Si un dia veieu una mare que balla
Dissabte vaig ballar com si no hi hagués un demà. Vaig ballar com si no hagués ballat mai o no pogués tornar a fer-ho mai més. Vaig ballar des que va sonar la primera cançó fins a l’última, movent cada cèl.lula del meu cos. Dissabte vam anar de casament. Uns bons amics, a qui fa 13 anys vaig presentar jo mateixa, van decidir celebrar el seu amor davant de família i amics i va ser preciós. Tot: veure’ls tan feliços, emocionar-nos plegats, ser feliços amb ells, riure, compartir, celebrar… i ballar.
1 de juny de 2015
No hi ha comentaris
