Equilibri inestable
Si teniu fills, segur que sabreu de què us parlo: estem en un moment d’equilibri inestable. O d’equilibri penjant d’un fill. Allò del “tot està bé però vés amb compte perquè en una dècima de segon pot deixar d’estar-n’hi”. Us situo: Filla de 5 anys i mig que a estones és molt gran i a estones es torna moooolt petita. Filla d’un any que és moooolt petita però que a estones vol ser mooooolt gran. Pares que intentem, malgrat el munt de feina i el munt de coses al cap, atendre les necessitats d’una i altra sabent, malgrat tot, que a vegades l’equilibri es trenca. Més un factor que és un gran desestabilitzador de la balança: gelosia.