Els fills no esperen
L’altre dia vaig anar a ajudar a una parella que feia hores que havia tingut el seu bebè i que tenia dificultats per agafar-se al pit. Vaig tornar a aquella planta de maternitat on tantes hores i dies m’hi vaig passar pel naixement de la Lua. Quan el bebè va haver mamat perfectament dels dos pits, vaig marxar de l’habitació sentint-me afortunada d’haver pogut ajudar aquella família que acabava de néixer… i mentre passava per aquell llarg passadís amb tots els llits plens de mares i pares que acabaven de tenir un fill, vaig pensar que a tots ells els escriuria això: