleter, el bolso, una maleta, les jaquetes i van trigar una bona estona a tenir-ho tot a punt per començar a caminar. Era tot engorrós, complicat, amb el caminador, l’home que amb prou feines es mantenia dret, i la seva filla (o no), intentant ajudar-lo amb les mans plenes de coses que havia de sostenir.
19 d'octubre de 2015
No hi ha comentaris
