El tacte
El tacte, en aquest moment que visc ara, la gestació d’una filla, és importantíssim. No sé si vosaltres el considereu un sentit vital a la vostra vida o no, però us asseguro que en la meva ho és. Sempre m’ha fascinat el poder del tacte, el que pot dir una carícia, una abraçada, el toc d’una mà, una encaixada, un lleu contacte pell amb pell… a vegades tenen molt més poder que les paraules. El tacte cura, el tacte connecta, i suposo que per això a vegades el tacte fa por. Suposo que és per aquest motiu que ens toquem tan poc. A nosaltres mateixos i als altres. Ens abracem poc. Amb abraçades fugisseres en què, per cert, l’altre dia vaig llegir que ens hi estem un màxim de 3 segons de mitjana!