Jo no puc parir
Divendres, davant de 78 persones, vaig explicar el meu segon part. Vaig explicar el que en recordo o el que en volia dir,… el que em va sortir. La Lua tenia son i es volia adormir així que em vaig aixecar, la vaig agafar a coll i vaig començar amb aquesta frase: “Avui és el primer dia que explico el meu part. Sí, el primer dia. Perquè quan un part va “bé” i estàs contenta i feliç, tothom et pregunta com ha anat i no et canses mai d’explicar-ne els detalls. Però quan el teu part no va com es preveia, ningú et pregunta res. I de sobte t’adones que el teu part no l’has explicat mai”.