Meditar
Fa uns 10 anys tot estava bé. Em sentia feliç amb la meva vida, amb el rumb que havia agafat. Era periodista, treballava a Catalunya Ràdio i m’agradava el que feia. Tot estava bé, ho sabia, ho sabia la meva ment, la part racional, però dins meu sentia que alguna cosa no ho estava. Més d’un dia i de dos, quan tornava a casa després d’un dia intens de treball, tenia taquicàrdia. De vegades me n’anava a dormir i no podia parar de donar voltes al llit. La ment no parava. Pensava constantment i en tot moment en el que havia de venir, en el que havia de fer o en el que ja havia vingut i en el que ja havia fet. Era un no parar. I sí, em sentia profundament estressada.