Ombres
Normalment, quan penso en les ombres és de nit, perquè segur que ja ho sabeu, de nit les ombres (encara que no ho sembli), són més grosses. Estic en ple embaràs i puc dir que fins ara m’han visitat poc o gens, però no sóc ingènua i sé què implica un puerperi viscut a consciència, quan et deixes anar al que és i a l’aprenentatge enorme que et pot aportar aquesta etapa. Aleshores les ombres poden ser grans, i venir-te a veure quan menys t’ho esperes o quan més vulnerable et sents. I quan penso en aquestes, en les ombres que potser algun dia han de venir, m’entra una fibladeta al cor i intento agafar aire.