Embaràs
El viatge
Escric en el silenci d’un vespre de finals d’agost que sembla més de tardor que d’acaballes d’estiu. Quan faig això, escriure, em sento en connexió amb tu, potser per això he tornat a tenir aquesta necessitat imperiosa de retrobar-me de nou cada dia amb l’ordinador a soles. És com si aquest temps fos només nostre, ara, quan puc plasmar en una pantalla el que sento, el que experimento des que ets aquí. El mateix que em passava amb la Laia i m’ha passat durant moooolt de temps. Ara, la diferència, és que tot el que li vull dir a ella li dic, i m’entén, i en podem parlar, i aquesta connexió ja no és només en silenci.
18 de setembre de 2013
No hi ha comentaris
