Carta oberta als familiars i amics dels nous pares
Aquesta carta va dirigida a avis, sogres, cunyats, tiets, nebots, cosines, besavis, i tot el tipus de parentiu que us pogueu imaginar. Però també a veïns, amics, coneguts i desconeguts.
Segur que ens ha fet moltíssima il·lusió que el nostre germà, el nostre fill o el nostre … poseu-hi el parentiu que volgueu, hagi tingut un fill. D’alguna manera, aquest bebè és també “alguna cosa” nostra i hi tindrem relació (que no vol dir vincle perquè potser això no es gestarà) tota la vida. És a dir, que per sempre més serà el nostre nét, o nebot, o el que sigui… Estic convençuda que gairebé sense haver-lo vist mai ja ens l’estimem i ens imaginem com serà quan vingui a dinar a casa, o el dia que els pares ens el deixin una estona o si algun dia ens volen de cangurs. Tenim expectatives, molt segurament, i molta il·lusió.
